Tag Archives: medi ambient

Les entitats ecologistes guanyen la batalla contra el Vial de Cornisa

Oriol Matadepera | La Directa

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha decidit -amb un acord aquest 2 d’octubre- iniciar els tràmits per eliminar la reserva viària corresponent al projecte conegut com a Vial de Cornisa, una autovia de setze quilòmetres que havia d’unir Molins de Rei, Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac a través de la Serra de Collserola. Poques batalles guanyades pel moviment ecologista ho semblen de veritat. I aquesta ho és. Llarga i a estones silenciosa, la lluita s’inicia amb la creació el 2005 de la Plataforma No al Vial de Cornisa. Juntament amb la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, la plataforma va presentar al·legacions i va engegar mobilitzacions per aturar un procés esbossat per l’aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques amb el Tripartit, Joaquim Nadal, a l’esborrany del Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC).

Van ser uns anys de constant mobilització per l’amenaça que suposava l’esquinçament del pulmó de l’àrea metropolitana de Barcelona. Un moviment que va començar a corre-cuita i que es va anar apagant a mesura que la tan anomenada crisi arribava als pressupostos de la Generalitat. Com amb altres lluites ecologistes, l’esclat de la bombolla immobiliària va ajudar a desestimar —o ajornar— projectes faraònics. La victòria tot i així hi és: no pot esborrar la importància d’associacions veïnals i plataformes ecologistes que han frenat la frenètica cursa del ciment.

Un vial de setze quilòmetres

Aquest és el cas del Vial de Cornisa. L’octubre de 2007 el Departament de Joaquim Nadal s’afanyava a aprovar la construcció d’una autovia de setze quilòmetres i 25 metres d’amplada que uniria Molins, Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada seguint bona part del curs de la Riera de Vallvidrera. Una pressa justificada perquè després de 30 anys previst al Pla General Metropolità de 1976 i quiet entre muntanyes de plànols, el Vial de Cornisa i altres infraestructures podien quedar fora de lloc si la Generalitat declarava Collserola Parc Natural. Fet que va succeir finalment tres anys després, l’octubre de 2010.

“No és necessària”

Les entitats que s’hi oposaven asseguraven que aquesta infraestructura “no és necessària”, ja que desdoblaria vies pel transport privat, en lloc de buscar altres alternatives de connexió entre els municipis. Hauria afectat també un dels espais més fràgil -i alhora més important- de Collserola: la Riera de Vallvidrera, únic curs fluvial de la serra que du aigua tot l’any. La infraestructura també amenaçava el bosc i fragmentava la serra. Hauria actuat com una autèntica barrera per a tota mena d’éssers vius que habiten la contrada.

Més protecció

L’aprovació per part de l’AMB de l’Avanç de Modificació puntual del Pla General Metropolità estableix també la protecció dels sòls afectats situats a l’interior del Parc Natural de la serra de Collserola. Aquest procés respon en gran part a la mobilització popular que va aconseguir que els ajuntaments de Cerdanyola, Sant Cugat i Molins de Rei també s’oposessin al projecte, demanant el novembre de 2011 l’eliminació del mateix. L’aprovació definitiva de la modificació correspon en últim terme a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat.

La FAVB reclama que la millora en la qualitat de l’aire sigui prioritària

El triangle
Diverses estacions de mesura van detectar aquesta passada setmana nivells superiors als límits legals de partícules en suspensió i d’òxids de nitrògen. Unes 3.500 persones moren anualment a l’àrea metropolitana de Barcelona com a conseqüència de la contaminació.
La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha emès dimarts un comunicat on alerta que la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana ha tornat a empitjorar l’última setmana i que diverses estacions de mesura van detectar nivells superiors als límits legals de partícules en suspensió i d’òxids de nitrògen. En el comunicat reclama que la “millora en la qualitat de l’aire sigui un problema central a l’agenda política i que les mesures siguin adequades per mantenir la salut dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona”.

La FAVB remet a informes d’Ecologistes en Acció i de l’OMS en que el percentatge de població espanyola que respira aire contaminat és molt elevat, en concret un 22% segons els límits de la UE i l’informe dels ecologistes catalans i fins a un 94% segons els varems de l’organitació internacional. A més a més, segons experts en epdiemologia, a l’àrea metropolitana de Barcelona moren unes 3.500 persones com a conseqüència de la contaminació atmosfèrica. Tant les partícules en suspensió com els òxids de nitrògen són “produïts fonamentalment a causa del trànsit i l’activitat industrial, i en menor mesura pel trànsit marítim del port”. Per això, la FAVB insisteix en que la línia correcta per garantir la salut de la població passa per una major informació d’aquestes dades de contaminació, la reducció del volum de vehicles que circulen per la ciutat i el foment, evidentment, del transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu.

