Tag Archives: ecologisme

2on Mercat d’Intercanvi i Venda de Segona Mà a Vallirana

Inscripció, aquí

Captura de pantalla 2013-11-02 a las 21.21.28

Galeria

Espai ecologista, amb Jesús Marín, activista de Vallirana

This gallery contains 7 photos.

Imatge

1er espai d’intercanvi i venda de segona mà de Vallirana

Posen en marxa una campanya per cultivar els camps abandonats del delta del Llobregat

El Triangle

La plataforma ‘Delta Viu’ recull peticions per iniciar projectes agrícoles o ramaders en el marc de la campanya ‘Pagesia per al futur’, signatures que seran entregades col·lectivament al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat.

La Plataforma per la Recuperació dels Espais Agraris i Naturals del Delta del Llobregat Delta Viu ha engegat una campanya batejada amb el nom de Pagesia per al futur que pretén coordinar les peticions d’accés a terrenys agrícoles del delta del Llobregat que actualment estan en desús. La campanya consisteix en la recollida de signatures de les persones que vulguin començar un projecte agrícola o ramader al delta i la presentació col·lectiva d’aquestes al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i a les institucions de la comarca el proper 17 d’abril, dia de la Lluita Camperola, amb la intenció que aquestes entitats estableixin mecanismes efectius d’accés a la terra. A més a més, mentre dura la campanya, publicaran un inventari de les terres abandonades del delta del Llobregat, faran formació de futurs agricultors i demanaran al Parc Agrari major protecció urbanística o la seva ampliació.

Delta Viu és, en cert sentit, la plataforma hereva de les mobilitzacions contra Eurovegas que van tenir lloc al Baix Llobregat i en defensa del delta i els seus espais naturals, sota el nom d’Aturem Eurovegas, Defensem el Delta del Llobregat. En aquella lluita van adonar-se que “a les elits els interessa que la pagesia del Baix Llobregat estigui debilitada i aïllada de la societat: els especuladors sempre han vist els camps com una reserva de sòl, no els importa l’origen dels aliments, la sostenibilitat, la cultura agrària, l’economia local ni la salut dels productors i consumidors”.

Des de la plataforma volen que aquesta companya sigui un inici de lluita i no un objectiu, i consideren que l’activitat agrària és viable econòmicament, fins i tot en temps de crisi. Delta Viu ha detectat l’interès i la petició de la sociatet civil per la manera d’accedir a aquestes terres buides i en desús que hi ha al delta, amenaçades per interessos especulatius i d’infrastructures. Per això la campanya critica que les institucions com el Parc Agrari del Baix Llobregat no han desenvolupat mecanismes que puguin assegurar la continuïtat de l’agricultura a la comarca i garantir l’accés a la terra per als qui la volen treballar.

De fet, Lluís Parés, dirigent d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat ja va denunciar en una entrevista a EL TRIANGLE que, tot i que Eurovegas finalment es construís a Madrid, el delta i la seva pagesia seguien en perill “perquè els interessos de les persones que pensaven apoderar-se d’aquest territori continuen vius”. I seguia alertant que “el que és cert és que al Parc hi ha terres comprades i cada cop hi ha més pagesos que són arrendataris i no propietaris. […] El problema més gran és que cada vegada hi hagi menys pagesos, perquè quedarà menys gent defensant directament la terra, que és la seva eina de treballl. El perill apareix si el propietari la veu com una eina especulativa. Hem de mirar que l’espai estigui tan protegit com un carrer o una plaça emblemàtica d’una ciutat i que no s’hi pugui fer res per més diners que ofereixin. El Parc Agrari és del poble, no és dels polítics ni dels propietaris de les terres”.

El Berguedà també s’organitza contra el ‘fracking’

el Triangle

Dissabte es presentarà en societat una nova plataforma comarcal contra aquesta tècnica extractiva d’hidrocarburs, contraproduent pel medi ambient segons diversos estudis

El moviment opositor als diversos projectes de recerca de gas a través del fracking (fractura hidràulica) que hi ha al Principat continua augmentant. El proper dissabte es presentarà la Plataforma Aturem el Fracking – Berguedà a la capital comarcal, amb un acte en què s’explicaran les conseqüències que té per al medi l’ús d’aquesta tècnica extractiva i les accions que prepara l’entitat. En concret, la comarca es pot veure afectada pels projectes Leonardo i Les Pinasses.

