Tag Archives: anticapitalisme

Vídeo: Entrevista a Josep Maria Antentas, professor de sociologia de la UAB

Josep Maria Antentas es profesor de Sociología de la UAB. Analiza las estratégias de represión y miedo por parte de los poderes para imponer políticas antisociales y poder cumplir su agenda tras el proceso de descrédito y pérdida de legitimidad del neoliberalismo.

Manifest Nou Barris cabrejada, diu prou!

Nou Barris pateix de manera extrema l’impacte de la crisi econòmica. Ho demostren les dades d’atur, o la caiguda de la renda per habitant. Ho demostren també la quantitat de desnonaments i els símptomes de pobresa que detectem quotidianament. Els veïns i veïnes de Nou Barris no hem provocat la crisi. Els responsables són els especuladors i financers que han jugat amb els interessos de tots, i els polítics que ho han deixat fer. Però als nostres barris s’acumulen els problemes, agreujats per la manca de polítiques socials des de les administracions: Ajuntament, Generalitat i Govern de l’Estat.

Tampoc no ajuda l’actuació de l’equip de govern municipal: no reconeixen la gravetat de la situació, no treballen amb confiança i transparència amb les entitats i el teixit social, no faciliten el diàleg constructiu, no donen resposta a les qüestions.

Amb aquest manifest denunciem en primer lloc que no es tracta d’una crisi, sinó d’una redistribució de la riquesa per la qual treuen diners als treballadors i els donen als més rics. I es tracta, a més a més, d’un pla perfectament dissenyat per acabar amb els avenços socials aconseguits pels treballadors, amb molt d’esforç, en les últimes dècades. No és una crisi, és una contrarevolució del capital.

També volem denunciar la corrupció a molts estaments i administracions públics, a les entitats financeres, les estafes continuades de la banca i la passivitat i irresponsabilitat dels polítics davant aquestes situacions.

No podem callar davant:

- Els greus retalls sanitaris (inclòs el tancament del servei d’urgències a Guineueta o els retalls a l’Hospital de la Vall d’Hebron) i la introducció de re-pagaments a les receptes, mentre es descobreix l’enriquiment il·lícit d’alguns amb el Centre Sanitari de Cotxeres Borbó i d’altres centres sanitaris a Catalunya.

- Les agressions al sistema d’ensenyament públic, com el tancament de la matriculació al CEIP Roger de Flor i al CEIP Sant Josep Oriol; el bloqueig de la política d’Escoles Bressol; l’eliminació de la sisena hora; l’augment del número de l’alumnat por aula… a més a més del retalls en les beques de menjador.

- Que només l’endeutament de milers de llars ha permès l’accés a l’habitatge. Amb la crisi les entitats financeres, al temps que són salvades per l’Estat, desnonen la nostra gent i se n’apropien dels seus pisos. Els polítics que van incentivar aquesta situació, ara no tenen ni pisos d’emergència ni d’habitatge públic assequible. Exemple sagnant: els 400 pisos buits de Regesa a Torre Baró esperant compradors inexistents.

- Les insuficients polítiques socials de recolzament a les famílies que pateixen l’atur o a les que necessiten suport per a la dependència. Estem detectant a algunes escoles casos de nens que pateixen gana i situacions d’extrema dificultat econòmica en molta altra gent. Constatem que la xarxa de Serveis Socials i de suport a aquestes necessitats està totalment desbordada.

- Que enlloc de fer polítiques actives de foment del treball, s’anuncien retalls en els serveis d’orientació i formació a las persones aturades (Barcelona Activa, PTT…).

- Els retalls als nostres barris també han arribat a la cultura: rebaixa important dels diners als equipaments públics, inversions sota mínims, menys subvencions per a projectes… Diem que la cultura no és un luxe, sinó una eina per formar-nos com a persones; un gran àmbit de participació, de foment de la ciutadania i de promoció i cohesió socials a Nou Barris.

