Tag Archives: corrupció

L’assessor de Mas que va demandar ‘Cafè amb Llet’ diu que els controls anticorrupció fan l’administració ineficient

el Triangle

Josep Maria Via també ha demanat, en una entrega de premis de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, que els sous dels treballadors de l’administració vagin en funció dels seus resultats “tant en sentit positiu com negatiu” i s’ha mostrat contrari a que tinguin plaça fixa.
Josep Maria Via [a la imatge], assessor d’Artur Mas i demandant de la revista Cafè amb Llet per un atemptat a l’honor, ha fet gala dimarts del seu neoliberalisme i ha assegurat en l’entrega del I Premi Alfons Ortuño de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya que els controls aplicats per evitar la corrupció creen “una administració enutjosa, sense eficiència”. Via, que és membre del Consell Assessor per a la Sostenabilitat i el Progrés del Sistema Sanitari de la Generalitat i president del Consell Rector del Parc de Salut Mar de Barcelona, ha afegit que aquests controls no serveixen per evitar l’apropiació indeguda de recursos públics i ha assegurat que els casos de corrupció que han esquitxat la classe política durant els darrers mesos han provocat “reaccions més destinades a l’efecte estètic que a l’eficiència”.Per altra banda, en el mateix acte Via ha demanat que els sous dels treballadors de l’administració vagin en funció dels seus resultats “tant en sentit positiu com negatiu” i s’ha mostrat contrari a que tinguin plaça fixa, el que impossibilita que siguin acomiadats.

Via va denunciar la revista Cafè amb Llet pel vídeo titulat El major robatori de la història de Catalunya. Aquest vídeo, que es fa ressò del’informe Crespo, explica les conclusions a les que arribava aquest informe de la Sindicatura de Comptes, que va estar ocult durant anys, i que detalla les connexions fraudulentes i l’expoli de la sanitat pública a La Selva i el Maresme per part de l’empresa privada. En concret, el vídeo al·ludeix a l’exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, a Carles Manté, president dels hospitals de Blanes [a la imatge] i Calella, i a les incompatibilitats i connexions fraudulentes entre les empreses privades de Ramón Bagó i Josep Prat i el Consosrci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i el Consorci Sanitari de La Selva i el Maresme. Bagó, vicepresident del CSC, hauria contractat per al Consorci les seves pròpies empreses del grup Serhs, unes relacions que l’Oficina Antifrau de Catalunya està investigant. De fet, Josep Prat y Carles Manté estan imputats per presumpta estafa, apropiació indeguda i malversació de fons públics, i Crespo està imputat per posibles delictes de prevaricació i suborn en el cas Clotilde.

Com a tota resposta d’aquestes investigacions de Cafè amb Llet, realitzades al llarg de dos anys, el primer que va rebre Cafè amb Llet va ser la demanda de Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas i membre del consell d’administració del CSC, per haver estat esmentat al minut 2:00 de la segona part del vídeo. Via demanava originalment 20.000 euros i la jutgessa els va imposar una multa per la meitat del que Via demanava. Tot i que la revista va recórrer la condemna per haver fet servir la paraula “robatori” en el vídeo, la jutgessa va aceptar la petició de Via i va obligar la retirada de l’enregistrament el passat dia 28 de febrer.

Anuncis

CiU premia amb la vicepresidència de la Diputació de Barcelona un alcalde imputat en tres causes

el Triangle

L’alcalde de Cercs, Ferran Civil, és ascendit arran de la ruptura del pacte amb el PP malgrat acumular afers judicials per presumptes delictes urbanístics. La Fiscalia li demana més de tres anys de presó.

Acumular escàndols i causes judicials sembla que no és motiu per perdre la confiança de la cúpula de CiU, sinó que en alguns casos fins i tot té com a recompensa un ascens. Aquesta és la conclusió a la que es podria arribar després de veure com la ruptura del pacte entre CiU i PP a la Diputació de Barcelona ha comportat l’ascens a la vicepresidència primera de Ferran Civil [a la imatge], dirigent d’Unió i alcalde de Cercs (Berguedà), que fins ara ocupava la segona. Civil relleva Josep Llobet (PP), tot i acumular tres imputacions per causes diferents arran de la seva activitat com a primer regidor de Cercs.

