Tag Archives: solidaritat

Vídeo: Manifestació de suport al poble palestí de Gaza. Barcelona 23/11/2012

Dones en Rebellia

Solidaritat amb l´Ester i les víctimes de la repressió indiscriminada

Comunicat del grup de suport Ànims Ester

L’Ester Quintana és una dona de 42 anys. Els darrers anys de la seva vida els ha dedicat a compaginar la seva professió en el sector de l’hostaleria amb les seves inquietuds culturals, i des dels seus espais de treball, les cafeteries del Centre Cívic de Sant Martí i del Centre Cívic Sandaru, ha ofert cultura popular a la ciutadania, una cultura lliure i gratuïta, per a que tothom pogués gaudir-ne. Aquesta és la raó per la qual l’Ester és també una dona coneguda al seu barri, Sant Martí, on sempre ha format part de la xarxa cultural.

El passat dimecres, 14 de novembre, la seva vida va fer un gir inesperat, un gir brutal produït per una agressió, una agressió de la qual no coneixem l’autor però sí la seva professió. Dimecres, poc abans de les nou de la nit, quan l’Ester marxava cap a casa amb uns amics després de participar a una manifestació legal convocada amb motiu de la vaga general, un projectil llençat per un membre dels Mossos d’Esquadra va impactar a la seva cara produint-li una greu lesió que li provocà la pèrdua de visió a un ull i la trencadissa de diversos ossos tant del pòmul com de la mandíbula. No és la primera víctima d’aquests projectils, els darrers anys són moltes les persones que s’han trobat en la seva mateixa situació a casa nostra.

Les pilotes i altres projectils semblants no discriminen, no discriminen per edat, com no ho fan per sexe ni per filiació política, les pilotes de goma ens poden afectar a tots. Les pilotes són un arma perillosa, mortal com es va demostrar recentment als carrers de Bilbao, que augmenten la seva perillositat quan són disparades il·legalment apuntant a les persones. Les amigues i amics de l’Ester, convençuts de la immoralitat de la seva utilització en una societat democràtica i conscients que hi ha a l’abast dels governants altres mitjans de dissuasió, ens posicionem amb les associacions ciutadanes que demanen la seva prohibició.

Al mateix temps, sentint-nos menyspreats per les paraules del Conseller d’Interior, qui davant la realitat constatable dels fets, va declarar que el passat dimecres no s’havien utilitzat aquests projectils, ens sumem a la demanda social, que és ja un crit, que exigeix la seva dimissió enfront la repressió desmesurada i continuada que està oferint com a resposta a qualsevol protesta social o cívica.

Una societat a la qual els seus ciutadans tinguin por a manifestar-se no pot ser mai una societat lliure.

STOP PILOTES DE GOMA. STOP VIOLÈNCIA POLICIAL. PUIG DIMISSIÓ.

Fotogaleria: Els treballadors en vaga de fam de Telefònica, en imatges

GroundPress

http://huelgadehambreentelefonica.blogspot.com/

11 de nov: Jornada de suport a la vaga de fam de Telefónica

Ateneu Popular de Nou Barris (Barcelona)

Suport a la vaga de fam de Telefónica i jornada de solidaritat en defensa dels drets socials. La lluita dels companys de Telefònica representa la lluita contra moltes de les polítiques aprovades amb la darrera reforma laboral.

Per això la jornada és en defensa també dels drets col·lectius que aquesta ofensiva capitalista malanomenada crisi ens vol prendre.

12h Taller de Circ a càrrec de l’Ateneu Popular 9 Barris
13h Vermut amb Mateolika
14h Dinar Popular (bo solidari 12€)
17h Xerrada sobre formes de lluita i resistència popular
-Ada Colau (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca)
Teresa Forcades
-Elena Idoate (Seminari Taifa)
19h Concert amb
Feliu Ventura
At Versaris

Manifest: Barcelona bufa fort per acabar amb el bloqueig de Gaza

La III Flotilla de la Libertat ja està en marxa. La nova missió de la Flotilla de la Llibertat està encapçalada per un preciós vaixell, anomenat Estelle, que desplega veles navegant rumb a Gaza per acabar amb l’inhumà bloqueig al qual el govern israelià sotmet a un milió i mig de palestins i palestines residents a la Franja de Gaza.

