Tag Archives: Palestina

Vídeo: Manifestació de suport al poble palestí de Gaza. Barcelona 23/11/2012

Dones en Rebellia

Ja n’hi ha prou de crims de guerra israelians a la Franja de Gaza!

Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina (RESCOP)

La Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina condemna fermament l’ofensiva israeliana llançada contra la franja de Gaza en què només el dia d’ahir, 14 de novembre de 2012, a més del dirigent de Hamas Ahmed Yabari, van morir almenys deu persones civils. Volem expressar el nostre profund rebuig davant aquests nous crims de guerra perpetrats per l’exèrcit israelià. Un cop més ens dirigim als governs locals, autonòmics i central de l’Estat espanyol, que condemnin públicament els assassinats comesos pel govern de Netanyahu, prenguin les sancions al seu abast contra l’estat sionista, incloent la ruptura de relacions diplomàtiques, de cooperació i comercials, i adoptin totes les mesures encaminades a jutjar els responsables d’aquests actes de barbàrie.

Així mateix expressem la nostra indignació davant la manipulació informativa a la qual s’estan prestant gran part dels mitjans de comunicació internacionals, incloent la premsa escrita i la televisió espanyoles. És una falta d’ètica professional que en comptes de recórrer a fonts fiables, com són les agències de Nacions Unides presents a Palestina, els mitjans reprodueixin sense filtrar ni contrastar, la propaganda de l’estat ocupant responsable d’aquests atacs criminals, el que els converteix en còmplices de la impunitat de què gaudeix en els escacs internacional, els dirigents d’un país on es mata a civils per conquerir l’electorat.

Recordem que contràriament al que defensa per Israel i àmpliament difós per les agències de premsa occidentals, aquesta ofensiva israeliana no és una represàlia per l’atac a un jeep de l’exèrcit israelià registrat el passat 9 de novembre. L’Organització de Nacions Unides per a l’Ajuda Humanitària (OCHA) ha confirmat que el 4 de novembre, forces israelianes van disparar des d’una de les torres militars que flanquegen el Mur de formigó que envolta la franja de Gaza, contra un jove de 23 anys amb discapacitat , causant la seva mort. La propaganda sionista no ha d’enganyar ningú: van ser les forces aèries israelianes que van trencar la treva afavorida per Egipte, en llançar una sèrie de bombardejos massius en què la setmana passada van matar sis civils palestins i van ferir a cinquanta-tres persones, entre elles dotze nens i sis dones.

L’ús desproporcionat de la força armada contra una població civil i les execucions extrajudicials constitueixen crims de guerra que han de ser condemnats. Així mateix, la comunitat internacional ha d’assumir la seva obligació de protegir la població palestina assetjada a la Franja de Gaza, majoritàriament constituïda de persones menors d’edat i refugiades.

Per posar fi a les polítiques criminals i racistes de l’Estat d’Israel, la RESCOP crida a la ciutadania, a les organitzacions no governamentals, sindicats, partits polítics, moviments socials, esportistes, artistes i intel•lectuals, i a totes les persones compromeses amb els drets humans i la dignitat de les persones, que acudeixin a les concentracions de solidaritat convocades a diferents ciutats de l’Estat espanyol, i que s’adhereixin a la campanya de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra Israel, fins que compleixi d’una vegada per totes la legalitat internacional, es retiri de tots els territoris ocupats el 1967 i permeti que els refugiats i refugiades palestines exerceixin el seu dret al retorn a la seva terra d’origen.

RED SOLIDARIA CONTRA LA OCUPACIÓN DE PALESTINA – RESCOP

La RESCOP se compone de las siguientes organizaciones y plataformas:

Acsur-Las Segovias

Asociación Al-Quds de Solidaridad con los Pueblos del Mundo Árabe (Málaga)

Asociación Andaluza por la Solidaridad y la Paz – ASPA

Asociación Hispano Palestina Jerusalén (Madrid)

Asociación Pro-Derechos Humanos de Andalucía

BDS Catalunya

BDS Galiza

BDS Madrid

Castelló per Palestina

Comité de Solidaridad con la Causa Árabe (Madrid, Asturias)

Comité de Solidaridad con los Pueblos – Interpueblos (Cantabria)

Comunidad Palestina en Canarias

Comunitat Palestina de Catalunya

Coordinadora de apoyo a Palestina (La Rioja)

Ecologistas en Acción (Confederal)

Fundación IEPALA

Fundación Mundubat

Grupo de ONG por Palestina

Izquierda Anticapitalista

komite Internazionalistak (Euskal Herria)

MEWANDO (Euskadi)

Movimiento Solidaridad Internacional Catalunya – ISM Cataluña / Valencia

Mujeres en Zona de Conflicto – M.Z.C.