En concret, el polític d’Unió està acusat de cometre diversos delictes urbanístics. La Fiscalia li demana tres anys i sis mesos de presó i 12 d’inhabilitació per un presumpte delicte sobre l’ordenació del territori. Segons el sumari del cas, Civil –juntament amb el secretari municipal, Pau Llorens, i l’arquitecta municipal, Carme Casas- va autoritzar la construcció de tres naus industrials per a activitats agroalimentàries en un paratge del municipi conegut com la mina de Sant Josep, malgrat que tant Civil com l’empresari impulsor del projecte, Pedro Acebillo, sabien que es tractava d’uns terrenys classificats com a sòl no urbanitzable de valor agrícola i forestal i que només admetia “construccions de tipus agrícola o ramader”. La llicència es va sol·licitar el 2006 i Civil li hauria dit a l’empresaria que part del Consistori no rebria “cap tipus d’entrebanc”. De fet, el sumari es va obrir arran d’una investigació dels Mossos el 2008, quan la primera nau ja era en funcionament i les altres dues en construcció.

Les altres causes que han suposat la imputació de l’alcalde de Cercs també estan vinculades a altres temes urbanístics. En una d’elles, l’Ajuntament de Cercs va donar les llicències per desenvolupar una activitat de turisme rural en una finca ubicada en uns terrenys qualificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció per a risc geològic. Un informe elaborat pels Mossos va concloure que les llicències no s’ajustaven a la normativa vigent. El darrer cas, fa referència a un projecte d’una empresa de l’Índia, que va signar un contracte fallit amb l’Ajuntament de Cercs en un procés ple d’irregularitats. El projecte va incloure un viatge de Civil a Nova Delhi, en companyia de la seva dona i altres càrrecs públics. Aquest cas, conegut com a Consolació, també ha suposat l’obertura d’una investigació de l’Oficina Antifrau (OAC) sobre Civil. Per acabar-ho d’arrodonir, el Síndic de Greuges també s’ha queixat dels reiterats incompliments de Civil de la normativa sobre la informació que de manera obligatòria s’ha de facilitar als regidors de l’oposició. Lluny de desgastar-lo a nivell intern, però, Civil ha estat premiat amb un ascens.

Una campanya ciudadana vol recollir un milió de signatures exigint la dimissió de Rajoy i la cúpula del PP

El Triangle

En poques hores recull desenes de milers d’adhesions. També reclama la convocatòria d’eleccions anticipades, després que s’hagi destapat els pagaments a la tota la direcció de la formació conservadora a través d’una caixa B 

La revelació de la suposada comptabilitat secreta del PP que portava l’extresorer de la formació Luis Bárcenas i que reflecteix generosos pagaments a tota la cúpula del partit –inclós el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que hauria rebut 25.000 euros anuals durant 25 anys- ha desfermat una nova onada d’indignació ciutadana amb els representants polítics. Una de les campanyes que ha sorgit per canalitzar-la és una iniciativa que es planteja recollir un milió de signatures per reclamar la dimissió de Rajoy i de tota la cúpula del PP. L’èxit de la campanya, que es porta a terme a través de la plataforma Change.org, ha estat fulgurant, fins al punt que en poques ha reunit desenes de milers d’adhesions.

En el text, s’exposa que és el moment “que tots els [polítics] que hagin rebut pagaments en diner negre se’n vagin i deixin d’embrutar el nom” de l’Estat espanyol. La iniciativa, endegada pel madrileny Pablo Gallego, considera que la democràcia “ha estat robada als ciutadans, mentre que les elits polítiques i empresarials es reparteixen impúnement el país”. A banda de la dimissió de Rajoy i de qualsevol membre del PP que aparegui als documents de Bárcenas que ha tret a la llum El País, la campanya també vol la convocatòria d’eleccions anticipades, una petició que també han fet alguns partits polítics, com ICV-EUiA i ERC. “La confiança en aquesta democràcia està massa trencada perquè això pugui continuar així”, subratlla també el text.

