“S’aplicà una política de control salarial i es produí una precarització creixent de les condicions de treball” – Recordem i pensem la transició: està en crisi el règim?

Crònica: Omar Rodríguez
Fotos: Ramon Broto

Taller de reflexió: recordem i pensem la transició, està en crisi el règim?

Cap a les 11.30 del matí, Anabel Edo, membre actiu de l’Assemblea Vallirana, arribava a la Masia -Molí de Can Batlle amb certa intranquil·litat i preocupació. Les seves primeres paraules així ho van suggerir: “pensava que no arribava a temps”. Les 15 persones reunides que esperaven a Pedro Carrión, professor i activista social de Cornellà, ja parlaven i debatien animadament sobre la transició, el paper de l’esquerra revolucionaria i sobre alguns dels esdeveniments més importants de l’època. No obstant això, l’obertura del primer taller de reflexió de la II universitat d’estiu, “recordem i pensem la transició: està en crisi el règim?”, trigà alguns minuts a començar. El ponent, que ja coneixia a alguns de les i els assistents, es va presentar amb un “esquema incomplert […] i una visió dirigida a la gent jove que no va viure aquells anys”, segons expressa el mateix document; és a dir, un grapat de fulles reflexives, judicioses i interpretatives sobre el període que va lliurar a cadascun dels participants.

“La transició va ser un pacte entre l’Estat i l’aparell franquista amb l’oposició democràtica”. Així va iniciar Pedro Carrión la seva presentació. Des de la mort de Franco fins a la victòria aclaparadora del PSOE a les eleccions generals de 1982, tots els actors i formacions implicades en el procés van competir entre sí, es van resituar políticament i van reformar el sistema dictatorial, el qual, tal i com va apuntar Carrión en la seva exposició, “va quedar substituït per un nou règim democràtic”. A continuació, i a més de recordar la figura d’Adolfo Suárez i la conformació de la seva aposta política, la Unió de Centre Democràtic (UCD), va reflexionar entorn al referèndum de 1977 sobre la reforma política, les eleccions generals del mateix any i les negociacions entre el govern de Suárez i totes les organitzacions de l’oposició democràtica –especialment amb el PSOE, va ressaltar el ponent–. No obstant això, Pedro Carrión no va oblidar mencionar la crisi capitalista del 73 i els efectes contraris pel conjunt de l’Estat espanyol: “no hem d’oblidar que el canvi de model es produeix en una situació econòmica complicada; va aparèixer, en primer cop per en molts anys, l’atur; es va aplicar una política de control salarial i es va produir una precarització creixent de les condicions de treball”.

En un altre ordre de coses, va dedicar alguns minuts de la seva presentació a la qüestió sindical. Sense contemplacions, va afirmar que “quan s’aconsegueix la llibertat sindical, es produeix divisió; i quan es resolen els pactes de la Moncloa, la política sindical de movilització passa a ser de negociació i concertació”. Per últim, va enjudiciar i reprendre a la esquerra reformista i el seu procés de burocratització i va reflexionar entorn al paper de l’esquera revolucionaria, els moviments socials i veïnals i la reaparició de la CNT.

La rellevància històrica del període i la seva actualitat immediata –la crisi institucional i del règim de les autonomies, assenyalava Pedro, és cada cop més evident– van entreobrir un debat que es prolongà fins el migdia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s