El primer comprèn 76.600 hectàrees i s’estén també per les comarques d’Osona i la Garrotxa. De moment, l’empresa Montero Energy Corporation, filial de la multinacional canadenca R2 Energy, ha sol·licitat a la Generalitat el permís d’investigació per comprovar si el subsòl de la zona hi ha, efectivament, hidrocarburs. Montero Energy també ha demanat permisos per altres projectes al país. Pel que fa a les Pinasses, és un projecte més antic. Des del 30 d’octubre de 2009, Petroleum, filial de Gas Natural Fenosa, compta amb un permís de la Generalitat per investigar una àrea de més de 12.000 hectàrees, compresa entre les comarques del Bages i el Berguedà.

El desembre va néixer la Plataforma Aturem el Fracking (PAF), que agrupa organitzacions ecologistes i socials que s’oposen a una tècnica extractiva que genera molts recels entre la comunitat científica. En concret, la fractura hidràulica consisteix en la injecció en el subsòl de grans quantitats d’aigua –enriquides amb diversos productes químics, alguns dels quals força tòxics– amb gran pressió per tal d’obtenir gas o petroli. Un dels grans riscos que presenta, segons diversos estudis, és la possible contaminació dels aqüífers, a banda de l’emissió de gas metà, molt contraproduent en la lluita contra el canvi climàtic.

La PAF, que coordina les diverses plataformes que s’han creat al territori contra el fracking, demana una moratòria per prohibir aquesta tècnica al Principat. De moment, la Diputació de Lleida i nombrosos municipis (entre els quals destaquen capitals comarcals com Balaguer, Ripoll i Vic) han aprovat mocions contràries a la fractura hidràulica.

Es presenta la plataforma Delta Viu per protegir el Delta del Llobregat i conscienciar sobre els seus valors

La Directa | ORIOL MATADEPERA |

28/01/2013

El 25 de gener una cinquantena de persones es van concentrar a l’estació de Barcelona-Sants per acomiadar a tres activistes de Delta Viu (nova plataforma hereva d’Aturem Eurovegas) que transportaven un escarxofa gegant a Madrid per participar a la manifestació convocada per Eurovegas No, contrària a la construcció d’Eurovegas a Madrid.

El 6 de setembre de 2012 es feia públic que havia caducat l’oferta del govern de la Generalitat de Catalunya per acollir el projecte d’Eurovegas a territori català. Pocs dies després Las Vegas Sands Corporation va anunciar que escollia Madrid per fer el macrocomplex d’oci i joc, tot i que a hores d’ara no s’ha concretat encara la seva ubicació definitiva entre Alcorcón i Paracuellos del Jarama.

Des de que es va oferir el Delta del Llobregat com a localització del projecte, la Plataforma Aturem Eurovegas va iniciar una intensa campanya per conscienciar la població contra els perjudicis socials i econòmics i les afectacions al territori que suposaria Eurovegas. Un cop descartat el projecte a Catalunya, la plataforma va decidir refundar-se en Delta Viu per continuar la tasca de difondre els valors del Delta del Llobregat i així allunyar possibles amenaces. Segons Delta Viu “el Delta es troba en el punt de mira de l’especulació econòmica i financera de mig món” ja que es tracta “d’un territori totalment pla, molt ben comunicat i al costat d’una de les ciutats més turístiques del planeta”.

De la mateixa manera, Delta Viu manté el lema “ni aquí ni enlloc” i mostra el seu suport a la lluita de la Plataforma Aturem Barcelona World, que s’oposa a un nou complex d’oci i casinos al camp de Tarragona, i a la Plataforma Eurovegas No de Madrid.