Pel que fa a l’evolució del monumental escàndol, la cúpula del PP s’ha limitat a negar-ho tot, encara que no ha aportat proves que el que s’hagi publicat sigui fals. En tot cas, anuncien portar El País als tribunals. Això no ha impedit, però, que per exemple el president del Senat i dirigent de la formació, Pío García-Escudero, hagi reconegut que va rebre 5 milions de les antigues pessetes de la caixa B del partit.

En mans de lladres

Esther Vivas | Público.

No hi ha dubte. Estem en mans de lladres. El cas Bárcenas, Pallerols, Crespo, Nóos, Mercuri, sumats al cas Gürtel, Millet, Campeón, Pretòria i un llarg etcètera, demostren que aquells que ens han donat lliçons d’austeritat, no només beneficien banquers i empresaris sinó que, quan no els enfoquen les càmeres, corren a omplir-se les butxaques per viure en l’opulència. I, a sobre, a costa nostra.

Alcaldes, exministres, dirigents autonòmics, senadors, regidors, diputats… i fins a un total de més de 300 polítics estan sent investigats per casos de corrupció. En tots els nivells de l’administració pública couen faves. I no només. La corrupció treu el cap, també, al Consell General del Poder Judicial, entre els governadors del Banc d’Espanya o a la mateixa família reial. Aquí, no es salva ningú. I només coneixem la punta de l’iceberg.

El País Valencià i les Balears tenen el trist honor d’encapçalar el rànquing de la corrupció i l’amiguisme, tot i que territoris com Catalunya, Galícia, Madrid, Andalusia… els segueixen de prop. Al País Valencià, nou diputats del Partit Popular estan formalment imputats, així com antics alts càrrecs del govern de Francisco Camps, a qui, fins i tot, el diari The New York Times va arribar a comparar amb Silvio Berlusconi. A Balears, són ja gairebé un centenar els imputats, entre càrrecs i exalts càrrecs, la majoria de l’última legislatura del popular Jaume Matas, que, per cert, acumula un total d’unes dotze causes per finançament irregular, entre d’altres.

A Catalunya, la corrupció esquitxa de ple tant a Convergència com a Unió. Convergència, amb la seva seu embargada per cobrir la fiança de 3,2 milions d’euros pel desviament de fons del Palau de la Música i amb la trama de les ITV acorralant al seu secretari general, Oriol Pujol. Més el cas de l’Institut Català de la Salut, que va obligar a la dimissió del seu president Josep Prat, o ara el cas de Xavier Crespo, diputat de CDC al Parlament, vinculat, presumptament, a una trama de blanqueig de capitals procedents de la màfia russa. El “molt honorable” Jordi Pujol sembla que no se n’ha assabentat i promou des del seu Centre d’Estudis un “codi ètic per a professionals de la política”, basat en l’honradesa i la transparència. En fi, una altra broma de mal gust.

Per no parlar d’Unió, condemnada per finançament irregular al beneficiar-se amb fons públics destinats, per més inri, a la formació d’aturats. El conegut com a cas Pallerols. I que va culminar, fixeu-vos-hi, amb un acord entre fiscalia, acusació i defensa per evitar el judici, i la no declaració, entre d’altres, del president de la formació Duran i Lleida, i una rebaixa de les penes de presó per sota dels dos anys (inicialment l’Audiència de Barcelona en demanava onze!) evitant, així, la presó. ¿Justícia?

Cal no oblidar tampoc la trama dels ERO (Expedients de Regulació d’Ocupació) falsos de la Junta d’Andalusia, presidida pel PSOE, amb prop de 70 imputats, entre ells, exconsellers, exdirectors generals i exviceconsellers. Molts, sembla, van ser els beneficiaris, al llarg d’almenys deu anys, dels diners dels ERO andalusos. Un escàndol que segueix l’estela del llarg historial de corrupció a les files socialistes des de l’època de Juan Guerra i Luís Roldán.

