Tag Archives: repressió

El 15-M demana al TSJC que imputi Felip Puig pel desallotjament de plaça Catalunya del 27-M

El triangle
Els advocats dels ‘indignats’ volen que se li imputi, juntament amb el director dels Mossos, Manel Prat, un delicte de prevaricació, per haver desallotjat totalment la plaça quan va dir que només s’endurien objectes perillosos, i un altre contra el dret de reunió pacífica.

El 15-M de Barcelona ha demanat al jutge d’instrucció que investiga el cas del desallotjament de la plaça Catalunya el 27-M de 2011 que elevi el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè aquest imputi l’exconseller d’Interior, Felip Puig, per possibles delictes de prevaricació i contra el dret a reunió pacífica, segons informa Catalunya Informació. La petició dels indignats, que també inclou la mateixa demanda de delictes per a Manel Prat, director dels Mossos d’Esquadra, vol que sigui el TSJC qui jutgi els fets, per la condició d’aforat de Puig, que és diputat per CiU al Parlament.

El 27 de maig de 2011 un operatiu conjunt d’agents antiavalots dels Mossos i de la Guàrdia Urbana van desallotjar, desmuntar i confiscar tota l’acampada del 15-M que s’havia establert a la plaça Catalunya, el dia abans de la celebració del títol de la Champions League per part dels seguidors del F.C. Barcelona, amb l’argument de la perillositat de determinats objectes com bombones de gas dels fogonets i la seguretat entorn la celebració.

Els advocats dels desallotjats i agredits en les dures càrregues [a la imatge] entenen que Puig i Prat van concórrer en un delicte de prevaricació perquè van mentir públicament sobre el desallotjament, assegurant que era una operació de “neteja” i per retirar aquests elements potencialment perillosos com les bombones de gas, però els agents van desmantellar tota l’acampada, enduent-se elements no perillosos com lones, llibres i ordenadors. També va ser aquest argument falaç de la retirada d’objectes perillosos el que el mediador de l’operatiu va donar als 200 acampats que van ser encerclats i retinguts, sense accés a menjar, aigua ni serveis durant sis hores. En suport a aquests acampats, milers de persones van encerclar l’operatiu dels Mossos, que es van veure atrapats i van començar a carregar per revertir una situació que potser s’haria pogut evitar amb un altre disseny de l’operatiu.

Els lletrats del col·lectiu creuen justament que el disseny de l’operatiu va ser exactament aquest, el desmuntar tota l’acampada, enlloc de l’esgrimit dels objectes perillosos, pel que Puig i Prat haurien mentit. El cert és, però, que l’objectiu de Puig de donar un cop fort al 15-M se li va girar en contra perquè el 15-M va resistir i les 200 persones no van ser desallotjades, i la mateixa tarda del 27-M va tenir lloc l’assemblea més multitudinària de totes les que es van celebrar. L’acampada es va reconstruir en un temps rècord i els indignats van protegir la plaça durant les celebracions futbolístiques de la nit fent cordons humans als accessos, que van impedir l’accés d’exaltats i també dels antiavalots dels Mossos, que van intentar posar nervioses les persones dels cordons.

Anuncis

Obligats ’destruir’ i ’retirar’ de Youtube ’El major robatori de la història de Catalunya’

CafèambLlet.

Els que diuen que la justícia és lenta s’equivoquen. A la revista CafèambLlet estem comprovant que quan vol, la justícia és realment ràpida. Aquest 28 de febrer ens han fet retirar de Youtube i destruir , per imperatiu legal, el nostre vídeo “El major robatori de la història de Catalunya”.

L’Audiència de Barcelona porta a judici Enric Duran per l’acció de reapropiació de 492.000 euros de la banca

Jesús Rodríguez | La Directa

La secció segona de l’Audiència de Barcelona ha denegat la petició d’aplaçament del judici contra Enric Duran que ell havia sol·licitat en base al poc temps per a preparar la seva defensa i per les desavinences en la línia de defensa amb el seu advocat. Pedro Martin, magistrat ponent del tribunal, considera que fa tres anys des de l’inici de la instrucció i que a pocs dies de l’inici de la vista oral no es pot suspendre el procediment. Les sessions judicials estan previstes pels propers 12, 13 i 14 de febrer a l’edifici del Palau de Justícia del passeig de Lluis Companys.

