Tag Archives: 1er Maig

Un 1er de Maig Feminista i Anticapitalista

Per Feministes Indignades

Aquest 1r de Maig, Dia internacional de les persones treballadores, en un context de precarització de les condicions de vida i treball i d’atac sense treva als drets laborals, socials, civils i polítics, Feministes Indignades seguim reivindicant la visibilització i la valoració de les feines de reproducció, cura, atenció i sosteniment de la vida, denunciant la concepció androcèntrica del treball – que estableix una falsa divisió entre treball productiu i reproductiu-, i exigint la fi de la l’explotació, la discriminació i la desigualtat laboral, tant en l’àmbit domèstic/privat com en el públic.

Feministes Indignades continuem assenyalant que la noció del treball dels discursos androcèntrics, i en els quals es basa l’accés als drets laborals (ara en greu risc d’extinció), és individualitzada, fragmentada i monetaritzada i se sosté sobre falses barreres i jerarquies entre àmbit públic remunerat i àmbit privat no remunerat.

L’actual crisi ha posat de manifest la contradicció, inherent al nostre sistema econòmic i social, entre la lògica de sosteniment de la vida (que inclou tant tasques concretes i tangibles, com aspectes immaterials, afectiu-relacionals i sexuals) i la lògica d’acumulació de capital.

El desmantellament del nostre, ja fràgil, règim de benestar social, ha evidenciat que sota una suposada defensa de l’equitat social s’amaga una lògica econòmica que només satisfà les necessitats de les persones en la mesura que aquestes generen beneficis monetaris. La vida ha estat relegada a les esferes invisibilitzades de l’economia, on s’absorbeixen les tensions i el conflicte és socialment acceptable en romandre ocult: la invisibilitat del treball de cura és imprescindible per fer surar el sistema.

Si fa un temps es va exportar – mai solucionar – la crisi de les cures, a través de cadenes globals de cures (dones migrades que cobrien el lloc de les autòctones però no redistribució de tasques entre homes i dones), ara es propicia un retorn de les dones autòctones a l’àmbit privat, tot expulsant-les del mercat laboral i responsabilitzant-les de tot el treball de sosteniment de la vida que mercat, estat i agents socials en general eludeixen.

L’actual reforma laboral és un clar exemple d’una política conservadora i reaccionària que preconitza el retorn de les dones a casa i aprofundeix en els obstacles, ja existents, perquè les dones puguin participar del mercat de treball remunerat en igualtat de condicions que els homes.

La nova llei, per exemple, perverteix el principi d’acció positiva, tot aplicant bonificacions per a la contractació de dones en modalitats de contractació que suposen una retallada de drets laborals i contribuint a incrementar l’escletxa entre homes i dones pel que fa a la temporalitat (i per tant inseguretat laboral). Per contra, no es contempla cap mesura d’estímul a la creació d’ocupació mitjançant contractes de jornada completa i indefinits d’inici a dones.

Pel que fa a la protecció de la maternitat, desapareix la deducció de 100 euros al mes per a les empreses que contractaven treballadores que es reincorporaven abans dels dos anys després de la seva maternitat. D’altra banda, el permís de lactància, que podia ser gaudit per ambdós progenitors, ara només podrà ser-ho per un/a dels dos, tot dificultant la corresponsabilització de tasques de cura i atenció entre dones i homes.

L’actual reforma laboral obstaculitza les possibilitats de conciliació de vida familiar i laboral. Així, per exemple, qui tingui a la seva cura directa algun/a menor de vuit anys o una persona funcionalment diversa, només tindrà dret a una reducció de la jornada de forma diària (negant, la complexitat de l’atenció i la dependència, que no pot ser planificada a través d’un quadrant horari encotillat). A més, s’introdueix la possibilitat, gairebé sense restriccions, de mobilitat geogràfica de l’empresa, que farà totalment irreconciliable les responsabilitats laborals amb les familiars.

I ja no parlem dels salaris (en què les dones segueixen patint discriminació flagrant), que podran rebaixar-se per sota d’allò establert al conveni col•lectiu.

En definitiva, s’individualitzen les relacions laborals, en clar detriment dels drets col•lectius i, per tant, dels drets individuals, i sobretot, de totes aquelles persones que es troben en situacions de major precarietat i que són constantment vulnerades pel mercat.

Per tot això, perquè estem fermament compromeses amb una transformació radical de la societat, perquè no tenim por, perquè seguirem sortint al carrer i a les places, perquè no ens frenarà la retallada de drets socials i civils, Feministes Indignades

reivindiquem un 1r de Maig feminista i anticapitalista!