Encara que la major part dels casos de corrupció es donen a nivell local. Avui uns 80 alcaldes i exalcaldes més diverses desenes de regidors estan sent investigats per causes relacionades amb l’adjudicació d’obres i urbanisme. Molts d’ells estan imputats per delictes de malversació de fons, prevaricació, tràfic d’influències i/o frau. El cas Pretòria a Santa Coloma de Gramenet i el, més recent, cas Mercuri a Sabadell en són tot un exemple.

Els partits polítics majoritaris, principalment, han fet i desfet amb els fons públics, han utilitzat instruments de finançament il·legal i han gestionat els afers col·lectius com si es tractés del seu pati privat. No sorprèn, doncs, que en l’últim Baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el desembre del 2012, els polítics i els partits fossin considerats el tercer problema més important que hi ha a l’Estat espanyol, seguit de la corrupció i el frau. De fet, a l’informe Percepció de la Corrupció 2012, elaborat per Transparència Internacional, l’Estat espanyol ocupava el lloc número 30 de la classificació, empatant, casualment, o no tant, amb Botswana.

I, ¿quina sort corren aquells que s’atreveixen a denunciar aquesta corrupció? Avui el cas més emblemàtic és el de CafèambLlet, una revista local que, amb molt pocs mitjans, va denunciar, a principis del 2102, amb un vídeo casolà, que en pocs dies va arribar a les més de cent mil visites a Yotube, com els diners de la sanitat pública catalana estava sent robats per empresaris i polítics de CiU i del PSC. Mesos després, CafèambLlet era denunciada per Josep Maria Via, citat en aquest vídeo, per atemptar contra la seva honorabilitat i, en un judici inusitadament ràpid i on ni tan sols van poder parlar, van ser declarats culpables i condemnats a pagar una multa de deu mil euros. Però, prenguin nota, un altre dels principals escàndols que va destapar CafèambLlet va ser l’Informe Crespo, en relació a Xavier Crespo, qui en el seu moment va amenaçar de querellar-se contra la revista i que en aquests moments la Fiscalia Anticorrupció demana que sigui investigat per prevaricació i suborn. ¿Algú indemnitzarà CafèambLlet per les amenaces rebudes per aquest personatge?
La corrupció avui no és percebuda com ahir. Ara se la considera com a part intrínseca de la crisi. La impunitat de la qual gaudien els polítics amb la corrupció sembla s’acaba. En un moment on trontollen els pilars del sistema forjat en la Transició, i on la pèrdua de legitimitat de les institucions i representants polítics avança a marxes forçades pel seu servilisme al poder financer, és probable que l’impacte de la corrupció en l’opinió pública i en el comportament electoral sigui més sever. I és que en la mesura que augmenta l’atur, la pobresa i la precarietat, l’enriquiment il·lícit d’unes elits a costa de la majoria social es converteix en una altra bolca de rosca insuportable. La crisi no s’aprecia ja com a resultat del “malbaratament” dels de baix sinó com “robatori” i “estafa” dels de dalt.

Ha arribat, doncs, el moment de mobilitzar-se, dir prou i prendre mesures: exigir mecanismes de control dels càrrecs públics, revocabilitat de mandats, desprofessionalització de la pràctica política, no acumulació de càrrecs, límit en els sous, transparència en els comptes. Ahir milers de persones van concentrar-se davant les seus del Partit Popular a Madrid, Barcelona, València, Saragossa i La Corunya. Un primer pas per a un nou repunt de la veu del carrer? El cas Bárcenas és la gota que fa vessar el got. Ja és hora que ens tornin tot el que ens han robat.

*Article publicat a Público, 01/02/2013.

Unió compró muebles y pagó nóminas con el dinero de la UE para los parados

público.es

La trama de financiación irregular de Unió Democràtica de Catalunya (UDC) -la mitad de CiU-, que en los años noventa utilizó fondos públicos de la Unión Europea para financiarse, sirvió para amueblar algunas sedes del partido con 38.978 euros y para destinar 158.306 euros a pagar las nóminas de varios de sus militantes, según recoge la sentencia redactada este viernes por la Audiencia de Barcelona.