L’Estelle és mogut per aires de justícia i de llibertat. La seva missió pretén, a través d’una acció no violenta, despertar noves consciències i tornar a posar sobre la taula la constant impunitat que gaudeix l’estat d’Israel. Per tercera vegada, la societat civil mostra que està viva actuant davant la inacció dels diferents governs, institucions internacionals i organismes interestatals que s’omplen la boca parlant de drets humans al mateix temps que continuen permetent el no compliment de les seves pròpies resolucions i la constant vulneració dels drets humans i de la legislació internacional.

Aquest any, per tant, la Flotilla de la Llibertat torna a navegar amb més força que mai. Sabem dels riscos que comporta una acció d’aquesta mena. No partim de zero. Els nou morts que va deixar el brutal assalt israelià a la I Flotilla de la Llibertat mentre navegava en aigües internacionals l’any 2010 i el bloqueig que va patir la II Flotilla de la Llibertat en ports europeus l’any 2011, provocat per una ofensiva campanya del govern israelià, fa que aquest 2012 la iniciativa Rumbo a Gaza aconsegueixi sumar esforços per bufar ben fort i fer que el veler Estelle aconsegueixi arribar a Gaza.

La prepotència amb la qual actua l’estat d’Israel -que fa agenollar a qualsevol Estat o instància internacional- no fa més que aixecar milers de veus solidàries al món. La causa palestina simbolitza milers de causes. La llibertat, la justícia i la solidaritat amb el poble palestí han fet que una majoria social conegui el que està passant a només quatre hores d’avió de Barcelona. Les Flotilles de la Llibertat, les Flytilles, les brigades internacionals a Palestina, la campanya BDS (Boicot, Sancions i Desinversions contra l’estat d’Israel) i moltes altres iniciatives de solidaritat no han fet més que augmentar davant la passivitat amb la qual actua la comunitat internacional. Això és el que realment ens encoratja a sumar-nos a aquesta III Flotilla de la Llibertat.

El veler Estelle ja ha estat rebut als ports de Donosti, Bermeo, Santa Pola i Alacant. En els propers dies té previst fer escala a Barcelona on, gràcies a l’esforç de moltes persones, col·lectius i organitzacions es rebrà amb un gran acte festiu. El trencament del bloqueig a Gaza serà la culminació d’un trajecte que volem que sigui la confluència de moltes lluites i la trobada de moltes persones solidàries; d’aquells i d’aquelles que a banda i banda del Mediterrani lluitem per un món on hi càpiguen molts mons.

És per això que solicitem al Govern de Catalunya i al Govern de l’Estat espanyol:

- La no interferència en el trànsit del veler Estelle en les seves entrades i sortides dels ports catalans.

- La lliure navegació per aigües nacionals i internacionals del veler Estelle. La fi de l’ocupació i, especialment, del setge a Gaza que castiga a diari i de forma totalment injusta a la seva població.

- La ruptura de relacions diplomàtiques amb l’estat d’Israel fins que compleixi amb la legislació internacional.

Convidem a totes les organitzacions socials, polítiques, assemblees de barri, moviments i col·lectius de solidaritat a adherir-se a aquest manifest i a participar tan en la benvinguda del veler Estelle com als diferents actes que es portaran a terme entre el 16 i el 19 de setembre de 2012 a Barcelona.

Camí de Gaza, camí de Palestina, també hi ha una Barcelona que vol empènyer el veler Estelle bufant ben fort aires de solidaritat.

Estem trencant el bloqueig de Gaza! Visca Palestina Lliure!