Per tot això, las entitats que signem aquest manifest exigim:

- A l’equip de govern de Nou Barris i, per tant, a l’Ajuntament de Barcelona, una avaluació dels problemes socials provocats per aquesta anomenada crisi als nostres barris,

- l’adopció de mesures orientades a pal·liar i revertir els negatius efectes que se’n deriven, adreçades a totes les persones de Nou Barris que ho necessitin, recolzant especialment les més vulnerables: aturats, gent gran, desnonats, infants…

- el manteniment i reforçament dels serveis públics, única forma de garantir els drets bàsics a tota la població,

- recolzament real per part de les administracions del teixit social de Nou Barris, des del respecte, el reconeixement i el treball actiu en la participació.

- La retirada immediata dels últims decrets del Govern Espanyol que vulneren clarament els drets fonamentals de les persones i els territoris.

Exigim fets i no tan sols paraules!

En el passat, el present i el futur a Nou Barris, amb unitat ho aconseguirem!

Un 1er de Maig Feminista i Anticapitalista

Per Feministes Indignades

Aquest 1r de Maig, Dia internacional de les persones treballadores, en un context de precarització de les condicions de vida i treball i d’atac sense treva als drets laborals, socials, civils i polítics, Feministes Indignades seguim reivindicant la visibilització i la valoració de les feines de reproducció, cura, atenció i sosteniment de la vida, denunciant la concepció androcèntrica del treball – que estableix una falsa divisió entre treball productiu i reproductiu-, i exigint la fi de la l’explotació, la discriminació i la desigualtat laboral, tant en l’àmbit domèstic/privat com en el públic.

Feministes Indignades continuem assenyalant que la noció del treball dels discursos androcèntrics, i en els quals es basa l’accés als drets laborals (ara en greu risc d’extinció), és individualitzada, fragmentada i monetaritzada i se sosté sobre falses barreres i jerarquies entre àmbit públic remunerat i àmbit privat no remunerat.

L’actual crisi ha posat de manifest la contradicció, inherent al nostre sistema econòmic i social, entre la lògica de sosteniment de la vida (que inclou tant tasques concretes i tangibles, com aspectes immaterials, afectiu-relacionals i sexuals) i la lògica d’acumulació de capital.

El desmantellament del nostre, ja fràgil, règim de benestar social, ha evidenciat que sota una suposada defensa de l’equitat social s’amaga una lògica econòmica que només satisfà les necessitats de les persones en la mesura que aquestes generen beneficis monetaris. La vida ha estat relegada a les esferes invisibilitzades de l’economia, on s’absorbeixen les tensions i el conflicte és socialment acceptable en romandre ocult: la invisibilitat del treball de cura és imprescindible per fer surar el sistema.

Si fa un temps es va exportar – mai solucionar – la crisi de les cures, a través de cadenes globals de cures (dones migrades que cobrien el lloc de les autòctones però no redistribució de tasques entre homes i dones), ara es propicia un retorn de les dones autòctones a l’àmbit privat, tot expulsant-les del mercat laboral i responsabilitzant-les de tot el treball de sosteniment de la vida que mercat, estat i agents socials en general eludeixen.

L’actual reforma laboral és un clar exemple d’una política conservadora i reaccionària que preconitza el retorn de les dones a casa i aprofundeix en els obstacles, ja existents, perquè les dones puguin participar del mercat de treball remunerat en igualtat de condicions que els homes.

La nova llei, per exemple, perverteix el principi d’acció positiva, tot aplicant bonificacions per a la contractació de dones en modalitats de contractació que suposen una retallada de drets laborals i contribuint a incrementar l’escletxa entre homes i dones pel que fa a la temporalitat (i per tant inseguretat laboral). Per contra, no es contempla cap mesura d’estímul a la creació d’ocupació mitjançant contractes de jornada completa i indefinits d’inici a dones.