La resolución judicial -que llega después del pacto entre las partes y el fiscal que ha evitado que los condenados ingresen en la cárcel- confirma también que el partido democristiano participó de la trama “a título lucrativo”. El caso Pallerols destapó la financiación irregular de Unió desviaron subvenciones de 1994 a 1999 desde la Consejería de Trabajo que debían servir para cursos de formación ocupacional impartidos por las academias del empresario andorrano, Fidel Pallerols, condenado en la causa, y que con este acuerdo evitará ingresar en prisión.

Tras semanas de negociación, acusaciones y defensas alcanzaron a principios de enero un pacto en el que los procesados, entre los que figuran ex altos cargos y militantes de UDC, aceptaron, como sostenía la Fiscalía, que desviaron fondos de la UE destinados a cursos de formación para desempleados a través de las sociedades de Pallerols. El pacto fue posible después de que el ministerio público, que inicialmente pedía para los procesados penas de hasta cinco años de prisión -la Audiencia de Barcelona ya rebajó su petición inicial de once años al revocar algunos de los delitos-, se haya avenido a rebajar la condena a cuatro de ellos, retirar los cargos a otros dos y reducir las indemnizaciones que planteaba en un principio.

Beneficio para el partido

La sentencia conocida hoy señala que “la conjunción de intereses” entre los acusados “fraguó en un concierto o mutuo acuerdo con la última finalidad de conseguir que una cifra cercana al 10 %” del importe anual de los fondos públicos procedentes del Departamento de Trabajo conseguidos por las empresas de Fidel Pallerols “fuera desviada a fines ajenos a las actividades formativas”.

En este concierto jugó un papel decisivo el acusado Vicenç Gavaldà, que actuó en calidad de Secretario de Organización y de Relaciones Institucionales de UDC, “procurando un beneficio para el partido y algunos de sus miembros”, se afirma en la sentencia. Además, Gavaldà se encargó de promover el acuerdo y de mediar entre los responsables de la empresa y los de la Dirección General (de Trabajo) y “urdió y medió en los pactos relativos a los importes de las subvenciones que cada año se destinarían a las empresas de Pallerols”, indica la sentencia.

“Papel decisivo” de Gavaldà

La sentencia subraya “el papel decisivo y determinante” de su hermano Lluís Gavaldà, director general de Empleo en la época en la que actuó la trama y que “garantizaba que se relegara el papel de las delegaciones territoriales (del departamento) en la concesión de las subvenciones y se obviaran informes valorativos en sentido negativo” emitidos por las mismas.

La sentencia detalla las subvenciones que se otorgaron a las tres empresas de Fidel Pallerols entre los años 1994 y 1999, ambos incluidos, que superaron los 1.000 millones de pesetas en esa época.

L’operació contra la màfia russa esquitxa el diputat Xavier Crespo

El Triangle

Tota l’oposició política de Lloret de Mar es va oposar al projecte promogut per Andrei Petrov. La Guàrdia Civil va entrar divendres a l’Ajuntament per recavar informació sobre les llicències concedides a aquest empresari rus.
Fa dos anys, després que Artur Mas es proclamés president de la Generalitat, el seu aleshores conseller d’Interior, Felip Puig, va anunciar que el diputat i alcalde de Lloret, el convergent Xavier Crespo [a la imatge], seria el número dos del departament en qualitat de secretari de Seguretat, però, tot i que ho va reiterar públicament, aquest nomenament mai es va portar a terme. Segons s’explicava en aquells moments en els cercles del palau de la plaça Sant Jaume, Artur Mas s’hi va oposar i, malgrat les súpliques de Felip Puig, Xavier Crespo no va anar a Interior i no va tenir cap responsabilitat sobre els Mossos d’Esquadra. Això va passar després que el mateix Crespo enviés una carta als funcionaris de l’Ajuntament de Lloret, del qual llavors n’era alcalde, per anunciar-los que se n’anava a la conselleria d’Interior, però la qüestió és que no hi va arribar mai. Per què?En els dos últims anys, han sortit diversos afers que esquitxen Xavier Crespo, l’últim dels quals ha estat l’escorcoll que va fer divendres la Guàrdia Civil, per odre del jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco, en les dependències de l’Ajuntament de Lloret de Mar per recavar documentació relacionada amb suposades concessions de permisos d’obres il·legals a la màfia russa. Les llicències es van concedir en l’època que Xavier Crespo era l’alcalde.