Punto de no retorno – La revuelta en Siria y sus repercusiones en la geopolítica internacional

Charles-André Udry

El pasado 1 de febrero Robert Fisk terminaba así su artículo en el periódico The Independent: “Pero hay una cuestión que no está planteada. Suponed que el régimen (de Bachar el-Assad) sobreviva. ¿sobre qué Siria ejercería su poder?”. Dicho de otra forma: la revuelta ha alcanzado un punto de no retorno. El registro, bajo todas las formas, por las fuerzas policiales y militares, de decenas de miles de manifestantes y de opositores –cada semana, cada día- en las diferentes ciudades y aldeas del país haría mañana muertos y encarcelados, torturados, suplementarios, si el combate se detuviera. Y si el régimen de la camarilla de Assad permaneciera. El terrible precio humano de este combate popular es conforme a la naturaleza odiosa e implacable del régimen, con el que ninguna negociación es posible y aceptable por los combatientes antidictatoriales.

El 4 de febrero de 2012, Khaled al-Arabi, miembro de la Organización Árabe de los Derechos Humanos, declaraba: “El ejército sirio bombardea con cohetes y morteros. Está cometiendo un baño de sangre de un horror jamás visto hasta ahora en la ciudad de Homs…”. Radio France Internationale (FRI), en la misma fecha, afirmaba: En Homs, son cerca de 300 las personas muertas sólo la jornada de ayer, viernes 3 de febrero de 2012, afirma el Consejo Nacional Sirio (CNS). Incluso si es difícil saber con precisión lo que ocurre en ese país cerrado a la prensa y sometido a un estricto control, las imágenes difundidas por las televisiones árabes y los testimonios recogidos evocan una violencia creciente y ciega. Los testimonios describen un bombardeo despiadado, una ciudad transformada en zona de guerra. Nadie, ni ningún barrio se ha librado de una “verdadera lluvia de bombas”. Y es un verdadero baño de sangre lo que se describe. El bombardeo de la ciudad ha comenzado ayer, viernes 3 de febrero hacia las 17 horas, hora local, y ha proseguido hasta el alba. Los testigos declaran que los primeros bombardeos se han concentrado sobre todo en el barrio de al-Khalidiya, donde numerosas casas se han hundido sobre sus ocupantes y donde se cuentan la mayoría de las víctimas. A lo largo de toda la noche, los balances no han dejado de crecer. Según los opositores del Consejo Nacional Sirio, es “una de las masacres más horribles desde el comienzo (el pasado marzo) del levantamiento en Siria”. La oposición estima que se trata de represalias tras nuevas deserciones registradas en el seno de las fuerzas armadas”.

Dos elementos destacan entre las diversas fuentes que se pueden recoger. En primer lugar, la revuelta contra el régimen dictatorial se ha ampliado desde noviembre de 2011. Alcanza las zonas urbanas más importantes. Por tanto, ha tomado forma y fortalecido un movimiento de la periferia hacia el centro durante estos últimos once meses. En el plano social, las capas que participan en la movilización contra la dictadura –el término revolución debe ser entendido en este sentido- se han ampliado también. Solo la existencia de tal “frente social” permite comprender el mantenimiento y el refuerzo de una organización que asegura: los días sucesivos de movilización; las consignas que dan su sentido a cada “viernes” de lucha contra el poder del clan Assad; la amplitud de los funerales, a menudo colocados bajo la protección de soldados que han desertado; los cuidados –ciertamente administrados en condiciones dramáticas- aportados a los centenares de heridos que no pueden ser cuidados en los hospitales, pues la llamadas fuerzas de seguridad vienen a secuestrarles para torturarles y matarles; la puesta en pie de redes de comunicación y de transporte en un contexto de guerra. Es sobre esta base social sobre la se basan las actividades de los comités Locales de Coordinación. La población en revuelta recibe una ayuda de la diáspora siria que dispone de recursos materiales. Pero el hecho de que no dependa de una fuerza “extranjera” ha reafirmado el sentimiento de que debe contar con sus propias fuerzas. Lo que dinamiza –a pesar de los suplicios y los dolores encajados- las múltiples ayudas mutuas y las formas de autoorganización.

Continua llegint a VIENTO SUR

Xavier Cañadas, en vaga de fam i set en protesta per les retallades, els desnonaments i la repressió del moviment 15-M

Un anarquista històric porta més de dos dies en vaga de fam i set a la Plaça Sant Jaume.