Mujeres por la Paz – Acción Solidaria con Palestina (Canarias)

Palestinarekin Elkartasuna (Euskal Herria)

Paz Ahora

Paz con Dignidad

Plataforma de Solidaridad con Palestina (Sevilla)

Plataforma Palestina Ibiza

Plataforma Solidaria con Palestina de Valladolid

Red de Jóvenes Palestinos

Red Judía Antisionista Internacional -IJAN

Sodepau

Sodepaz

Sodepaz Balamil

Taula per Palestina (Illes Balears)

Unaniqun

Xarxa de Solidaritat amb Palestina de Valencia.

«La situació dels palestins és molt pitjor que la dels que patien l’apartheid a Sud-àfrica»

Professor de ciències polítiques de la Universitat de Haifa fins que va abandonar Israel després de rebre nombroses amenaces de mort, va participar a la recent I Conferència estatal sobre Boicot, Desinversions i Sancions (BDS).

J. P. / V. S.
Com percep el Govern israelià la nova realitat que s’està dibuixant a l’Orient Mitjà?

Fins ara, els règims àrabs havien permès a Israel tirar endavant les seves polítiques sense cap reacció significativa. I això és un component molt important en l’equilibri de poders. Però ara hi ha dues coses que preocupen especialment Israel: la primera és que el món àrab esdevingui més actiu en el seu suport als palestins; i en segon lloc, crec que també els fa por perdre la condició de ser l’única presumpta democràcia en aquella part del món, l’únic representant d’Occident a l’Orient Pròxim. I això posarà en evidència com són d’antidemòcrates…

Vostè manté que a Israel es viu un apartheid, sobretot amb relació al 20% de població àrab que hi habita…

No solament amb relació a aquesta població. És una qüestió molt més àmplia i complexa.

Però aquest 20% d’àrabs israelians són ciutadans no ja de segona, sinó de tercera categoria, no és així?
Hi estic d’acord. Alguns aspectes de la política israeliana envers la minoria palestina interior recorden el règim que es va viure a Sud-àfrica. Hi ha dues coses, però, que han de quedar clares: d’una banda, no es produeixen separacions físiques de ciutadans; no hi ha lavabos, ni autobusos, ni bancs públics diferenciats. És un apartheid més informal. Per exemple, estàs discriminat perquè no has servit l’Exèrcit, la qual cosa t’impedeix accedir a determinats beneficis econòmics, com ara beques per a l’educació, subvencions per a la llar… Però crec que és important mirar Israel i Palestina com una sola entitat i examinar aquest apartheid no solament amb relació a la minoria palestina interior. Com he dit, estic d’acord que algunes d’aquestes polítiques són d’apartheid, però sobretot crec que la situació dels palestins de Cisjordània i de Gaza és molt pitjor que la de les persones que patien l’apartheid a Sud-àfrica. La qüestió més important és que la història no s’ha acabat encara. No sabem encara quina serà l’acceptació dels palestins que viuen a Israel, i crec que aquest és el problema principal.

Com està la correlació de forces entre els israelians partidaris dels dos estats i els partidaris de l’Estat binacional?

La idea dels dos estats té molt poc suport entre els jueus israelians. De fet, el suport principal a aquesta idea es troba entre els jueus de fora d’Israel. Però és que la major part dels jueus israelians no creuen que s’hagi de buscar cap solució, sinó que la situació actual és la solució. I la situació actual és que els palestins de Cisjordània no tenen Estat ni ciutadania, que la franja de Gaza es controla des de l’exterior i que els palestins de l’interior formen una minoria poc perillosa. Ells voldrien que l’Autoritat Palestina digui que això ja li està bé i a canvi concedirien un estatus d’autonomia als territoris de l’Oest. Aquesta és la postura dels jueus.