El setmanari El Triangle va publicar fa tres anys (número 955, de l’1 de febrer de 2010) les perilloses relacions de l’Ajuntament de Xavier Crespo amb el ciutadà d’origen rus Andrei Petrov, propietari de l’empresa Development Diagnostic Company (DDC), que han desencadenat l’operació Clotilde, com s’anomena la investigació policial coordinada per la Fiscalia Anticorrupció.

La promotora DDC ha aixecat un centre comercial amb un pàrquing subterrani als terrenys on hi havia l’antiga plaça de braus de Lloret de Mar, la construcció dels quals va començar la primavera de l’any 2009, just després que l’Ajuntament, governat en aquells moments pel convergent Xavier Crespo amb el suport dels populars, apliqués a la promotora una bonificació del 50% en l’impost d’obres pel suposat “interès social” del projecte.

Casualment, la promotora d’Andrei Petrov és patrocinador del club de futbol local, que presidia Josep Valls, l’aleshores regidor d’Urbanisme i Hisenda; així com de l’equip d’hoquei, que entrenava l’actual secretari de l’Esport de la Generalitat, Ivan Tibau, i del qual l’exalcalde Crespo n’havia estat president. Gràcies a la rebaixa impositiva, DDC es va estalviar 133.500 euros.

En unes declaracions que va fer en aquell moment a El Triangle, Ivan Tibau, històric jugador d’hoquei, exregidor convergent i actual secretari de l’Esport del govern d’Artur Mas, puntualitzava que DDC és “un de tants” patrocinadors dels clubs esportius lloretencs i justificava la rebaixa de l’impost d’obres a aquesta promotora perquè es tracta d’un projecte “d’interès general”, una decisió que, assenyalava, està emparada per les ordenances municipals. No obstant això, en un ple municipal a l’abril de 2009, totes les formacions de l’oposició –PSC, ICV, ERC i GRILL– hi van votar en contra perquè no només s’oposaven a la rebaixa fiscal, sinó també al projecte.

El maig del 2006, l’alcalde Crespo va signar un conveni urbanístic amb la promotora Zulueta SL per al solar de la plaça de braus, en què es precisava que “es podran implantar usos comercials com a complement de l’equipament esportiu”. No obstant això, l’agost del 2007, la comissió de govern municipal va autoritzar la subrogació d’aquest conveni a favor de DDC, que, finalment, ha desenvolupat un pla “molt diferent”, en què prevalen els usos comercials sobre els esportius, segons subratllaven fonts locals d’ICV.

Andrei petrov, al qual la Guàrdia Civil va trobar un fusell kalashnikov a casa seva, està acusat d’un presumpte delicte de blanqueig de capitals per valor de 50 milions. La Guàrdia Civil considera Lloret com la capital catalana de la màfia russa.

Al tancament d’aquesta informació, no s’havia practicat cap detenció relacionada amb l’Ajuntament de Lloret, tal com destacava l’actual alcalde, el convergent Romà Codina, però la realitat és que la Guàrdia Civil es va emportar documentació de permisos d’obres de la casa consistorial.

Amb anterioritat, l’Ajuntament que encapçalava Xavier Crespo també havia estat motiu de polèmica ciutadana pel suposat tracte de favor que va concedir als propietaris de can Juncadella, emparentats amb el dictador del Kazakhstan, que han fet obres il·legals i han tallat camins públic. Fins i tot, se’ls va permetre desviar el camí de ronda per allunyar-lo de la seva luxosa residència. Les obres en aquesta finca han estat objecte de nombrosos litigis.