L’activista originari de Vilanova i la Geltrú ha lluitat des de fa més d’una dècada contra l’actual model econòmic capitalista i ha esdevingut un dels teòrics de la tesi decreixentista. Va impulsar la creació de la primera guia dels moviments socials, on hi figuren més de 4.000 col·lectius pel canvi social amb presència a Catalunya. També va participar de la creació de l’agència Liberinfo, una eina d’interrelació entre les lluites populars i els mitjans de comunicació. L’Infoespai de la plaça del Sol de la Vila de Gràcia, el portal d’internet moviments.net, la Cooperativa Integral Catalana i el complex fabril Ca La Fou són alguns dels principals projectes que han dut de la teoria a la pràctica l’ideari de l’activista. Enric Duran va saltar a les portades dels principals mitjans de comunicació el 17 de setembre de 2008, dia en que centenars d’activistes dels moviments socials catalans van distribuir més de 200.000 exemplars de la publicació Crisi, una revista que per primer cop explicava a la ciutadania el robatori de la banca, d’una forma didàctica i entenedora. Les pàgines centrals d’aquella publicació van servir per donar a conèixer l’acció de reapropiació bancària, tal i com ell mateix la va definir, de 492.000 euros concedits per 39 entitats financeres i que mai va retornar. Els diners van ser destinats a l’edició de la publicació Crisi i de la revista Podem, publicada uns mesos més tard i centrada en destacar les alternatives reals a l’actual model econòmic i social. Una part del quasi mig milió d’euros també va anar a parar a resoldre necessitats financeres de col·lectius alternatius i moviments socials anticapitalistes.

Detingut a l’edifici històric de la UB i empresonat durant 2 mesos

Entre el 17 de setembre de 2008 i el 16 de març de 2009 l’activista va romandre amagat, però en aquesta última data va reaparèixer al pati central de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona per participar de la roda de premsa de presentació de la revista Podem. Agents de paisà dels Mossos d’Esquadra van envoltar el recinte durant hores i Duran va pernoctar a l’edifici juntament amb desenes d’estudiants que des de feia tres mesos protagonitzaven una tancada contra el pla Bolonya. L’endemà, agents que composaven un ampli operatiu de la BRIMO i de la Divisió d’Informació de la policia catalana el van detenir per la força dins l’edifici i el van arrossegar fins a l’exterior. Un dia més tard es va produir el polèmic assalt policial que va posar punt i final a la tancada estudiantil. Enric Duran, mentrestant va ser traslladat a comissaria i posteriorment a la presó de Brians, on hi va passar dos mesos fins que el jutge va signar la seva posada en llibertat condicional previ pagament d’una fiança de 50.000 euros. Des d’aleshores estava pendent d’un judici instat per les entitats financeres i on el fiscal demana una pena de fins a vuit anys de presó.

application/pdf iconEl 17 de setembre de 2008 van ser distribuïts 200.000 exemplars de la publicació ‘Crisi’

Jordi Arasa, l’antiavalot més violent del 27M, anirà a judici pels cops de porra a David Fernández

Jesús Rodríguez | La Directa

El jutjat d’instrucció 4 de Barcelona ha obert un procediment de judici de faltes contra Jordi Arasa, el sots-inspector de la unitat d’antiavalots ARRO dels Mossos d’Esquadra. L’acusa de les agressions reiterades amb la porra contra David Fernández –qui a dia d’avui és diputat electe per la CUP-AE– durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig de 2011, qui va denunciar els fets assenyalant-lo amb el seu número de placa i el seu nom i cognoms. Aquesta concreció ha estat determinant per a l’acceptació del procés contra el policia, segons diu el jutge Josep Maria Miquel Porres, qui considera que en la resta de casos no queda acreditat qui van ser els agents autors de les agressions i quines van ser aquestes agressions. És paradigmàtic que el magistrat, malgrat la denúncia presentada per més d’una cinquantena de persones, de l’existència d’un vídeo on es demostrava que Arasa va ser amb diferència l’antiavalot més violent de tota l’operació de desallotjament i després que l’Audiència Provincial tombés la seva decisió de no investigar més els fets, només reconegui aquest cas i mantingui el sobreseïment per a tota la resta. Una mostra de les mínimes ganes d’investigar els fets per part d’aquest jutjat fou el primer auto d’arxiu provisional, on el jutge Miquel Porres deia que no podia determinar si hi havia fets delictius perquè els arxius de vídeo i audio que va rebre no s’obrien des del seu ordinador. El currículum d’Arasa suma altres casos polèmics, com la detenció d’un home que anava en cadira de rodes en el marc d’una manifestació contra els empresonaments de la vaga general del 29M.

El fiscal demana un any i mig de presó per un jove que va denunciar ser apallissat pels mossos

El Triangle
El jutge instructor del cas va desestimar les proves per lesions aportades per Sergi Garcia i només va fer cas de l’atestat dels agents policials, que és “fals” segons l’advocada del noi. A més a més, el fiscal també veu un delicte d’injúries en la difusió del vídeo, fet per 15MbcnTV.