Per aquest motiu, sobre les vuit del vespre del divendres una cinquantena de persones de Delta Viu es va concentrar al vestíbul de l’estació de Barcelona-Sants per acomiadar a tres activistes i una escarxofa gegant que, desprès de passejar-se pel vestíbul de l’estació al so d’un acordió, es van desplaçar a Madrid per participar a la manifestació convocada per Eurovegas No. L’acte a l’estació també va ser la presentació del col·lectiu per la qual cosa es va llegir un manifest on Delta Viu declarava que “no solament treballarà a la comarca, sinó que denunciarà qualsevol projecte especulatiu que es pretengui implantar al país”.

Així, enmig de les tres mil persones que es van manifestar el dissabte amb el lema “Una altra mentira, una altra estafa, Eurovegas No”, la gran escarxofa del Delta del Llobregat va recòrrer els carrers de Madrid, entre Atocha i Sol, per transmetre un manifest solidari en l’acte final de la mobilització.

Els ecologistes forcen el ministeri de Medi Ambient a posar el punt final a un tram del Quart Cinturó

El triangle

L’anunci d’una querella per prevaricació contra un alt càrrec de l’Administració estatal, avantsala de la “victòria històrica” de la plataforma opositora al projecte
El simple anunci de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) de presentar una querella per prevaricació contra un alt càrrec del ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha tingut l’efecte immediat que l’Administració ha decretat la caducitat de l’expedient objecte de la polèmica entre ecologistes i ministeri. La CCQC va demanar el mes d’abril de l’any passat que el Govern espanyol decretés la caducitat de l’expedient en base a l’endarreriment en l’execució de les obres. El ministeri no va respondre i la coordinadora ecologista va reclamar per escrit una certificació formal d’aquesta caducitat del projecte. La resposta de l’Administració, a través de la direcció general de Qualitat i Avaluació Ambiental, va ser que la no execució de les obres “no donava peu a la caducitat de l’expedient”. La CCQC entenia que aquesta resposta vulnerava el codi penal perquè suposava mentir de manera conscient i, en conseqüència, va anunciar la querella per prevaricació contra l’alt càrrec que firmava la nota. La reacció va ser fulminant. Si els ecologistes van fer pública la seva intenció el 19 de desembre passat, el dia 20, la direcció general implicada en l’afer feia una nota –que ha transcendit aquest 21 de gener– en la qual decreta l’arxiu de l’expedient. La direcció general data –consignada a mà– la seva carta el 17 de desembre però s’ha sabut per fonts internes del ministeri que la va fer el dia 20 de desembre

El portaveu de la CCQC, Toni Altaió, no amaga la seva satisfacció per aquesta decisió que titlla de “victòria històrica de la Campanya”. El tram afectat per aquesta decisió és el de Terrassa a la Roca, de quasi 35 quilòmetres de longitud i, segons diu Altaió, ara, “si el volen fer, han de començar de nou tota la tramitació”. Alguns ajuntaments afectats pel traçat del Quart Cinturó també havien sol·licitat la caducitat de l’expedient però l’èxit cal atribuir-lo als ecologistes perquè els consistoris ho van fer a remolc d’aquests. El portaveu de la plataforma considera que “aquest és un bon moment perquè les administracions acceptin d’una vegada per totes un debat obert sobre el model territorial i d’infraestructures”. Desprès d’aquest triomf, Altaió diu que “nosaltres seguirem posant la banya a totes les fisures que ens deixin i la veritat és que ens deixen moltes”. Destaca que “el quart cinturó no és d’interès públic, respon a un model de desenvolupament obsolet”. A més, considera que “la Generalitat s’hauria de plantejar el que suposa d’invasió de competències que un projecte com aquest el desenvolupi Madrid ja que no respon a una necessitat de transport de mercaderies connectat amb la frontera sinó a una qüestió de mobilitat a la segona corona metropolitana”. La CCQC reclama que en aquest context, el que cal és potenciar i millorar les infraestructures de transport públic.

Nombrosos veïns de Collserola denuncien la presència d’una empresa d’extracció de minerals

Jesús Rodríguez | La Directa

Enmig de la polèmica per les prospeccions que diverses empreses de fracking han iniciat a les comarques centrals de Catalunya, diversos veïns de Collserola han aixecat la veu d’alarma per la presència d’operaris d’una empresa d’extracció de minerals que des de fa dues setmanes realitza estudis a zones incloses dins del perímetre del parc natural.