D’altra banda, la Fiscalia del Tribunal de Comptes ha obert diligències contra Xavier Crespo arran d’un informe de la Sindicatura de Comptes, que es va intentar amagar, en el qual es detectaven suposades irregularitats respecte als pagaments que va rebre de la societat Centres Mèdics Selva Maresme.

En aquests moments, en els cercles polítics es recorda que Felip Puig no va aconseguir nomenar Xavier Crespo com al seu número dos perquè s’hi va oposar Artur Mas. El president mai ha fet cap comentari sobre si sabia o sospitava alguna cosa de Crespo, que no va poder ser secretari de Seguretat, si bé aquesta legislatura ha repetit com diputat de CiU al Parlament de Catalunya.

Unió compró muebles y pagó nóminas con el dinero de la UE para los parados

Público.es

La trama de financiación irregular de Unió Democràtica de Catalunya (UDC) -la mitad de CiU-, que en los años noventa utilizó fondos públicos de la Unión Europea para financiarse, sirvió para amueblar algunas sedes del partido con 38.978 euros y para destinar 158.306 euros a pagar las nóminas de varios de sus militantes, según recoge la sentencia redactada este viernes por la Audiencia de Barcelona.

La resolución judicial -que llega después del pacto entre las partes y el fiscal que ha evitado que los condenados ingresen en la cárcel- confirma también que el partido democristiano participó de la trama “a título lucrativo”. El caso Pallerols destapó la financiación irregular de Unió desviaron subvenciones de 1994 a 1999 desde la Consejería de Trabajo que debían servir para cursos de formación ocupacional impartidos por las academias del empresario andorrano, Fidel Pallerols, condenado en la causa, y que con este acuerdo evitará ingresar en prisión.

Tras semanas de negociación, acusaciones y defensas alcanzaron a principios de enero un pacto en el que los procesados, entre los que figuran ex altos cargos y militantes de UDC, aceptaron, como sostenía la Fiscalía, que desviaron fondos de la UE destinados a cursos de formación para desempleados a través de las sociedades de Pallerols. El pacto fue posible después de que el ministerio público, que inicialmente pedía para los procesados penas de hasta cinco años de prisión -la Audiencia de Barcelona ya rebajó su petición inicial de once años al revocar algunos de los delitos-, se haya avenido a rebajar la condena a cuatro de ellos, retirar los cargos a otros dos y reducir las indemnizaciones que planteaba en un principio.

Beneficio para el partido

La sentencia conocida hoy señala que “la conjunción de intereses” entre los acusados “fraguó en un concierto o mutuo acuerdo con la última finalidad de conseguir que una cifra cercana al 10 %” del importe anual de los fondos públicos procedentes del Departamento de Trabajo conseguidos por las empresas de Fidel Pallerols “fuera desviada a fines ajenos a las actividades formativas”.

En este concierto jugó un papel decisivo el acusado Vicenç Gavaldà, que actuó en calidad de Secretario de Organización y de Relaciones Institucionales de UDC, “procurando un beneficio para el partido y algunos de sus miembros”, se afirma en la sentencia. Además, Gavaldà se encargó de promover el acuerdo y de mediar entre los responsables de la empresa y los de la Dirección General (de Trabajo) y “urdió y medió en los pactos relativos a los importes de las subvenciones que cada año se destinarían a las empresas de Pallerols”, indica la sentencia.

“Papel decisivo” de Gavaldà

La sentencia subraya “el papel decisivo y determinante” de su hermano Lluís Gavaldà, director general de Empleo en la época en la que actuó la trama y que “garantizaba que se relegara el papel de las delegaciones territoriales (del departamento) en la concesión de las subvenciones y se obviaran informes valorativos en sentido negativo” emitidos por las mismas.

La sentencia detalla las subvenciones que se otorgaron a las tres empresas de Fidel Pallerols entre los años 1994 y 1999, ambos incluidos, que superaron los 1.000 millones de pesetas en esa época.