Tag Archives: Alternatives

2on Mercat d’Intercanvi i Venda de Segona Mà a Vallirana

Inscripció, aquí

Captura de pantalla 2013-11-02 a las 21.21.28

Imatge

1er espai d’intercanvi i venda de segona mà de Vallirana

Posen en marxa una campanya per cultivar els camps abandonats del delta del Llobregat

El Triangle

La plataforma ‘Delta Viu’ recull peticions per iniciar projectes agrícoles o ramaders en el marc de la campanya ‘Pagesia per al futur’, signatures que seran entregades col·lectivament al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat.

La Plataforma per la Recuperació dels Espais Agraris i Naturals del Delta del Llobregat Delta Viu ha engegat una campanya batejada amb el nom de Pagesia per al futur que pretén coordinar les peticions d’accés a terrenys agrícoles del delta del Llobregat que actualment estan en desús. La campanya consisteix en la recollida de signatures de les persones que vulguin començar un projecte agrícola o ramader al delta i la presentació col·lectiva d’aquestes al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i a les institucions de la comarca el proper 17 d’abril, dia de la Lluita Camperola, amb la intenció que aquestes entitats estableixin mecanismes efectius d’accés a la terra. A més a més, mentre dura la campanya, publicaran un inventari de les terres abandonades del delta del Llobregat, faran formació de futurs agricultors i demanaran al Parc Agrari major protecció urbanística o la seva ampliació.

Delta Viu és, en cert sentit, la plataforma hereva de les mobilitzacions contra Eurovegas que van tenir lloc al Baix Llobregat i en defensa del delta i els seus espais naturals, sota el nom d’Aturem Eurovegas, Defensem el Delta del Llobregat. En aquella lluita van adonar-se que “a les elits els interessa que la pagesia del Baix Llobregat estigui debilitada i aïllada de la societat: els especuladors sempre han vist els camps com una reserva de sòl, no els importa l’origen dels aliments, la sostenibilitat, la cultura agrària, l’economia local ni la salut dels productors i consumidors”.

Des de la plataforma volen que aquesta companya sigui un inici de lluita i no un objectiu, i consideren que l’activitat agrària és viable econòmicament, fins i tot en temps de crisi. Delta Viu ha detectat l’interès i la petició de la sociatet civil per la manera d’accedir a aquestes terres buides i en desús que hi ha al delta, amenaçades per interessos especulatius i d’infrastructures. Per això la campanya critica que les institucions com el Parc Agrari del Baix Llobregat no han desenvolupat mecanismes que puguin assegurar la continuïtat de l’agricultura a la comarca i garantir l’accés a la terra per als qui la volen treballar.

De fet, Lluís Parés, dirigent d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat ja va denunciar en una entrevista a EL TRIANGLE que, tot i que Eurovegas finalment es construís a Madrid, el delta i la seva pagesia seguien en perill “perquè els interessos de les persones que pensaven apoderar-se d’aquest territori continuen vius”. I seguia alertant que “el que és cert és que al Parc hi ha terres comprades i cada cop hi ha més pagesos que són arrendataris i no propietaris. […] El problema més gran és que cada vegada hi hagi menys pagesos, perquè quedarà menys gent defensant directament la terra, que és la seva eina de treballl. El perill apareix si el propietari la veu com una eina especulativa. Hem de mirar que l’espai estigui tan protegit com un carrer o una plaça emblemàtica d’una ciutat i que no s’hi pugui fer res per més diners que ofereixin. El Parc Agrari és del poble, no és dels polítics ni dels propietaris de les terres”.

Neix una plataforma unitària a Sant Vicenç dels Horts per lluitar contra la crisi i les retallades

Marc Font | La Directa

La iniciativa, promoguda per diversos col·lectius, també pretén aturar els desnonaments i fa una crida a l’Ajuntament, encapçalat pel republicà Oriol Junqueras, a posar en lloguer social els pisos buits que acumula la banca al municipi.

La unitat com a eina imprescindible per plantar cara a la crisi, aturar les retallades, evitar desnonaments i construir alternatives. Aquesta premissa és la que ha portat diversos col·lectius i organitzacions de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) a impulsar una plataforma unitària que va donar-se a conèixer aquest divendres en una concorreguda presentació a la que van assistir més de 120 persones. El deute, l’habitatge o l’atur -la taxa de desocupats al municipi supera el 20%, una de les més elevades de la comarca- van ser alguns dels blocs temàtics tractats en l’acte. La iniciativa vol demostrar que “a Sant Vicenç no ens hem cregut el discurs que la crisi és culpa nostra per haver estirat més el braç que la màniga”, en paraules de Laia Torras, una de les ponents de la presentació.