El passat dimarts apareixien les primeres sospites en alguns mitjans de comunicació, i avui els veïns i veïnes que viuen a les proximitats de la muntanya del Tibidabo han rebut una carta que ha fet aixecar totes les alarmes. La missiva va signada per l’empresa Indium Traders, que segons fa constar a la seva pàgina web es dedica a l’extracció del mineral conegut amb el nom d’indium, molt utilitzat en aparells d’alta tecnologia, i en especial en l’àmbit de la telefonia mòbil. Alguns veïns, que ja s’han posat en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona, estan indignats pel contingut de la carta, on explícitament es diu que les extraccions començaran en breu però que per “evitar molèsties” només es treballarà de les 7 del matí a les 7 de la tarda de dilluns a divendres, i de 9 del matí a 6 de la tarda els dissabtes. A més, s’assegura que les tasques d’extracció d’indium començaran l’actual mes de gener i s’allargaran fins a finals de 2013. Un veí proper a la Carretera de les Aigües va fer ahir fotografies dels operaris que estan fent els primers sondatges sobre el terreny. Ni el Patronat de Collserola ni l’Ajuntament de Barcelona tenen constància de l’actuació de l’empresa.

L’autèntic objectiu de la campanya ‘On vas envàs’

retorna.org

L’última campanya de comunicació ambiental de l’Agència Catalana de Residus sobre gestió de residus (#envasonvas) està fent parlar molt. Una cançó que s’encomana, una difusió massiva i un missatge que ha descol·locat molts ciutadans acostumats a realitzar la separació en origen dels seus residus pel seu tipus de material i no per si aquest era o no un envàs. La campanya té una gran repercussió mediàtica  i el web envasonvas.cat ha rebut més de tres milions de visites en les últimes setmanes. Però també s’ha obert un interessant debat amb veus crítiques o que directament exigeixen un model diferent per a la gestió dels nostres envasos.

Sota el lema ‘Envàs, on vas?’, la campanya s’ha centrat novament en els residus d’envasos domèstics, que semblen ser la fracció dels residus que més preocupa a les administracions. No obstant això, si anem una mica més enllà, veurem que les raons de la campanya estan lluny d’obeir a raons de gestió pública. A diferència de les campanyes comunicatives anteriors, aquesta se centra no tant en intentar augmentar la participació de la població en la recollida selectiva, com en reduir la quantitat del que, en l’argot del gremi, anomenem ‘impropis’: aquells residus que ’embruten’ el procés de recollida selectiva i reciclatge. En el cas de la matèria orgànica, sembla evident que trobar una bossa de plàstic, una pila o una llauna dificulten el seu reciclatge (o compostatge). Però en el cas dels envasos, dificulta el seu reciclatge una paella, una galleda o un got de vidre si estan fets del mateix material que pretenem recollir?

Per què aquest canvi?

La recollida selectiva dels envasos està basada en el fet que els envasadors es fan càrrec del cost de la gestió dels seus residus. Per això, per cada envàs que es posa al mercat paguen un import (menys d’un cèntim per envàs de mitjana) per contribuir al cost de la recollida, transport i reciclatge dels envasos recollits selectivament. Per identificar els envasos que tenen ‘dret a ser reciclats’, s’utilitza el que s’anomena ‘punt verd’, el símbol de les dues fletxes entrellaçades que podem trobar en envasos com ampolles de begudes, llaunes de cervesa, cartrons de llet, bosses de plàstic. Seguint aquesta lògica, a més gran nombre d’envasos recollits, més alt nivell de reciclatge (benefici social) i més cost per als envasadors (cost privat). Però si hi ha impropis, els nivells de reciclatge es mantenen i els costos augmenten perquè recollim materials que no han pagat aquest ‘punt verd’. La campanya no busca augmentar la quantitat de materials reciclats (l’objectiu social per reduir els impactes ambientals d’abocadors i incineradores), sinó reduir els costos de la gestió d’aquests materials (per augmentar els beneficis empresarials), encara que sigui a costa d’excloure materials reciclables.