Pel que fa a la protecció de la maternitat, desapareix la deducció de 100 euros al mes per a les empreses que contractaven treballadores que es reincorporaven abans dels dos anys després de la seva maternitat. D’altra banda, el permís de lactància, que podia ser gaudit per ambdós progenitors, ara només podrà ser-ho per un/a dels dos, tot dificultant la corresponsabilització de tasques de cura i atenció entre dones i homes.

L’actual reforma laboral obstaculitza les possibilitats de conciliació de vida familiar i laboral. Així, per exemple, qui tingui a la seva cura directa algun/a menor de vuit anys o una persona funcionalment diversa, només tindrà dret a una reducció de la jornada de forma diària (negant, la complexitat de l’atenció i la dependència, que no pot ser planificada a través d’un quadrant horari encotillat). A més, s’introdueix la possibilitat, gairebé sense restriccions, de mobilitat geogràfica de l’empresa, que farà totalment irreconciliable les responsabilitats laborals amb les familiars.

I ja no parlem dels salaris (en què les dones segueixen patint discriminació flagrant), que podran rebaixar-se per sota d’allò establert al conveni col•lectiu.

En definitiva, s’individualitzen les relacions laborals, en clar detriment dels drets col•lectius i, per tant, dels drets individuals, i sobretot, de totes aquelles persones que es troben en situacions de major precarietat i que són constantment vulnerades pel mercat.

Per tot això, perquè estem fermament compromeses amb una transformació radical de la societat, perquè no tenim por, perquè seguirem sortint al carrer i a les places, perquè no ens frenarà la retallada de drets socials i civils, Feministes Indignades

reivindiquem un 1r de Maig feminista i anticapitalista!

Èxit de la manifestació anticapitalista a Barcelona

Vilaweb

La forta presència policíaca no ha dissuadit un nombrós grup de manifestants a manifestar-se per l’Eixample · Dos detinguts en els controls de la policia.

La marxa anticapitalista convocada a Barcelona per uns quants col·lectius alternatius i anarquistes, entre els quals hi havia el moviment del 15-M, ha estat un èxit d’assistència. Milers de persones hi han participat fortament envoltades per la policia, que ha fet un immens desplegament al centre de la ciutat, especialment a la plaça de la Universitat, des d’on ha començat la marxa. La manifestació ha transcorregut l’Eixample i el Paral·lel amb el lema ‘Ni reforma laboral, ni pacte social. Els nostres drets no es negocien’, i s’ha reclamat la llibertat dels quatre detinguts arran de la vaga general del 29 de març.

 

El control policíac ha estat molt elevat i ha inclòs el tancament dels accessos a la parada de metro d’Universitat de les línies 1 i 2 de Barcelona, de les 16.00 fins a les 18.30, per ordre dels mossos. A més, les persones que volien acostar-se a la plaça de la Universitat, d’on sortia la manifestació, han hagut de passar un fortíssim cordó de mossos, que en alguns casos han fet identificacions, han escorcollat bosses i s’han quedat pancartes i banderes. Arran d’aquest control, s’han detingut dues persones: l’una acusada d’atemptat a l’ordre públic i l’altra per salut pública.

Durant la manifestació, la presència de policia uniformada i de paisà ha estat molt notable. A més a més, alguns veïns han comprovat que s’havien retirat des de migdia alguns contenidors de deixalles presents al recorregut. Cal recordar que, arran dels aldarulls de la vaga general, l’ajuntament va començar a estudiar la retirada de contenidors.

 

Documental completo: “Del Poder”, a 10 años de las protestas antiglobalización

Por CineReverso

He recibido una nota de Zaván el realizador del documental, “Del poder” que a continuación comparto:

Hola amigos:

Después de su estreno hace ya casi un año, y de su paso por salas comerciales y festivales, hemos decidido subir nuestro documental DEL PODER a internet para que podáis usarlo a vuestra voluntad.

Creemos que se trata de una buena excusa para reflexionar sobre el Poder, la democracia, los derechos humanos, las formas de lucha social y los límites de la violencia policial. Una reflexión necesaria en estos tiempos convulsos.