“Necessitem tirar endavant una sortida que impliqui unir i coordinar des de baix totes les lluites, des l’esquerra alternativa al sindicalisme combatiu”, va afirmar Evaristo Espigares, que en la seva intervenció va fer una crida a no pagar el deute públic, perquè és “il·legítim”, ja que ha estat generat en gran part per les entitats financeres; “immoral”, perquè està provocant el deteriorament de les condicions de vida de la majoria de la població; i s’ha convertit en un “mecanisme de saqueig” dels països de la perifèria de la UE per part del capital del nord del continent.

En un poble que de moment no compta amb una Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), la nova entitat vol dedicar-se a “lluitar contra els desnonaments” i donar cobertura a “experiències d’ocupació”. En aquest sentit, Espigares va avisar a l’Ajuntament del municipi, que té com a alcalde el president d’ERC, Oriol Junqueras, que el camí passa per la recuperació dels “pisos buits que té la banca”, que s’han de posar al servei de les ciutadanes que els necessitin “mitjançant lloguers socials”. La pressió social ja ha aconseguit que el consistori hagi empadronat les sis famílies sense ingressos que el 28 de desembre, en un fet inèdit a Sant Vicenç, van ocupar un bloc de pisos buit des que fa més de tres anys es van enllestir les obres. Propietat d’una immobiliària endeutada amb Caixa Penedès, va ser l’entitat financera la que va dedicar-se, sense èxit, a la comercialització dels habitatges.

“La possibilitat d’enfrontar-se a l’actual sistema només passa per l’organització de la ciutadania”, va proclamar Marcel Guillem, un altre dels ponents en la presentació d’una plataforma que començarà a funcionar amb regularitat a partir del dilluns 4 de març, amb assemblees setmanals obertes a tota la ciutadania. L’entitat ha estat impulsada per l’assemblea d’indignats, diverses associacions veïnals, Corrent Roig, el grup promotor de la CUP i representants d’ICV i durant l’acte també va animar a les assistents a participar i donar suport a la marxa contra l’atur que es portarà a terme el proper dijous i que sortirà, precisament, de la plaça de la Vila de Sant Vicenç dels Horts a les 9 del matí, per acabar al Parlament de Catalunya. La mobilització està convocada per la coordinadora d’assemblees de persones aturades del Principat.

Fora pegats, un nou edifici

Toni Sust | El Periódico

«L’edifici s’esquerda i ja no n’hi ha prou de posar-hi massilla. Se n’ha de construir un de nou». Són paraules de Josep Maria Antentas, professor de Sociologia de la UAB i bon coneixedor del moviment del 15-M en particular i, en general, dels nous moviments socials. Sota aquesta denominació podem referir-nos tant a alguns d’anteriors al fenomen de la indignació, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb quatre anys d’existència, com als nascuts del 15-M. L’exemple més exitós és el dels iaioflautes. Aquest sector, per anomenar-lo així, estava i està especialment indignat per les irregularitats. Perquè en gran part va néixer per denunciar-les. Que serveixi com a il·lustració l’arxirepetit lema del 15-M No hi ha pa per a tant xoriço.

Prossegueix Antentas: «Assistim a l’erosió del règim nascut en els anys de la transició, el consens de la qual va donar un pes desmesurat a la classe política. Ara en grinyolen els pilars: monarquia, sistema judicial, el model autonòmic, els dos grans partits, el PP i el PSOE, i CiU, que com a partit era la tercera pota. No es tracta de canviar quatre persones, es tracta de fer un canvi de model. Anem cap a un canvi de règim». El professor cita alguns punts que considera imprescindibles: que la política deixi de ser una carrera perpètua, que es reverteixi la política d’austeritat.

També els iaioflautes creuen que ha arribat l’hora de fer un gran canvi, encara que Rosario Cunillera (67 anys), Alfonso Romero (61 anys) i Paco González (60 anys) subratllen que només parlen en nom seu, i no en el de tot el col·lectiu. «El que necessitem és un procés constituent», diu González mentre els seus companys assenteixen convençuts. «El sistema electoral no funciona, la democràcia no és democràcia», segueix González. Cunillera demana reaccions immediates davant de les denúncies d’irregularitats: «A tots els que surtin als papers els faria fora del Govern. Estem fent el ridícul a l’estranger». Romero proposa eleccions com més aviat millor, convençut que amb un nou sistema, «la corrupció no desapareixeria, però hi hauria molts més mecanismes de control».