Nou cas de probable impunitat policial. El fiscal ha demanat un any i mig de presó per Sergi Garcia, un jove que a través d’un vídeo va denunciar ser apallissat per agents dels Mossos d’Esquadra després de participar a una concentració davant la seu del PP de Catalunya –ubicada al carrer Urgell de Barcelona-. El magistrat responsable del jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona va arxivar la denúncia de Garcia contra els agents per lesions i falsedad a l’atestat dels fets i ara el fiscal ha considerat que el jove va cometre un delicte d’atemptat contra els agents policials i dues faltes per danys, pels quals demana la pena esmentada. Si amb això no n’hi hagués prou, el fiscal també considera un delicte d’injúries contra els Mossos el vídeo en què Sergi Garcia denunciava el tracte rebut per part dels agents, acusant els responsables del document, realitzat i editat per l’equip de 15MbcnTV.

Els fets van passar el 13 de juliol passat, quan Sergi Garcia va acudir a la concentració davant la seu del PP que es va convocar en protesta pel “que se jodan” de la diputada Andrea Fabra quan es van anunciar les retallades en els ajuts als aturats. En el vídeo, el jove –que està a l’atur- reconeix que va llençar dos ous contra la façana de la formació i que va adreçar-se als antiavalots que custodiaven l’edifici instant-los a sumar-se a la protesta. Tres hores més tard, quan entrava al metro de Plaça Catalunya, Sergi Garcia va ser detingut i, segons la versió que detalla al vídeo, apallissat mentre el traslladaven a la comissaria en la furgoneta policial.

Aquesta versió va ser desestimada pel jutge, que a banda d’ordenar la retirada del vídeo de la xarxa –després s’ha tornat a penjar- en estimar la denúncia dels agents per injúries i calúmnies, va creure’s a cegues la versió policial dels fets. Segons aquesta, Garcia hauria amenaçat greument els policies, va trencar el retrovisor d’un vehicle policial i va resistir-se violentament a la detenció. La versió de l’advocada del jove, en canvi, divergeix força i reconeix el llençament dels ous i també insults als agents, però deixar clar que l’atestat és “fals”, subratllant que hi ha diversos testimonis que deixen clar que el jove no va trencar el retrovisor, sinó que ho va fer un agent i que aquests van actuar per “venjança” en detenir-lo. Les proves de les diverses lesions aportades per Garcia no constarien cap maltractament policial, segons el magistrat, sinó que són les conseqüències de la seva resistència a la detenció. Versions totalment divergents però condemna únicament pel dèbil.

Amnistía Internacional entrega a Interior 60.000 firmas contra los abusos policiales

Público.es

El exceso de uso de la fuerza por parte de los agentes antidisturbios y la impunidad con la que estos actúan ha vuelto a ser denunciada por Amnistía Internacional. Este jueves, una delegación de la plataforma ha ido al Ministerio de Interior para entregar más de 60.000 firmas para pedir al Gobierno que investigue los abusos cometidos en las cargas policiales que se produjeron al final de la manifestación del 25 de septiembre en los alrededores del Congreso de los Diputados. También ha solicitado una reunión con los responsables políticos para abordar este asunto.

Ese día, “se golpeó con porras a manifestantes que ejercían su legítimo derecho a protestar y se dispararon pelotas de goma con lanzaderas de forma horizontal, incumpliendo marcan las normas internacionales de uso de material antidisturbios”, ha detallado a Público el director de AI España, Esteban Beltrán, a las puertas del Ministerio.

También ha recordado las cargas que tuvieron lugar en el interior de la estación de Atocha, en las que su organización “ha documentado que se golpeó a manifestantes y viajeros que no suponían ninguna amenaza”. Ese día se registraron más de 60 heridos, entre los que también había policías.

Entonces, ante la presión social y mediática, Interior aseguró que se abrirían investigaciones sobre estos hechos. Sin embargo, cuatro meses después todavía no se conoce ningún resultado de dicha investigación. Tampoco los jueces han dado respuesta a la querella que presentaron varias víctimas de la actuación de las UIPs.

A este respecto, hace unos días la Delegada de Gobierno de Madrid, Cristina Cifuentes, afirmó que “la Dirección General de la Policía abrió una investigación interna sobre la actuación policial en Atocha de cuyo resultado le podrá informar en el Ministerio del Interior”. Y añadió que no le constaba “ningún expediente disciplinario” abierto a ningún policía, lo que exonera a todos los agentes que cargaron contra manifestantes.

También esta plataforma ha vuelto a denunciar que los agentes antidisturbios no llevan las identificaciones correspondientes en estos casos. “Cuando hay una investigación el problema es que los agentes nunca van identificados de forma visible, por lo que el juez no puede hacer nada”, se ha lamentado Beltrán. Una una circular del Ministerio de Interior del año 2007 establece que los agentes de la UIP han dellevar siempre el número visible.