Un abrazo.

Zaván

CineReverso, desde la sección La otra mirada, se convierte en otra ventana para socializar y multiplicar este filme,  avalado por casi una veintena de premios y participación en festivales que a continuación les relaciono.

Premios y Festivales

Premio “Fernando Quiñones” al mejor documental de contenido social (43o Festival Alcances 2011)

Mención de Honor Documental Social (28o Festival de Cine de Bogota 2011)

8o.DOCUMENTAMADRID Festival Internacional de Documentales de Madrid – España 2011.

6o.FIFI – Internacional de Films Independiente – Francia

43a.ALCANCES Muestra Cinematográfica del Atlántico – España 2011.

6o.DOCKANEMA, Festival do Filme Documentario, Mozambique

6o.DOCSDF Festival Internacional de Cine Documental de la Ciudad de México 2011.

14o.Istanbul International 1001 Documentary Film Festival, Turquía 2011

28o.FESTIVAL DE CINE DE BOGOTA – Colombia 2011.

11th VISCULT, Festival of Visual Culture – Finlandia 2011.

10o.EXILE, International Exile Film Festival – Suecia 2011.

18o.FICVALDIVIA, Festival Internacional de Cine – Chile.

DOCUMENT 9 – International Human Rights Documentary Film Festival – Reino Unido 2011.

35a.MOSTRA Internacional de Cinema Sao Paulo, Brasil.

ANUU-RU ABORO Festival Internacional de Cine de los Pueblos – Nouvelle-Caledonie 2011.

11o ESCALES DOCUMENTAIRES – Festival International du Documentaire de Creation de la Rochelle – France 2011.

12. DHAKA INTERNATIONAL FILM FESTIVAL

Diez familias y 18 empresarios controlan las grandes empresas

La bolsa española, o al menos una parte muy importante, está en poder de unos pocos. Diez familias históricas y cerca de una veintena de empresarios adinerados tienen bajo su mando a 19 de las 35 mayores empresas cotizadas en España. Y su poder va a más, porque en sólo un año se han hecho con el poder de cuatro nuevas compañías.

Al final de 2006, según un estudio de Consultores de Gobierno Corporativo (CGC), eran propietarios del 20,14% del capital de las empresas del Ibex-35, que actualmente está valorado en 102.000 millones de euros.
Las familias Botín, Lara, Entrecanales, Del Pino, Polanco, March, Ortega y Nozaleda; las hermanas Koplowitz y los primos Alberto Cortina y Alberto Alcocer, y empresarios como Florentino Pérez, Luis del Rivero, Silvio Berlusconi Luis Portillo y Juan Abelló mueven los hilos de la bolsa española, con presencia en empresas de todo calado, desde la banca hasta las constructoras, pasando por las mayores energéticas.
El Banco Santander, Endesa, Inditex, ACS, Abertis, Unión Fenosa, Acciona, Banco Sabadell, Ferrocial, FCC, Acerinox, Bankinter, Cintra, Sacyr Vallehermoso, Telecinco, Inmobiliaria Colonial, Sogecable, NH Hoteles y Antena 3 están bajo su mando.
Menos poder que en Europa
Pese a este gran control, la presencia de los núcleos familiares es todavía superior en las grandes economías mundiales, según el estudio de CGC, que no ve ningún problema para la viabilidad de las empresas en la presencia de grandes familias en su accionariado, aunque sí admite que en muchas ocasiones tienen mucho más poder del que le correspondería por participación.
Donde las sociedades españolas tienen más camino por recorrer es en cuestión de buen gobierno corporativo. Actualmente están en la octava posición en Europa y por debajo de la media, sobre todo en lo que a funcionamiento de los Consejos de Administración se refiere.
La mayoría de las empresas sigue teniendo un número muy elevado de consejeros y muy pocas tienen a un tercio de consejeros independientes como recomienda el Código de Buen Gobierno y la Comisión Europea. Y lo que es más, muchos de los calificados como tal ni siquiera lo son.
Teniendo en cuenta todos los parámetros, Acerinox e Inmobiliaria Colonial son las dos empresas del Ibex-35 que tienen un suspenso en gobierno corporativo. Los mejores de la clase son Indra, Inditex y Bankinter, aunque ninguno de ellos supera un 8 de nota.
CGC, creada en 2005 por un grupo de profesionales independientes, presta servicios de asesoramiento y consultoría en materia de gobierno corporativo a sociedades cotizadas e inversores.