Catalunya i Suècia

«Si aquí, compartint taula, expliqués que he aconseguit escatimar 1.000 euros a Hisenda, la gent em felicitaria. I si ho digués a Suècia potser em farien aixecar de la taula», afirma Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau. Ell no creu que hi hagi solucions immediates, sinó una transformació a mitjà o a llarg termini que sorgeixi de l’educació. L’escola, diu, conserva la funció d’atorgar valors que, recorda, també haurien de figurar dins la família i els mitjans de comunicació. La clau, assenyala, és la informació: «Mentre la gent perdi tres hores i vint minuts diaris veient la televisió en lloc d’informar-se… Informar-se és possible». Oliveres no renuncia al col·lectiu polític: «Encara diria que la majoria dels polítics tenen una actitud honesta». I precisa que per a ell el corruptor i el corrupte són dues cares de la mateixa moneda. Encara que insisteix en el canvi de mentalitat progressiu, cita alguns canvis que considera necessaris: les llistes electorals obertes, la revisió del finançament dels partits i una restricció que ara no es dóna en absolut: «Un polític que es retira hauria de tenir prohibit fer negocis». Com Antentas, els iaioflautes i la resta dels participants, Oliveres mostra molt més temor d’un govern tecnòcrata que del PP.

Sònia Farré, de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, comença reclamant una garantia real del dret a la informació: «Es parla molt de transparència, però perquè puguem decidir necessitem informació real. Els mitjans no estan donant veu a determinats grups i als seus discursos. S’ha silenciat la feina dels moviments socials». Quan se li demanen propostes concretes anima a optar per no pagar el deute públic i acabar amb les retallades. I apunta amb el dit per la corrupció als dirigents polítics: «És evident que el que s’està coneixent ara ja es coneixia dins dels partits i dels governs».

Mesures urgents i de fons

La portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Ada Colau, defensa la necessitat que hi hagi canvis: «Està claríssim que hem d’actuar de manera urgent. Ens hi juguem la democràcia», diu. Proposa mesures immediates i de fons per combatre la corrupció. Urgent: que tot imputat hagi de deixar el seu càrrec. De fons: modificar el sistema de partits i la llei electoral. I explica les seves motivacions: «És una lògica perversa la que porta que qui arriba al poder faci el que sigui per perpetuar-s’hi. I als governs no hi ha els més brillants ni els més intel·ligents, sinó els més escaladors. Triomfa aquell que ho sap tot de tothom».

Vuit hores d’ocupació del BBVA arrenquen un compromís per negociar dacions en pagament

Jesús Rodríguez | La Directa

De les paraules al Congrés dels Diputats a l’acció als carrers. En una setmana clau de la lluita de les plataformes d’afectades per la hipoteca, i després del seu pas per la comissió parlamentària que estudia la dació en pagament, avui la PAH de Barcelona ha passat a l’acció amb l’ocupació de la seu central del BBVA a Catalunya. La resposta arriba després que el Partit Popular hagi anunciat que votarà contra la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular. La proposta legislativa, avalada per un milió de signatures, ni tan sols es podrà debatre a l’hemicicle.

A mig matí (dijous 7 de febrer de 2013) més de 300 persones han accedit al vestíbul central del gran edifici del BBVA ubicat a la plaça Catalunya de Barcelona. Anaven equipades amb aigua i menjar, disposades a passar-hi moltes hores o, fins i tot, dormir-hi. A l’exterior s’hi han col·locat pancartes i nombrosíssimes enganxines. Entre les persones que protestaven hi havia representants de desenes de nuclis familiars que durant el proper mes poden veure com el seu habitatge és subhastat per aquesta entitat financera. Dues llargues hores de negociació amb els caps de departament del BBVA a Catalunya han servit per arrencar un compromís d’atendre un per un els 232 casos de més urgència. Els directius han cedit i evaluaran la possibilitat de la dació en pagament o de la condonació del deute en aquells casos que s’hagi efectuat la subhasta. Per contra, no han volgut entrar a parlar del possible lloguer social que suposés un màxim del 30% dels ingressos de les famílies afectades per les execucions hipotecàries. Poc després de l’acord, quan eren les sis de la tarda, la gent concentrada al vestíbul a qui s’ha sumat una marxa de manifestants contra l’estafa de les preferents han sortit al carrer i han celebrat el pas aconseguit avui. La propera gran citat de la PAH i els moviments socials serà el dissabte 16 de febrer, quan es celebraran grans manifestacions a més de 37 ciutats de l’Estat espanyol.