Èxit de la manifestació anticapitalista a Barcelona

Vilaweb

La forta presència policíaca no ha dissuadit un nombrós grup de manifestants a manifestar-se per l’Eixample · Dos detinguts en els controls de la policia.

La marxa anticapitalista convocada a Barcelona per uns quants col·lectius alternatius i anarquistes, entre els quals hi havia el moviment del 15-M, ha estat un èxit d’assistència. Milers de persones hi han participat fortament envoltades per la policia, que ha fet un immens desplegament al centre de la ciutat, especialment a la plaça de la Universitat, des d’on ha començat la marxa. La manifestació ha transcorregut l’Eixample i el Paral·lel amb el lema ‘Ni reforma laboral, ni pacte social. Els nostres drets no es negocien’, i s’ha reclamat la llibertat dels quatre detinguts arran de la vaga general del 29 de març.

 

El control policíac ha estat molt elevat i ha inclòs el tancament dels accessos a la parada de metro d’Universitat de les línies 1 i 2 de Barcelona, de les 16.00 fins a les 18.30, per ordre dels mossos. A més, les persones que volien acostar-se a la plaça de la Universitat, d’on sortia la manifestació, han hagut de passar un fortíssim cordó de mossos, que en alguns casos han fet identificacions, han escorcollat bosses i s’han quedat pancartes i banderes. Arran d’aquest control, s’han detingut dues persones: l’una acusada d’atemptat a l’ordre públic i l’altra per salut pública.

Durant la manifestació, la presència de policia uniformada i de paisà ha estat molt notable. A més a més, alguns veïns han comprovat que s’havien retirat des de migdia alguns contenidors de deixalles presents al recorregut. Cal recordar que, arran dels aldarulls de la vaga general, l’ajuntament va començar a estudiar la retirada de contenidors.

 

El Primer de Maig més massiu i reivindicatiu dels últims anys

Setmanari Directa

Les mobilitzacions del Primer de Maig al matí han estat disseminades per molts punts del territori, així com plenament marcades per les polítiques de retallades i privatitzacions, però també per la repressió contra els i les activistes dissenyada pel govern de la Generalitat. A Barcelona s’han viscut 5 manifestacions. La protesta més multitudinària l’ha convocat CCOO i UGT però ha comptat amb l’assistència de grups de treballadors no afiliats de nombroses empreses, així com d’alguns manifestants d’assemblees veïnals o del 15-M. Segons l’organització hi han assistit unes 100.000 persones. Sense entrar en polèmiques de xifres, sí que és cert que la protesta ha estat molt més multitudinària que en altres anys, i ha omplert tot el recorregut des de la plaça de Catalunya fins a l’avinguda de la Catedral. També cal destacar que s’han escoltat lemes i reivindicacions fins ara mai vistes en aquestes marxes: “Menys policia i més educació” o “Llibertat vaguistes presos”. La segona mobilització per nombres d’assistents ha estat la convocada per la CGT. Més de 2.000 persones han iniciat la protesta a la Via Laietana i, al seu pas per la plaça de Sant Jaume han llegit un comunicat en solidaritat amb Laura Gómez, secretària d’organització de la CGT Barcelona empresonada des de fa una setmana per una performance simbòlica a les portes de la Borsa de Barcelona el dia de la vaga general. En aquest sentit, avui s’ha informat que la sindicalista ha estat traslladada a la presó de Wad-Ras, al barri de Poblenou de Barcelona. També la CNT ha organitzat un vistós acte de protesta al parc de les Tres Xemeneies, i en aquesta ocasió ho ha fet de manera unitària la militància de Joaquim Costa i la militància de Medinacelli, on es troben les dues seus de CNT-AIT i CNT-Catalunya respectivament. La jornada anarquista ha comptat amb un dinar popular per a 300 persones i una marxa de protesta pels carrers del Raval i Sant Antoni que ha aplegat centenars de manifestants. La confluència del dinar popular i la marxa ha reunit més d’un miler de persones. La plaça Universitat ha estat el punt de sortida de dues manifestacions: de la USOC, amb unes 200 persones i de la COS (Coordinadora Obrera Sindical), amb unes 150 persones (també hi eren alguns militants de la Intersindical-CSC). Aquesta última mobilització ha baixat per les Rambles fins arribar al davant del Centre d’Art Santa Mònica, on s’ha fet lectura d’un manifest amb la presència d’alguns representants sindicals de la IAC i COBAS.