Category Archives: i. Galeries

Galeria

Espai ecologista, amb Jesús Marín, activista de Vallirana

This gallery contains 7 photos.

Galeria

Fotogaleria sobre el Taller de Reflexió sobre Feminisme a càrrec de Montse Ortiz

This gallery contains 10 photos.

Fotogaleria de la xerrada sobre Educació a càrrec d’Omar Rodríguez

Fotografies: Ramon Broto

“Hem de canviar el funcionament del sistema sanitari” – Espai sanitat: la corrupció al sistema sanitari català

Crònica: Omar Rodríguez
Fotografies: Ramon Broto

“A quina hora arribarà el ponent?”, pregunta Susana Bello, membre actiu de l’ Assemblea Vallirana, mentre conversa amb algunes de les i els assistents i ultima els preparatius de la posada en escena de l’”Espai Sanitat: la corrupció al sistema sanitari català”. Pocs minuts després, i no sense un breu retard, arribava a la pista del parc central Albano Dante, editor i redactor de la revista Cafè amb llet, una publicació de caràcter local que destapà, després de dos llargs anys d’investigació periodística, “el major robatori de la història de Catalunya”: la corrupció i la opacitat desenfrenada que configuren el sistema sanitari català.

Cap a dos quarts de 8, i davant d’unes 40 persones, Dante començà la ponència amb la seva formula habitual: dibuixà un esquema a la pissarra improvisada sobre la pancarta de la II Universitat d’Estiu. El ponent il·lustrà i explicà amb mestratge l’especificitat del sistema sanitari català i precisà cada un dels òrgans, entranyes i consells directius que el conformen. Amb decisió, va sostenir que “no tenim un problema de dèficit sanitari, tal i com ens fan creure, sinó més bé de gestió: no s’ha gastat massa, sinó que s’ha finançat malament”. Al seu torn, afirmà que “hem de canviar el funcionament del sistema sanitari”.

Després de la intervenció d’Albano Dante, les i els assistents van debatre entorn a la necessitat de canviar el sistema sanitari català. L’espai sanitat va acabar cap a les 9 de la nit.

“L’alliberament nacional dels pobles ha de respectar-se” – Taula rodona: la qüestió nacional i el dret a decidir, a debat

Crònica: Omar Rodríguez
Fotografies: Ramon Broto

Jesús Marín, membre actiu de l’Assemblea Vallirana, està tombat a l’escenari. Al seu costat, hi ha un total de 6 cadires. I darrere d’ell, la pancarta subjectada amb les bases de formigó i els llistons de coure i metall. Té els ulls tancats i sosté, amb fermesa, un bolígraf de tinta negre i una llibreta de color vermell. En una de les fulles pot llegir-se: “taula rodona sobre la qüestió nacional i el dret a decidir”, “la necessitat de debatre la qüestió nacional, donada la seva actualitat i la seva importància” i “intervencions de 20 minuts”. Al seu torn, es distingeixen quatre noms amb els seus respectius càrrecs i trajectòries: Gerardo Pisarello, Quim Arrufat, Andreu Coll i Joan Tardà. Tots ells activistes, diputats, militants i escriptors que van parlar i debatre a la taula rodona de la II Universitat d’estiu.

A dos quarts de 8, Gerardo Pisarello, jurista i promotor del Manifest més enllà del 25-N, va obrir el debat. Nascut a l’Argentina i, durant molts anys, activista estudiantil, va explicar a les i els 60 assistents les seves experiències com a militant, els seus primers contactes i debats sobre la qüestió nacional i el dret a decidir dels pobles i la seva presa de consciència de la importància dels mateixos. Si en un principi desconfiava de la qüestió nacional perquè “fragmenta la unió de les classes populars”, després de la seva arribava a Catalunya l’any 2001 i els seus estudis sobre el règim constitucional nascut de la transició –el qual, com el mateix ponent va assenyalar, “no dona una resposta clara a la qüestió nacional” – va concloure que “l’alliberament nacional dels pobles ha de respectar-se; existeix la necessitat de reconèixer l’autodeterminació dels mateixos”. En la mateixa línea va apuntar que “el dret a decidir ha d’anar estretament vinculat a la qüestió social i ha de ser entesa sempre des d’una perspectiva internacionalista”.

El diputat de la CUP al Parlament català, Quim Arrufat, va iniciar la seva intervenció a les 8 del vespre. Insistí en la idea de que “el dret a decidir ha d’anar vinculat a un canvi polític del règim”. En aquest sentit, va repetir en més d’una ocasió que l’Estat espanyol i les seves estructures mai cediran davant el procés nacional català i, per tant, la societat i les majories socials hauran de “defensar el dret a decidir contra l’Estat i contra els que pretenen aprofitar-se del mateix”. A continuació, va repassar breument, des de l’experiència com a diputat al Parlament català, el procés de la consulta sobiranista i va remarcar que “CiU està fent el que li dona la gana”. Finalment, va afirmar que “no anem a fer una transició nacional, sinó una ruptura amb l’Estat espanyol i les seves estructures”.