Una xerrada d’Arcadi Oliveres desborda la Federació Obrera (Viu Molins)

Elisenda Colell | Viu Molins

El primer acte de l’associació cívica i política Dempeus Molins supera totes les expectatives. S’estrenava divendres al vespre amb Arcadi Oliveres, que va posar sobre la taula grans problemàtiques mundials amb dades esfereïdores.

La sala de la Federació Obrera era plena a vessar, literalment. Persones assegudes, dretes i al terra omplien tot el recinte habilitat, i fins i tot a les portes s’hi atansaven persones que no podien ni entrar. En total, es calcula que eren uns 200 espectadors en una sala que no donava a l’abast. Aquest ha estat l’acte que més públic ha reunit des de la inauguració de la nova Federació Obrera.

No hi podia haver un primer acte millor que aquest per que Dempeus Molins! es donés a conèixer: una associació que naixia aquest gener per tal de “contribuir a la dinamització de la vida social i política de Molins de Rei fomentant la reflexió i el debat”, tal i com diu el seu propi manifest fundacional. El primer convidat, Arcadi Oliveres, a part de ser conegut com “la veu dels indignats” és el president de l’associació Justícia i Pau i professor d’economia a la UAB.

I és que, segons Oliveres, “estem governats per una colla d’impresentables”. Va parlar de la banca, i també de les polítiques públiques per fer front al que, “no és cap crisi, és una estafa”. Per exemple, deia, amb tots els diners destinats a la banca en els darrers anys per evitar-ne la seva fallida, “es podria acabar amb la fam al món unes 96 vegades”, problemàtica que ens comença a tocar de ben a prop. La FAO xifrava al 2008 uns 50.000 milions d’euros anuals per eradicar la fam mundial, tot i que als bancs el poder públic els ha lliurat un total de 4.600.000 milions. En canvi la fam ha crescut un 15% i avui “100.000 persones moren cada dia de gana”.

No va faltar la referència als desnonaments. A Espanya hi ha un total de 2 milions de pisos buits, tot i que un milió de persones es veuen obligades a viure al carrer. Pel professsor universitari, “els caixers automàtics dels bancs són la millor obra social d’aquests”. Un dels bancs, Goldman Sachs, una entitat que “manipula i enganya” i ha esdevingut el símbol de l’actual crisi financera. Grans directius d’aquests bancs foren Luis de Guindos, Mario Monti o el president del BCE, entre altres. Pel ponent, els bancs no s’han de salvar i els banquers han de ser jutjats. Si no es fa és una vergonya i una burla de la justícia”.

Del frau fiscal també se’n va parlar, una xifra que a Espanya ascendeix als 93.000 milions d’euros cada any. El 75% d’aquests provenen d’empreses, bancs i grans fortunes individuals. Companyies com Samsung, Amazon o Google, que evadeixen el 90% d’impostos, bancs com el Santander o el BBVA i fortunes, entre les quals figura el nom de José Maria Aznar. “Que no ens diguin que no hi ha diners, que ens diguin que ho fan molt malament”, exigia Oliveres. Això sense tenir en compte la despesa militar espanyola que es xifra als 52 milions d’euros, “sense estar sotmesos a cap amenaça”.

La solució que planteja Arcadi Oliveres és la redistribució del treball cooperatiu i la inversió en banca ètica, perquè considera que  “els bancs són necessaris” i ens poden beneficiar si no hi ha especulació. Durant la xerrada, Oliveres també es va mostrar favorable a l’independència sempre i quan no es justifiqui per finalitats econòmiques. “La qüestió econòmica no és una qüestió”, va concloure amb rotunditat. En tot cas, Oliveres és partidari, deia, de construir una Catalunya republicana, sense e exercit, solidària amb la resta d’Espanya i el tercer món i amb empreses cooperatives exemplar. Es mostrava, d’aquesta manera, totalment oposat al projecte d’Artur Mas i de l’ANC.