I quant als palestins?
La posició dels palestins és més complicada, perquè crec que depèn d’on visquis i de quin sigui el teu estatus. Entre els palestins de l’interior crec que cada vegada hi ha més partidaris de la creació d’un sol Estat, perquè ara entenen que amb la solució dels dos estats –tal com l’entén Israel– la seva vida no canviaria i continuarien sent ciutadans de tercera. Per això, defensant un únic Estat, el que estan dient és que també la situació dels palestins de l’interior ha de canviar. Pel que fa a Cisjordània, hi havia hagut sempre una majoria a favor dels dos estats, perquè entenien que això posaria fi a l’ocupació, però ja no estan tan segurs d’això, i per això hi ha hagut un canvi molt significatiu en l’opinió, especialment en les generacions més joves, que ara donen suport a la solució d’un sol Estat. I, pel que fa als refugiats i als exiliats –com sabeu, la meitat dels palestins no viuen a Palestina–, la solució d’un sol Estat sempre ha tingut més acceptació.

El discurs que recentment va fer Netanyahu a l’ONU, parlant dels àrabs endarrerits, medievals, no ajuda gaire, oi? I, lligat amb això, és el sionisme un pensament hegemònic a Israel?
Sens dubte, és el pensament hegemònic, i una part del seu discurs retrata els àrabs en general i els palestins en particular com una societat poc avançada. Hi ha una frase del ministre de Defensa, Ehud Barak, que sintetitza aquesta idea: «Nosaltres som el xalet enmig de la jungla»; on el xalet –Israel– és la casa civilitzada i la resta és la jungla subdesenvolupada i primitiva. Aquesta és la principal imatge que Israel vol vendre a Occident.

És el sionisme només nacionalisme?
No. Això és pseudocolonialisme. El colonialisme es dóna en un període històric determinat, fins que s’acaba. El pseudocolonialisme és el colonialisme que continua al segle XXI, quan encara queden qüestions per resoldre entre els colons i la població nativa. Per això, el que ens trobem avui no és una ideologia nacionalista, sinó pseudocolonial. El nacionalisme va existir fins que es va crear l’Estat, però a partir d’aleshores es va transformar en una ideologia per conservar l’Estat, i en aquest sentit deixa de ser nacionalista i es converteix en una ideologia de poder i pseudocolonial.

Hi ha un cèlebre llibre de Norman Filkenstein, La indústria de l’Holocaust, força irreverent amb la memòria de l’Holocaust, òbviament sense negar la barbàrie. Ha estat l’Holocaust una manipulació històrica per a la construcció de l’Estat d’Israel?
Sense l’Holocaust –la Shoa–, i sense la manera com els israelians i els seus amics van triar d’explicar el que allà havia passat, hauria estat molt difícil convèncer el món que la despossessió de Palestina era un moviment legítim i hauria estat molt difícil obtenir un suport ampli per part de l’opinió pública mundial. La memòria de l’Holocaust és l’última etapa per consolidar la idea que la presència jueva a Palestina només es podia fer per la via de desposseir els palestins.

Vostè ha hagut d’abandonar Israel pel fet de rebre constants amenaces de mort. El seu rigorós estudi sobre la neteja ètnica de Palestina (la Nakba) el 1948 no ha estat mai ben rebut a Israel… La història és una arma ideològica?
Pel que fa al meu treball i al d’altres historiadors, a Israel hi va haver dues fases. Primer van dir que no era cert. Ara diuen: «Tens raó. Vam expulsar els palestins, però teníem el dret de fer-ho». La història es fonamenta en fets, però la qüestió és com els entens i com els interpretes, en funció de la nostra moral i les nostres posicions ètiques. A Israel ens trobem en un debat moral. Hi ha un sector que creu que va fer el correcte en expulsar-los. N’hi ha un altre, en el qual jo em trobo, que diu que va ser immoral, perquè la gent que deia ser supervivent de l’Holocaust va fer això només tres anys després de l’Holocaust. S’ha de conèixer la pròpia història, encara que només sigui per entendre el present i buscar un futur millor.