Mecanismos de prevención

Amnistía hace una recomendación clara a España: “No golpeen a manifestantes”. Y para que esto se cumpla piden tres medidas al Gobierno de Mariano Rajoy. La primera pasaría por hacer visible la identificación de los agentes, tal y como manda la ley y al igual que ocurre en otros países de la zona. “Si van identificados, el policía que tiene la tentación de cometer un abuso sabe que puede ser reconocido y llevado ante el juez”, ha dicho Beltrán.

También ven indispensable que existan mecanismos de investigación independientes, como ya los hay en países como Reino Unido u Holanda. De esta forma un nuevo organismo podría registrar las acciones policiales y poner las pruebas directamente disposición dle juez en el caso de que se hayan producido cargas. Esta es una recomendación también del Comité Europeo para la Prevención de la Tortura.

Y, en tercer lugar, reclaman la existencia de un protocolo de uso de la fuerza en manifestaciones, que pueda regular el material antidisturbios y la forma que tienen los agentes de utilizarlo. En este sentido, Amnistía está investigando también las varas extensibles, no reguladas, que se ha visto utitilizar a policías infiltrados en movilizaciones recientes.

“Tendencia europea”

Junto a Grecia y Rumanía, España es uno los países donde más abusos se han cometido en las manifestaciones contra las medidas de austeridad. “Especialmente preocupante es la violencia ejercida contra periodistas”, ha reconocido Beltrán. Sin embargo, no limita la denuncia a estos tres países, “claramente es una tendencia europea el uso excesivo de la fuerza”.

El 25 de octumbre pasado la organización presentó el informe Actuación policial en las manifestaciones en la Unión Europea, denunciado expresametne el caso de España. En la rueda de prensa, Eva Suárez-Llanos, directora adjunta de AI en España, pidió a los gobierno que dejen “de recurrir a la fuerza si no es estrictamente necesaria y llevar las investigaciones de los abusos policiales hasta el final”.

Declaraciones preocupantes

En el comunicado que ha emitido AI también se hacen eco de las declaraciones que hizo el pasado mes de octubre el director general de la Policía, Ignacio Cosidó, sobre la próxima Ley de Seguridad Ciudadana y la prohibición de la difusión de imágenes de agentes ejerciendo sus funciones. Dos días después, recuerdan, Jorge Fernández Díaz también aseguraba que “el ordenamiento jurídico debe encontrar los mecanismos para conseguir que el respeto del derecho a la libertad de expresión no sirva nunca de parapeto para atentar contra el honor o poner en peligro la seguridad e los ciudadanos”.

También ven preocupantes las declaraciones de Cristina Cifuentes en Radio Nacional de España, cuando sugirió la posibilidad de “modular el derecho de manifestación”.

En este sentido, la plataforma buscará en la reunión solicitada a Interior la confirmación de los cambios en la Ley. “Limitar el derecho a la libertad de información -aseguran en el comunicado- podría incrementar el clima de impunidad que actualmente rodea las agresiones policiales”.

Alfon quedará en libertad hoy miércoles a las 15h

la marea

Alfonso Fernández, apodado Alfon, el joven vallecano que permanecía en prisión provisional bajo régimen FIES desde la pasada huelga general del 14 de noviembre, quedará en libertad a lo largo de este miércoles, según ha confirmado a La Marea su madre, Elena Ortega.

“La policía ha debido de entregar el informe y han decidido soltarlo. Es que no había ninguna prueba contra él”, asegura Ortega, repitiendo lo que ha defendido a lo largo de los últimos dos meses. “Hasta que no lo vea no me lo creo”, afirma, tras largas semanas de reclusión de su hijo en la cárcel de Soto del Real.

Esta semana fue trasladado de un módulo para jóvenes a otro donde también están recluidos delincuentes comunes, algunos peligrosos, denuncia su familia. La delegada del Gobierno en Madrid, Cristina Cifuentes, se defendió de las acusaciones de haber mandado al jóven manifestante a una prisión de alta seguridad. “Ha sido el juez quien ha decretado su ingreso en prisión”, comenta en su cuenta de Twitter.

La familia, vecinos y compañeros de Alfon, que han estado a lo largo de este tiempo organizando actos por la libertad del joven, están preparando autocares para ir a recibirlo a la prisión, de donde saldrá, previsiblemente, a las 15:00 horas.

Fernández fue detenido al salir de su casa en dirección a un piquete, en la pasada huelga general, acusado de portar material para fabricar explosivos, algo que tanto él como su familia han negado desde el primer momento. Elena Ortega, en una entrevista concedida a este diario, calificó de “montaje policial” los hechos.