¿En qué necesitan mejorar las empresas españolas?

Pocas mujeres en los consejos

Las empresas españolas suspenden en presencia femenina en sus órganos de gobierno. Apenas un 3% son consejeras.

Escasas explicaciones

Ni la mitad de las sociedades del Ibex-35 explica en su Informe de Gobierno Corporativo por qué no cumple las recomendaciones de la normativa.

En voto a distancia

No todas las cotizadas permiten a los accionistas votar a distancia en las Juntas.

Poco poder de la Junta

Los accionistas no han podido votar las cláusulas de garantía a favor de los altos ejecutivos.

Público.es

Foro Social Mundial convoca marcha global contra el capitalismo para el 5 de junio

El Foro Social Mundial que se celebró en la ciudad brasileña de Porto Alegre concluyó este domingo con un llamado de movilización mundial para el próximo mes de junio, para protestar contra la Conferencia de Naciones Unidas Río+20, sobre Desarrollo Sustentable en Río de Janeiro.

Las organizaciones sociales que participaron en el Foro Social Mundial concluyeron las jornadas de debates que iniciaron el pasado martes convocando a una gran marcha contra el Capitalismo el venidero 5 de junio.

“A partir de hoy mismo empieza la movilización contra la economía verde”, declaró en la Asamblea de los Movimientos el líder de los Sin Tierra (MST) de Brasil, João Pedro Stédile, quien también integra la dirección de Vía Campesina, una red global de pequeños agricultores.

El llamado a la protesta global se realizará dos semanas antes de la Cumbre de Naciones Unidas en Río de Janeiro (sureste) que reunirá a decenas de Jefes de Estado y de Gobierno.

De acuerdo a los organizadores de la masiva manifestación, el objetivo de la convocatoria es enviar un llamado de alerta a los líderes mundiales sobre el cese al proceso de destrucción del planeta que encabezan las potencias mundiales.

Un comunicado que fue emitido el sábado por la Asamblea de los Movimientos del Foro Social establece que “el calentamiento global es resultado de un sistema capitalista de producción, distribución y consumo” dominado por “trasnacionales, instituciones financieras y organismos que no quieren reducir sus emisiones” de gases contaminantes.

Por otro lado, estos grupos buscan concientizar a toda la sociedad civil del planeta sobre la ausencia de un compromiso real contra el cambio climático que cada vez deteriora en mayor medida el medio ambiente producto de la acción depredadora del hombre.

El informe de los grupos sociales denuncia el hecho de que “pretenden imponer la economía verde como solución de la crisis ambiental y alimentaria”, pero afirma que eso “agravará más el problema y resultará en la mercantilización y la privatización de la vida”.

Expresaron también su contundente rechazo “a todas las falsas soluciones a esta crisis” y denunciaron que “los agrocombustibles, la geoingeniería y los mercados de carbono” son “solamente nuevos disfraces de un mismo sistema”.

Según los organizadores de la movilización de junio, las políticas que encabezan las grandes economías “conducen a guerras, ocupaciones militares, tratados neoliberales de libre comercio y medidas de austeridad expresadas en planes económicos que privatizan bienes, rebajan salarios, reducen derechos, multiplican el desempleo y explotan recursos naturales”.

Por otro lado, destacaron su “solidaridad con las luchas de los pueblos del mundo contra la lógica depredadora y neocolonial de las industrias extractivas y las mineras trasnacionales”.

AVN / EFE / Telesur