Crònica: Omar Rodríguez
Fotografies: Ramon Broto
Jesús Marín, membre actiu de l’Assemblea Vallirana, està tombat a l’escenari. Al seu costat, hi ha un total de 6 cadires. I darrere d’ell, la pancarta subjectada amb les bases de formigó i els llistons de coure i metall. Té els ulls tancats i sosté, amb fermesa, un bolígraf de tinta negre i una llibreta de color vermell. En una de les fulles pot llegir-se: “taula rodona sobre la qüestió nacional i el dret a decidir”, “la necessitat de debatre la qüestió nacional, donada la seva actualitat i la seva importància” i “intervencions de 20 minuts”. Al seu torn, es distingeixen quatre noms amb els seus respectius càrrecs i trajectòries: Gerardo Pisarello, Quim Arrufat, Andreu Coll i Joan Tardà. Tots ells activistes, diputats, militants i escriptors que van parlar i debatre a la taula rodona de la II Universitat d’estiu.
A dos quarts de 8, Gerardo Pisarello, jurista i promotor del Manifest més enllà del 25-N, va obrir el debat. Nascut a l’Argentina i, durant molts anys, activista estudiantil, va explicar a les i els 60 assistents les seves experiències com a militant, els seus primers contactes i debats sobre la qüestió nacional i el dret a decidir dels pobles i la seva presa de consciència de la importància dels mateixos. Si en un principi desconfiava de la qüestió nacional perquè “fragmenta la unió de les classes populars”, després de la seva arribava a Catalunya l’any 2001 i els seus estudis sobre el règim constitucional nascut de la transició –el qual, com el mateix ponent va assenyalar, “no dona una resposta clara a la qüestió nacional” – va concloure que “l’alliberament nacional dels pobles ha de respectar-se; existeix la necessitat de reconèixer l’autodeterminació dels mateixos”. En la mateixa línea va apuntar que “el dret a decidir ha d’anar estretament vinculat a la qüestió social i ha de ser entesa sempre des d’una perspectiva internacionalista”.
El diputat de la CUP al Parlament català, Quim Arrufat, va iniciar la seva intervenció a les 8 del vespre. Insistí en la idea de que “el dret a decidir ha d’anar vinculat a un canvi polític del règim”. En aquest sentit, va repetir en més d’una ocasió que l’Estat espanyol i les seves estructures mai cediran davant el procés nacional català i, per tant, la societat i les majories socials hauran de “defensar el dret a decidir contra l’Estat i contra els que pretenen aprofitar-se del mateix”. A continuació, va repassar breument, des de l’experiència com a diputat al Parlament català, el procés de la consulta sobiranista i va remarcar que “CiU està fent el que li dona la gana”. Finalment, va afirmar que “no anem a fer una transició nacional, sinó una ruptura amb l’Estat espanyol i les seves estructures”.
“L’hegemonia ha de passar a les classes majoritàries”. Així va començar Andreu Coll, militant de Revolta Global – Esquerra Anticapitalista i redactor a Viento Sur, la seva intervenció. El ponent, igual que Gerardo Pisarello, va considerar que el debat sobre la qüestió nacional ha de realitzar-se sempre des d’una perspectiva internacionalista. A més, no només va criticar el nacionalisme espanyol, el qual sempre ha generat recels des d’un punt de vista històric, sinó que va insistir en la idea de vincular “la qüestió nacional amb la social, la de configurar un nou marc polític que trenqui amb l’Estat espanyol i promogui noves relacions confederals o, en el seu cas, federals, amb els demés pobles de la península i la necessitat d’aprofitar les
contradiccions de CiU per eixamplar les esquerdes del sistema tradicional de partits”. En aquest sentit, va considerar que una de les tasques més urgents del nostre temps és la de aprofundir el marc sociopolític actual per tal de generar una crisis i una ruptura. Al seu torn, va sostenir amb vehemència la necessitat de “combatre les retallades i les polítiques d’ajust impulsades pels governs autonòmics i per l’executiu central”.
El Joan Tardà va iniciar la seva intervenció amb contundència: “vivim moments excepcionals; ens estem jugant tot”. Al seu torn, va considerar indispensable la conjuntura actual i va sostenir que les classes populars, si perden aquesta batalla, “condemnaran a les generacions joves a una vida precària”. També va reafirmar la necessitat de cercar el conflicte, l’enfrontament: “hem de ser hegemònics en el procés constituent; és a dir, es tracta d’aconseguir allò que les classes dominants no volen”. D’altra banda, va considerar que “proclamar la República Catalana pressuposa trencar amb l’Estat monàrquic espanyol”.
El debat va ser més llarg i acalorat de l’habitual. L’actualitat i la importància de la qüestió no van deixar indiferent a ningú. A dos quarts de deu va finalitzar la primera setmana de la II Universitat d’estiu.
assemblea Vallirana 