“L’hegemonia ha de passar a les classes majoritàries”. Així va començar Andreu Coll, militant de Revolta Global – Esquerra Anticapitalista i redactor a Viento Sur, la seva intervenció. El ponent, igual que Gerardo Pisarello, va considerar que el debat sobre la qüestió nacional ha de realitzar-se sempre des d’una perspectiva internacionalista. A més, no només va criticar el nacionalisme espanyol, el qual sempre ha generat recels des d’un punt de vista històric, sinó que va insistir en la idea de vincular “la qüestió nacional amb la social, la de configurar un nou marc polític que trenqui amb l’Estat espanyol i promogui noves relacions confederals o, en el seu cas, federals, amb els demés pobles de la península i la necessitat d’aprofitar les

contradiccions de CiU per eixamplar les esquerdes del sistema tradicional de partits”. En aquest sentit, va considerar que una de les tasques més urgents del nostre temps és la de aprofundir el marc sociopolític actual per tal de generar una crisis i una ruptura. Al seu torn, va sostenir amb vehemència la necessitat de “combatre les retallades i les polítiques d’ajust impulsades pels governs autonòmics i per l’executiu central”.

El Joan Tardà va iniciar la seva intervenció amb contundència: “vivim moments excepcionals; ens estem jugant tot”. Al seu torn, va considerar indispensable la conjuntura actual i va sostenir que les classes populars, si perden aquesta batalla, “condemnaran a les generacions joves a una vida precària”. També va reafirmar la necessitat de cercar el conflicte, l’enfrontament: “hem de ser hegemònics en el procés constituent; és a dir, es tracta d’aconseguir allò que les classes dominants no volen”. D’altra banda, va considerar que “proclamar la República Catalana pressuposa trencar amb l’Estat monàrquic espanyol”.

El debat va ser més llarg i acalorat de l’habitual. L’actualitat i la importància de la qüestió no van deixar indiferent a ningú. A dos quarts de deu va finalitzar la primera setmana de la II Universitat d’estiu.

Galeria

Fotogaleria: Partit de futbol contra el racisme

This gallery contains 14 photos.

“Quan es potencien les resistències, s’intensifica la criminalització” – Xerrada: l’Estat de Dret i la repressió actual, amb Jaume Asens

Crònica: Omar Rodriguez
Fotos: Ramón Broto

Mercè Solà, membre actiu de l’Assemblea Vallirana, es dirigeix cap a la carpa instal·lada en la pista del parc central. Mentre busca un espai ombrejat, ordena els llibres, les xapes i els programes de la I i II universitat acomodats en el tauló de fusta. Una caixa gran, de color blanc, situada en una de les cantonades de la taula, conté tots els cartells que el col·lectiu assemblea lliura a cada una de les i els ponents de l’esdeveniment. Escrit a la vora del primer dels mateixos es llegeix el nom de Juame Asens, advocat especialitzar en drets humans i moviments socials i autor de No hi ha dret, la seva última publicació. Assegudes, les i els 40 assistents, que debatien el títol de la xerrada, l’Estat de Dret i la repressió actual, esperaven la seva arribada amb serenitat.

Asens va començar la seva intervenció cap a dos quarts de 7. I ho va fer amb determinació i vehemència: “portem anys lluitant contra un capitalisme, un capitalisme salvatge i desregulat, que avança a cop de porra; el mateix capitalisme i el mateix règim opressor que necessita esquerdar l’autonomia col·lectiva de les persones”. Un sistema, de fet, que pretén mercantilitzar-ho tot; un règim que requereix infondre la por, la servitud i l’opressió; una estructura econòmica i política que precisa d’una legitimitat entre totes les capes de la població i necessita una construcció ideològica per funcionar amb comoditat. La dominació és el seu fort. I també el seu requisit indispensable. En tal sentit, i partint de l’anàlisi de la crisi sistèmica actual, Jaume Asens va sostenir que “el deute i, en concret, la crisi del deute actual, és un instrument de dominació pervers”. Va recordar, al seu torn, que “el capitalisme només respecta les lleis que el beneficien”. De totes maneres, també va afirmar que “el poder tendeix a no complir les seves pròpies lleis”.

En un altre ordre de coses, va explicar que en els últims anys s’han desplegat tot tipus de dispositius “legals” per silenciar les protestes. La seva fermesa en declarar que “quan es potencien les resistències, s’intensifica la criminalització”, no va deixar indiferent a les i els 40 assistents; la seva inquietud, almenys, així ho suggeria. Per a l’advocat especialitzar en drets humans i moviments socials, l’aspecte social es converteix en qüestió penal: “no només assistim a la substitució de l’Estat social i del benestar per un Estat penal, sinó que quan es construeix una presó, es tanca una escola”. S’entreobre, així, un nou model de gestió punitiva de la pobresa: més policia, més presons, menys educadors socials. A continuació, va esclarir alguns dels principals trets del paradigma neoliberal i va afirmar que “en aquesta estructura econòmica és igual qui tingui els problemes; el que es promou son la sanció i la prohibició”. D’altra banda, la seva visió de la ciutat com un “enorme panòptic”, com una gran fortificació penal, el van conduir a proclamar sense titubejos que els violents, els radicals, els incívics, son les elits polítics i econòmiques, els poderoses financers; i no les classes populars.

El debat, com sempre, es va desenvolupar amb cortesia i normalitat. En aquesta ocasió, no obstant això, no va finalitzar fins les 21.30 hores. I a partir de les 22 de la nit, va començar el sopar popular de la Universitat d’Estiu.