Una altra de les reivindicacions històriques dels palestins, a part de Jerusalem i les fronteres, és el retorn dels refugiats…
La reclamació de les fronteres no és una reclamació palestina, sinó de l’Autoritat Palestina. A més, crec que la qüestió geogràfica s’ha acabat; ja no és un tema de quanta part de territori seria Palestina. El tema demogràfic és ara el més important, és a dir, quina serà la relació entre els jueus i els àrabs en aquesta terra? I el tema dels refugiats és part d’aquesta qüestió, perquè els jueus diuen que, si afegeixes els palestins que viuen fora als que viuen a dins, ens convertirem en una minoria insignificant i ens faran el que els vam fer a ells. El contraargument és que l’ambició dels palestins no és desfer-se de ningú, sinó tenir una vida normal, amb els jueus, no en comptes dels jueus. Per tant, el més important no és aclarir quanta gent viurà, sinó quin serà l’estatus civil de tota aquesta gent que havia viscut aquí. Quan els israelians diuen que no podem acceptar el dret de retorn perquè això trastocaria l’equilibri demogràfic, el que estan dient és que un determinat percentatge d’àrabs a Israel no es pot tolerar, i aquest percentatge pot canviar pel retorn dels refugiats o per raons naturals.

Noam Chomsky manté des de fa anys que l’arrel del problema rau en la sintonia entre els EUA i Israel. Hi està d’acord?
En part, és cert, per descomptat. Si la política dels Estats Units envers Israel canviés, canviaria radicalment la situació. Però crec que hi ha una raó més profunda, que és que Israel ha aconseguit connectar amb les pors i les fòbies d’Occident respecte a l’islam i al món àrab. O sigui, que no solament ha de canviar la política exterior nord-americana, sinó també la percepció sobre el món àrab a Occident. Els dos factors junts són importants, un sense l’altre no canviarà gran cosa.

Creu que Hamàs és realment un perill per a la convivència a la regió?

No, no ho penso. Crec que Hamàs representa una expressió de l’islam que també es dóna en altres llocs del món àrab. És, sobretot, el resultat de la decepció, perquè tots els altres intents han fracassat i l’opressió continua. El principal perill ve del costat d’Israel, no de Hamàs. La gent ha de saber que Hamàs, com qualsevol altre moviment polític, té una cara pragmàtica i una cara fanàtica, i aquesta identitat s’acaba, finalment, conformant per la realitat sobre el terreny i no tant per ideologies. El problema és que als dos costats hi ha persones molt religioses; però, en tot cas, penso que no ens podem plantejar un procés de diàleg com cal fins que no s’acabin l’ocupació i la colonització i l’opressió continuï.

La islamofòbia a Occident és un fenomen i un perill creixent. Han participat els governs israelians en l’extensió d’aquesta islamofòbia com a mesura de defensa?
I tant que han contribuït conscientment a això! En especial, a partir de la segona Intifada i dels atacs de l’11-S, que va ser una gran oportunitat per incorporar a la percepció d’Occident que hi havia un lligam de col·laboració directe entre la lluita palestina i el terrorisme islàmic. Israel necessita fomentar aquesta islamofòbia i ho fa activament a través de les gestions dels seus serveis diplomàtics amb els mitjans de comunicació occidentals.

Potser no ho sap, però en el cas català hi ha sectors i líders d’opinió vinculats al nacionalisme català que fa molts anys que s’emmirallen en el sionisme. Té alguna idea del perquè?
Ho conec. No sóc un expert, però segurament molts nacionalistes van veure Israel com una mena de moviment nacionalista català intentant separar-se de la resta del món. Madrid era vista com els àrabs i Barcelona com Israel, una societat més avançada, amb un tipus de vida més europeu. Aquest és un factor. D’altra banda, el nacionalisme català sap que els socialistes i l’esquerra a Espanya han estat tradicionalment més del costat dels palestins, com passa en moltes parts del món. El nacionalisme dogmàtic i el socialisme són força incompatibles i les persones amb sentiments nacionalistes molt forts tenen tendència a anar contra l’esquerra.