Xavier Cañadas porta més de 48 hores en vaga de fam i set indefinida a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Cañadas és un ciutadà indignat que va començar la vaga el 31 de desembre a les dotze del migdia en protesta per l’acció dels poders financers i les retallades dels drets socials i privatitzacions encobertes, així com la repressió i criminalització de les protestes ciutadanes.

Cañadas no pretén aturar la seva acció fins que s’escoltin les seves reivindicacions, que són l’eliminació del copagament sanitari, l’absolució sense càrrecs dels 20 imputats per l’Audiència Nacional per les protestes al Parlament de Catalunya del 15 de juny de aquest any i l’anul·lació immediata de tots els desnonaments a efectes retroactius des de l’any 2008.

Tot i que la vaga és a Plaça Sant Jaume de Barcelona, seu de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, cap representant s’han acostat a Cañadas. No només això, sinó que, ahir, 1 de gener de 2012, els agents de la Guàrdia Urbana li van treure la tenda de campanya que li servia de recer.

Atès l’estat de salut decliat de l’activista, el moviment 15-M ha realitzat una concentració de suport a les seves reivindicacions a la plaça Sant Jaume a les cinc de la tarda. El moviment s’ha solidaritzat amb la lluita del protestant i ha denunciat “la impassibilitat, negació d’assitència i menyspreu per la vida humana de les administracions a les que assenyalem com a culpables en cas que la protesta tingui un tràgic desenllaç”.

Anarquista represaliat

Xavier Cañadas va ser condemnat a 17 anys de presó pel cas Scala, el procés d’investigació obert arran d’un atac a Scala Barcelona el 15 de gener de 1978 després d’una manifestació convocada per la CNT en contra dels Pactes de la Moncloa. El govern espanyol va atribuir a la CNT la responsabilitat i autoria de l’acció i va informar de la detenció dels presumptes culpables.

La vista del cas Scala tingué lloc el desembre de 1980. La posició de la defensa sostenia que es tractava d’un muntatge policial orquestrat mitjançant confidents infiltrats al sindicat CNT amb l’objectiu de desacreditar aquell sindicat davant dels treballadors. La sentència va condemnar José Cuevas, Xavier Cañadas i Arturo Palma a 17 anys de presó per un delicte d’homicidi involuntari i per fabricació d’explosius.

Carta de Xavier Cañadas:

Vaga de fam i set indefinida

La situació econòmica que prercariza als més desfavorits, no és fruit d’una “crisi” sinó d’una estafa produïda pel sistema financer i recolzada pels poders públics de tot l’Estat espanyol.

Al seu torn, aquests poders públics estan recolzats per tots els polítics institucionalitzats del país, des de la dreta, passant pels nacionalistes, fins a la “esquerra”, amb la seva muda política de “qui calla, atorga”, els qui, en comptes de tenir la més mínima decència d’abandonar tots els parlaments per deixar governar als lladres en solitari, participen democràticament del lladronici institucionalitzat.

Els rics, cada vegada són més rics i cada vegada paguen menys impostos.

Els pobres, cada vegada som més pobres i cada vegada paguem més impostos.

Els esforços de la nostra supervivència, només estan destinats a l’enriquiment dels lladres institucionalitzats.

Per tant, jo Francisco Javier Cañadas Gascón-Xavi per als amics-nascut i resident a la ciutat de Barcelona, en plenes facultats mentals decideixo unilateralment declarar en “Vaga de Fam i Set, indefinida” a partir del 31 de desembre de 2011, a les 12,00 h davant la porta principal de la Generalitat de Catalunya, situada a Pl Sant Jaume. I exigeixo, perquè en aquesta ocasió no és de rebut demanar als polítics lladres institucionalitzats, els següents punts, per deposar la meva actitud:

1 .- Eliminació per Decret Llei del Copagament sanitari.

2 .- Absolució sense càrrecs dels 20 companys i companyes acusats de terrorisme pel jutge Eloy Velasco de l’Audiència Nacional, pel “Cas Parlament” del 15 de juny de 2011, perquè considero que la dissidència no és terrorisme i sí que ho és el “lladronici polític institucionalitzat”.

3 .- Abolició immediata de tots els desnonaments, amb caràcter retroactiu des de 2008.

Llibertat.cat