La sensació que té la ciutadania després d’haver vist o sentit els anuncis de la campanya és d’una certa perplexitat perquè es pensava que posant el plàstic, el metall i el vidre on li demanen ja ho feia bé. I ho fa bé! El problema és que el model de separació actual no és intuïtiu perquè no obeeix a la lògica d’aconseguir recollir el màxim de materials reciclables sinó que té el doble objectiu de minimitzar els costos privats dels envasadors alhora que prestigia els envasos d’usar i llençar. Un got, un test, una paella, una joguina que siguin de vidre, plàstic o metalls són reciclables; es poden reciclar i es reciclen si van a les plantes de  tractament però els envasadors no volen fer-se càrrec del seu cost i han decidit unilateralment que aquests productes s’han d’enviar al contenidor de rebuig (i posteriorment a abocadors i incineradores). Amb aquesta campanya no es promou el reciclatge i la reducció dels residus sinó tot el contrari i a més, a costa de fer cada cop més complicada la seva separació. Un exemple: un raspall de dents s’hauria de posar al contenidor de rebuig mentre que el seu envàs (molt més lleuger) s’hauria de posar al contenidor de recollida selectiva.  I si aspirem a la màxima participació ciutadana en la recollida selectiva els sistemes han de ser senzills i les instruccions han de ser clares i les ha de poder entendre des de la nostra àvia fins a un doctorat en física quàntica.

28 milions de envasos de begudes cada dia estan fora del sistema

Cal recordar a més que el principal problema no és si un paella va a parar al contenidor de recollida selectiva, sinó que la major part dels envasos que es posen al mercat van a parar a abocadors o incineradores, és a dir que els recursos (escassos) que hem utilitzat per fabricar (petroli, metalls, paper…) es perden. Per exemple, dels 51 milions d’envasos de begudes que cada dia es posen al mercat espanyol, 28 milions s’aboquen, s’incineren o s’abandonen en el nostre entorn. A més, l’abocament o incineració d’aquests envasos comporta costos per les administracions (i per tant els ciutadans): si un envàs no es recull selectivament, el cost d’abocar o incinerar no el paguen els envasadors.

Corregir aquesta situació hauria de ser el principal objectiu de l’administració pel que fa a la gestió d’aquests residus. I hi ha alternatives. Si després de 15 anys de recollida selectiva encara no hem aconseguit reciclar la major part dels envasos, ha arribat el moment d’explorar altres vies com els Sistemes de Retorn i els impostos ambientals. D’aquesta manera, s’aconseguiria que els envasadors es facin càrrec dels costos que tenen per les administracions els envasos que no es recullen selectivament i que embruten els carrers, places, platges i espais naturals.

Amb aquest article no voldríem, en cap cas, generar desencís sinó obrir una reflexió sobre les limitacions i aspectes a millorar en el model de gestió de residus. L’objectiu hauria de ser avançar cap al residu zero; un futur on no es posés en el mercat cap producte que no fos reutilitzable, reciclable o compostable, com demana el propi comissari europeu de Medi Ambient Janez Potocnik, i que distribuís responsabilitats econòmiques de manera justa i transparent deslliurant l’administració d’unes càrregues que no els haurien de correspondre.

L’ecologisme català s’organitza contra els perills del ‘fracking’

el triangle

Diverses organitzacions han constituït una plataforma ciutadana contra els projectes que una empresa canadenca vol desenvolupar a Catalunya. El ‘fracking’ o fractura hidràulica és una tècnica a base d’injectar grans quantitats d’aigua al subsòl per buscar jaciments de gas o de petroli que tenen un gran impacte territorial i en la salut pública
La batalla contra el fracking a Catalunya ha començat. La va obrir la Generalitat el 27 de setembre passat quan va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) un anunci en el qual explicitava la sol·licitud presentada per l’empresa canadenca Montero Energy Corporation per desenvolupar dos projectes de prospeccions per trobar gas en sòl català. Els ecologistes han recollit el guant i el 24 de novembre passat van constituir la plataforma catalana contra el fracking per coordinar el rebuig contra els dos projectes. Aquesta mateixa setmana, algunes d’aquestes entitats van presentar les al·legacions contra les peticions de Montero per demanar a la Generalitat que siguin denegades.

