“Quan es potencien les resistències, s’intensifica la criminalització” – Xerrada: l’Estat de Dret i la repressió actual, amb Jaume Asens

Crònica: Omar Rodriguez
Fotos: Ramón Broto

Mercè Solà, membre actiu de l’Assemblea Vallirana, es dirigeix cap a la carpa instal·lada en la pista del parc central. Mentre busca un espai ombrejat, ordena els llibres, les xapes i els programes de la I i II universitat acomodats en el tauló de fusta. Una caixa gran, de color blanc, situada en una de les cantonades de la taula, conté tots els cartells que el col·lectiu assemblea lliura a cada una de les i els ponents de l’esdeveniment. Escrit a la vora del primer dels mateixos es llegeix el nom de Juame Asens, advocat especialitzar en drets humans i moviments socials i autor de No hi ha dret, la seva última publicació. Assegudes, les i els 40 assistents, que debatien el títol de la xerrada, l’Estat de Dret i la repressió actual, esperaven la seva arribada amb serenitat.

Asens va començar la seva intervenció cap a dos quarts de 7. I ho va fer amb determinació i vehemència: “portem anys lluitant contra un capitalisme, un capitalisme salvatge i desregulat, que avança a cop de porra; el mateix capitalisme i el mateix règim opressor que necessita esquerdar l’autonomia col·lectiva de les persones”. Un sistema, de fet, que pretén mercantilitzar-ho tot; un règim que requereix infondre la por, la servitud i l’opressió; una estructura econòmica i política que precisa d’una legitimitat entre totes les capes de la població i necessita una construcció ideològica per funcionar amb comoditat. La dominació és el seu fort. I també el seu requisit indispensable. En tal sentit, i partint de l’anàlisi de la crisi sistèmica actual, Jaume Asens va sostenir que “el deute i, en concret, la crisi del deute actual, és un instrument de dominació pervers”. Va recordar, al seu torn, que “el capitalisme només respecta les lleis que el beneficien”. De totes maneres, també va afirmar que “el poder tendeix a no complir les seves pròpies lleis”.

En un altre ordre de coses, va explicar que en els últims anys s’han desplegat tot tipus de dispositius “legals” per silenciar les protestes. La seva fermesa en declarar que “quan es potencien les resistències, s’intensifica la criminalització”, no va deixar indiferent a les i els 40 assistents; la seva inquietud, almenys, així ho suggeria. Per a l’advocat especialitzar en drets humans i moviments socials, l’aspecte social es converteix en qüestió penal: “no només assistim a la substitució de l’Estat social i del benestar per un Estat penal, sinó que quan es construeix una presó, es tanca una escola”. S’entreobre, així, un nou model de gestió punitiva de la pobresa: més policia, més presons, menys educadors socials. A continuació, va esclarir alguns dels principals trets del paradigma neoliberal i va afirmar que “en aquesta estructura econòmica és igual qui tingui els problemes; el que es promou son la sanció i la prohibició”. D’altra banda, la seva visió de la ciutat com un “enorme panòptic”, com una gran fortificació penal, el van conduir a proclamar sense titubejos que els violents, els radicals, els incívics, son les elits polítics i econòmiques, els poderoses financers; i no les classes populars.

El debat, com sempre, es va desenvolupar amb cortesia i normalitat. En aquesta ocasió, no obstant això, no va finalitzar fins les 21.30 hores. I a partir de les 22 de la nit, va començar el sopar popular de la Universitat d’Estiu.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s