500 persones i 50 col·lectius participen a la I Conferència estatal pel BDS

Els tallers i xerrades realitzades aquest cap de setmana apleguen 500 persones  i una cincuantena d’organitzacions. L’èxit de les jornades marquen un punt d’inflexió en el moviment BDS de l’estat espanyol.

Veler Estelle rumb a Gaza: davant l’atac, seguim exigint justícia!

Rumb a Gaza

L’any 2012, i després de 45 anys d’ocupació, el nostre objectiu no era altre que reclamar que els palestins puguin gaudir dels mateixos drets que la resta dels éssers humans. Gaza és l’única porta al mar de Palestina i ha de poder tenir la llibertat de ser un punt de comerç i d’obertura a l’exterior.

El veler Estelle de la Flotilla de la Llibertat va començar el seu camí fa més de tres mesos, comptant amb el suport de milers de ciutadans i ciutadanes que van donar petites quantitats de diners que van fer possible comprar aquest bonic veler per navegar rumb a Gaza. Les nostres defenses eren la Resolució 242 de les Nacions Unides, la Llei Marítima Internacional i la Declaració dels Drets Humans. Res tan bàsic com això, però tampoc més necessari.

Exigíem que la comunitat internacional compleixi el compromís que el 2010, i després de nou civils morts en l’assalt al vaixell Mavi Marmara, va fixar com a prioritat: posar fre a la impunitat de l’Estat d’Israel tant a Pròxim Orient com a la resta de la Mediterrània, que va prendre com a propi.

La Flotilla és una coalició de més de dotze països que exigim al nostres governs un comportament coherent amb la legalitat internacional, el respecte als drets humans i el compliment de les seves obligacions. El nou projecte de la Flotilla ha estat detingut, un cop més, després de creuar diversos mars camí a la aigües palestines. I un cop més ha estat assaltat en aigües internacionals i per militars armats.

L’Estelle no suposa cap amenaça sinó un dit que assenyala la injustícia. La detenció ha estat il·legal, així com el segrest dels passatgers a bord i de les seves pertinences.

Per tant exigim qüestions molt bàsiques però necessàries per a tornar la vida a un milió i mig de persones que viuen sota un bloqueig planejat per esgotar i portar a la deshumanització a una població sencera. Un bloqueig del qual el recent document per mantenir la població de Gaza al límit de la fam és només un element dins de tot un pla de càstig col·lectiu.

Aquestes exigències són:

La posada en llibertat immediata de tots els detinguts i la devolució de totes les pertinences requisades, incloent el propi veler.

Que els governs europeus prenguin mesures efectives per garantir la lliure circulació per la Mediterrània.

Que s’actuï eficaçment per posar fi al bloqueig i l’ocupació a través de l’exigència a l’estat israelià de complir amb la legalitat internacional.

Israel aborda con éxito el ‘Estelle’, que se dirige ya al puerto de Ashdod

JERUSALÉN, 20 Oct. (EUROPA PRESS) –

   El Gobierno de Israel ha confirmado que el barco ‘Estelle‘, con rumbo a la Franja de Gaza, ha sido abordado con éxito por fuerzas israelíes y se dirige al puerto israelí de Ashdod, según informó el portavoz Ofir Gendelman.

   “El Ejército israelí ha abordado el ‘Estelle‘ antes de que llegara a Gaza después de que todas nuestras peticiones para que diera la vuelta fueran ignoradas”, indicó Gendelman, portavoz de la oficina del Primer Minstro para los medios árabes.

“El ‘Estelle‘ está siendo remolcado a Ashdod, donde la Policía israelí y las autoridades de Inmigración recibirán a la tripulación”, añadió el portavoz en su cuenta oficial de Twitter. “No se empleó la fuerza durante el abordaje y se ha ofrecido comida y agua a los pasajeros”.

El barco, que según los activistas había sido interceptado a 55 kilómetros de la costa de Gaza, es el único integrante de la llamada III Flotilla de la Libertad, y tenía como objetivo romper el bloqueo israelí sobre la Franja para hacer llegar bienes de primera necesidad.