Elements del Patrimoni Natural de Vallirana

per Centre Excursionista de Vallirana (2010)

RELACIO DE COVES I AVENCS A CONSERVAR

COVES

Cova Bonica – Sota urb. Les Bassioles
Cova de l’Avi – Sobre Urb. Penya Forcada
Cova de la guineu – Sobre urb. Can Julia
Cova del Morrut – Voltes de la Creu d’Ordal
Cova de la destral – Pedrera final Vall del Sol
Cova de les Casetes – Els ensorrats
Font d’Armena – Darrera Restaurant Xipreret, semi artificial

Fora del terme

Cova de Coll Verdaguer – A sobre aquest coll
Cova de les comes – Al cantó esquerra del torrent de les comes

DOLINES

Bassa de les Alzines – A la dreta de la Creu d’Ardenya
Bassa Rosers – A la dreta de la Creu d’Ardenya
El Sotarro – A l’esquerra de la Creu d’Ardenya

AVENCS MÉS IMPORTANTS

Avenc dels Esquirols – Fondo de la Verdor
Avenc de la Verdor – Fondo de la Verdor
Avencò de la Verdor – Fondo de la Verdor
Avenc dels Geòlegs – Fondo del Colom
Avenc dels Caçadors – Carena entre la Verdor i l’Arcada
Avenc de les Casetes – Als ensorrats
Avenc de les Alzines – Bassa de les Alzines
Avenc de Sot D’ossos – Pla de Sot D’Ossos
Avenc del Tita Petit – Costat del Camp del Tallaret (Pla d’Ardenya)
Avenc del Tita Gran – Costat del Camp del Tallaret (Pla d’Ardenya)
Avenc del Marge del Moro – Marge del Moro
Esquerda del Mas – Serra del Mas
Avenc de la Llacuna – Serra del Mas
Coves del Salt del Bou – Serra del Mas
Avenc Abat Escarré – Pla d’Ardenya
Avenc Pompeu Fabra – Pla d’Ardenya
Avenc de les Portes – Camí de les Portes

RELACIO DE CINGLERES I PENYA-SEGATS A CONSERVAR

Entorn de la Cova Bonica , camí que va de la cova, pel salt del moro, font del ja n’eixirà, camí del Pèlag a l’Osca.

Penyes del Corral, penyes que envolten Vallirana i a on hi ha salts importants.

Serra del Mas, a sobre la masia i a la part de sota, amb penya segats importants i amb nius d’àligues.

Marge del Moro, part de la serra del mas i amb estribacions que acaben a les penyes del Moro ja a Begues.

Penya Rubí, pujant per l’esquerra de la Vall d’Arús a Puig Vicenç.

Penyes de Can Rovira, Els Ensorrats , penya-segats que van de Can Rovira a les casetes fins la pedrera de Cal Garcia, tota una sèrie d’agulles despreses i petites cavitats.

Penya Blanca, entre les urbanitzacions del Mas de les Fonts, La Solana i les pedreres.

Els pics que envolten Vallirana, Puig Vicenç. El Montau i el Puig Bernat.

 

RELACIO D’ESPAIS A TENIR EN CONSIDERACIO EN EL SEU CONJUNT

Plataners de Can Bogunyà
Pont de la Cucona, amb el toll d’aigua i el pont
Font del Mas, amb el conjunt d’alzines
Font del salt del bou
Font del Ginebra
Font del Socarrat
Font de Can Julià
Font de l’Alba
Font del Ja n’Eixirà, amb la surgència
Font del ciment
La Creu d’Ardenya
Albers del Lledoner
Pi be de la Font del Roure
Sant Silvestre, amb l’ermita, el roure i el safareig de sota

Fora del terme:

Font de l’era del Lledoner
Font de l’hort de Sant Ponç, amb les alzines, la font i el safareig
L’Arcada

RELACIO DE FORNS DE CALÇ I CONSTRUCCIONS

Mines de Campderrós
Polvorí de la Vall d’Arús
Polvorí de Can Rovira
Pedrera de marbre de cal Beco
Forn de calç folrat de la Vall d’Arús
Forn de calç escardejat Camí de la Vall d’Arús
Dues fites de pedra seca Serra del Mas

Fora del terme

Forns del Lledoner de l’entrada i de dalt
Forns de 4 camins de coll Verdaguer , el de l’entrada i el del fons

RELACIO DE BARRAQUES DE VINYA I MARGES

Barraca Vall d’Arús esquerra
Barraca Vall d’Arús dreta
Tres barraques Vall d’Arús dreta interior
Marge camí que va al pont de la cucona
Marge camí vinya del guardabosc passats els plataners de Can Bogunyà
Barraca dels ensorrats
Xipell dels ensorrats
Pou de Penya Rubí
Marges després de la barraca dels ensorrats
Barraca i pou del camp del Tallaret