Un dels principals objectius de la plataforma és «informar la ciutadania sobre els riscos que comporta aquesta tècnica», explica Jaume Moya, portaveu de L’Espitllera, una de les associacions que s’oposen a aquestes prospeccions. Els ecologistes asseguren que la ciutadania està totalment desinformada sobre els riscos del fracking. Aquest sistema de recerca d’hidrocarburs –gas i petroli, en un moment en què els jaciments principals comencen a tenir data de caducitat– consisteix a fer explotar el gas acumulat en les fissures de determinades roques sedimentàries estratificades de gra molt fi, la poca permeabilitat de les quals permet la migració del metà a grans bosses d’hidrocarburs. Per aconseguir-ho, és necessari fer centenars de pous ocupant una gran franja de terreny i injectar-hi milions de litres d’aigua carregats de tota mena de productes químics, alguns dels quals, segons denuncien els ecologistes, «són tòxics».

Montero va començar a promoure aquest tipus de projectes en diferents punts de l’Estat espanyol, principalment al nord, a Cantàbria i al País Basc. El rebuig de la ciutadania ha fet que busqués altres emplaçaments i es va fixar en Catalunya (vegeu EL TRIANGLE núm. 1080, del 12 d’octubre passat, on reflectíem que l’amenaça del fracking arribava a Catalunya amb unes «prospeccions temeràries»). L’opacitat amb què la Generalitat ha tractat aquest afer ha merescut les crítiques ecologistes, ja que l’única dada que hi ha a l’anunci del DOGC és el nom dels projectes, les hectàrees que afecten i els municipis on s’ubiquen els terrenys. El primer s’anomena «Darwin» i es desenvolupa en 41 municipis de les comarques de la Noguera, de la Segarra, del Solsonès i de l’Urgell principalment, que ocupen un total de 89.683 hectàrees. El segon està batejat com a «Leonardo» i es du a terme en 46 localitats de les comarques d’Osona, del Gironès i de la Garrotxa principalment, en una superfície de 76.641 hectàrees. Davant les crítiques que els han fet els ecologistes que l’anunci no detallés cap altra data, la Direcció General d’Energia i Mines els ha respost dient que la normativa de la tramitació dels projectes sobre hidrocarburs així ho estableix.

Herència franquista
Així, la llei espanyola d’hidrocarburs sota la qual es fa la tramitació d’aquests projectes data de l’any 1998 i és hereva d’una normativa franquista que es va fer a mida de les empreses del sector. Jaume Moya titlla tot aquest cos legislatiu d’«obsolet». El cas és que l’empresa que vulgui desenvolupar un projecte en aquest àmbit no necessita aportar més dades perquè el període d’al·legacions és obert tant a qui vol objectar-hi com a qui en volgués presentar un altre en unes condicions diferents. Això deixaria el sol·licitant a mercè de la competència i amb aquesta excusa legalista a informació pública hi ha una proposta quasi sense dades.

El resultat és que la informació que hi ha, fins i tot per als ajuntaments, és escassa. Sergi Solà, portaveu del Grup de Defensa del Ter (GDT), es queixa de «la manca de transparència de tot el procés» i acusa la Generalitat de «ser còmplice d’aquest secretisme». Enric Cortiñas, de l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), insisteix que «tot és molt obscur», però admet que el permís és només per investigar, no per fer les prospeccions. Quan arribi el moment en què hagin de fer els pous, cadascun caldrà tramitar-lo de manera específica i haurà d’anar acompanyat del corresponent estudi d’impacte ambiental (EIA) i llavors s’obrirà una nova fase d’al·legacions. A partir d’aquest moment, diu Moyà, «seguirem la batalla tant administrativa com política».

*Aquesta informació la trobaràs complerta al setmanari EL TRIANGLE que està als quioscos.