El ‘Estelle‘ transporta a unos 30 activistas, entre ellos tres españoles, el diputado de IU Ricardo Sixto, la intelectual feminista y letrada del Gobierno de Navarra, Begoña Zabala, y la periodista y activista Laura Arau.

Manifest: Barcelona bufa fort per acabar amb el bloqueig de Gaza

La III Flotilla de la Libertat ja està en marxa. La nova missió de la Flotilla de la Llibertat està encapçalada per un preciós vaixell, anomenat Estelle, que desplega veles navegant rumb a Gaza per acabar amb l’inhumà bloqueig al qual el govern israelià sotmet a un milió i mig de palestins i palestines residents a la Franja de Gaza.

L’Estelle és mogut per aires de justícia i de llibertat. La seva missió pretén, a través d’una acció no violenta, despertar noves consciències i tornar a posar sobre la taula la constant impunitat que gaudeix l’estat d’Israel. Per tercera vegada, la societat civil mostra que està viva actuant davant la inacció dels diferents governs, institucions internacionals i organismes interestatals que s’omplen la boca parlant de drets humans al mateix temps que continuen permetent el no compliment de les seves pròpies resolucions i la constant vulneració dels drets humans i de la legislació internacional.

Aquest any, per tant, la Flotilla de la Llibertat torna a navegar amb més força que mai. Sabem dels riscos que comporta una acció d’aquesta mena. No partim de zero. Els nou morts que va deixar el brutal assalt israelià a la I Flotilla de la Llibertat mentre navegava en aigües internacionals l’any 2010 i el bloqueig que va patir la II Flotilla de la Llibertat en ports europeus l’any 2011, provocat per una ofensiva campanya del govern israelià, fa que aquest 2012 la iniciativa Rumbo a Gaza aconsegueixi sumar esforços per bufar ben fort i fer que el veler Estelle aconsegueixi arribar a Gaza.

La prepotència amb la qual actua l’estat d’Israel -que fa agenollar a qualsevol Estat o instància internacional- no fa més que aixecar milers de veus solidàries al món. La causa palestina simbolitza milers de causes. La llibertat, la justícia i la solidaritat amb el poble palestí han fet que una majoria social conegui el que està passant a només quatre hores d’avió de Barcelona. Les Flotilles de la Llibertat, les Flytilles, les brigades internacionals a Palestina, la campanya BDS (Boicot, Sancions i Desinversions contra l’estat d’Israel) i moltes altres iniciatives de solidaritat no han fet més que augmentar davant la passivitat amb la qual actua la comunitat internacional. Això és el que realment ens encoratja a sumar-nos a aquesta III Flotilla de la Llibertat.

El veler Estelle ja ha estat rebut als ports de Donosti, Bermeo, Santa Pola i Alacant. En els propers dies té previst fer escala a Barcelona on, gràcies a l’esforç de moltes persones, col·lectius i organitzacions es rebrà amb un gran acte festiu. El trencament del bloqueig a Gaza serà la culminació d’un trajecte que volem que sigui la confluència de moltes lluites i la trobada de moltes persones solidàries; d’aquells i d’aquelles que a banda i banda del Mediterrani lluitem per un món on hi càpiguen molts mons.

És per això que solicitem al Govern de Catalunya i al Govern de l’Estat espanyol:

- La no interferència en el trànsit del veler Estelle en les seves entrades i sortides dels ports catalans.

- La lliure navegació per aigües nacionals i internacionals del veler Estelle. La fi de l’ocupació i, especialment, del setge a Gaza que castiga a diari i de forma totalment injusta a la seva població.

- La ruptura de relacions diplomàtiques amb l’estat d’Israel fins que compleixi amb la legislació internacional.

Convidem a totes les organitzacions socials, polítiques, assemblees de barri, moviments i col·lectius de solidaritat a adherir-se a aquest manifest i a participar tan en la benvinguda del veler Estelle com als diferents actes que es portaran a terme entre el 16 i el 19 de setembre de 2012 a Barcelona.

Camí de Gaza, camí de Palestina, també hi ha una Barcelona que vol empènyer el veler Estelle bufant ben fort aires de solidaritat.

Estem trencant el bloqueig de Gaza! Visca Palestina Lliure!