Tag Archives: CIEs

Nova mobilització al CIE Zona Franca per reclamar la llibertat de dos veïns del Poblenou

La Directa

Més de mig centenar de persones s’han concentrat aquest matí davant el CIE de la Zona Franca per reclamar la posada en llibertat de dos veïns del Poblenou, Khadima i Yussif. Aquest últim va ser tancat al centre després de ser detingut al desallotjament d’una nau al passatge Ratés del Poblenou desallotjada la setmana, on hi vivia i treballava.

A la concentració s’hi han afegit representants d’ICV-EUiA i ERC que, juntament amb l’advocat dels interns i una periodista, han pogut parlar, a través d’una mampara de vidre, amb Yussif, però no amb Khadima. L’intern ha enviat un missatge d’agraïment als manifestants que li donaven suport des de fora en el que ha dit que segueix fort i que els estima a tots.

Andrés Garcia Berrio, advocat dels dos veïns del Poblenou així com d’altres interns, ha assegurat que “és molt dur estar allà dins”. “Esperem que puguin sortir aviat, perquè tenim raó”, ha dit. Confien en que es pugui resoldre ràpidament el cas de Yussif, ja que la seva parella és de nacionalitat espanyola i estava tramitant el permís de residència.

“Els CIE són institucions discriminatòries, injustes i on es vulneren els Drets Humans”

Marc Rude | La Directa

Unes 250 persones s’han concentrat avui a les portes del CIE de la Zona Franca per tal de manifestar de nou el rebuig social que genera l’existència d’aquest tipus de centres, on les persones migrants són empresonades sense haver comès cap delicte. València i Madrid també s’han fet ressò d’una protesta organitzada a nivell estatal per la Campanya pel Tancament dels CIE.

Els esdeveniments han seguit a la celebració, ahir i avui, de les Jornades de Reflexió i Acció contra els CIE. Impulsada pel Grup de Recerca i Acció sobre Fronteres i Control (GRAFIC), la proposta ha aplegat a Barcelona representats de col·lectius que comparteixen una lluita arreu de l’Estat Espanyol, la UE i els EUA. Els grups busquen coordinar-se per tal de fer front a la nova regulació sobre Centres d’Internament que prepara el govern de Rajoy, la qual suposaria “un pas enrere” respecte a la ja qüestionada legislació que empara el funcionament dels CIE.

Mitja dotzena d’autobusos per transportar les manifestants

Han estat necessaris mitja dotzena d’autobusos de les línies 37 i 109 per tal transportar les activistes –que s’havien aplegat a les 17:00 a la plaça Espanya– fins a un dels punts més recòndits de la geografia barcelonina, el carrer E, lloc ideal per amagar de la mirada ciutadana un espai que opera més enllà de la llei. A un quart de set ja havia aconseguit arribar tothom, i la protesta ha començat a caminar pel carrer 4. Equipada amb torxes i pancartes, la multitud ha tombat la cantonada corejant les consignes “Tancarem els centres d’internament” i “Cap persona és il·legal”. A l’entrada del CIE, set furgons de la Brigada Mòbil i una ambulància esperaven la seva arribada. El dispositiu anava a càrrec del quart escamot de la BRIMO, el mateix que va ser filmat detonant escopetes de bales de goma al passeig de Gràcia el 14-N, just en direcció on es trobava Ester Quintana, qui va perdre un ull per l’impacte d’una d’aquestes bales. Tot i així, no hi ha hagut incidents.

Un record per les dues últimes víctimes dels CIE

A continuació, s’ha procedit a la lectura del manifest. Abans que res, un record per Idrissa i Samba, les dues últimes persones que han deixat la vida als CIE a l’Estat Espanyol. “Un any després, denunciem que no només no s’han aclarat les circumstàncies de les seves morts, sinó que el funcionament dels CIE continua sent opac i fomenta la vulneració de drets”. Pablo Sáinz, de la xarxa de suport madrilenya Ferrocarril Clandestino, ens explica el cas de la congolesa Samba Martine, que va morir al CIE d’Aluche per complicacions derivades del VIH, el 19 de desembre del 2011. Tot i haver demanat repetidament assistència mèdica, no va ser traslladada a l’hospital fins cinc hores abans de la seva defunció. Sáinz explica que l’Estat sabia que Samba estava malalta, doncs li havien fet un anàlisi de sang al seu pas pel centre de Melilla. Davant fets així, la organització ha conclòs que “des de la societat civil ja hem començat el compromís de treballar conjuntament pel tancament dels CIE, i no permetrem que hi hagi més morts pel camí”.

“Són institucions discriminatòries, injustes i on es vulneren els Drets Humans”

Un avantprojecte de reforma de la legislació entorn els CIE, presentat pel govern espanyol a l’abril, vindria a cobrir certs requisits que exigeix la Llei d’Estrangeria del 2009. Fins ara, els centres s’havien regit per un reglament, quan per llei han de estar sota els dictats d’un decret-llei. Cristina Fernández, de l’Observatori del Sistema Penal i DDHH, no ho veu clar: “La legalitat dels CIE no impedeix que continuïn sent institucions discriminatòries, injustes i on es vulneren els Drets Humans”. De fet, el nou marc legal podria suposar un “retrocés”. Tot i que no se’n coneixen els detalls, es preveu una privatització de serveis. Es sotmetria les persones recluses al control d’agents de seguretat privada, els quals podrien, a més, dur armes de foc. Si l’avantprojecte s’aprova, es reduiran també els horaris de visita i es dificultarà l’entrada a les ONG’s, reivindicació que a Madrid i València havia estat conquerida després d’una sentència judicial. Mentrestant, l’estada màxima dels interns al centre continua fixada en 60 dies. Una novetat seria el canvi de nom dels espais, que passarien a anomenar-se Centres d’Estada Controlada d’Estrangers (CECE).

Tornant a la protesta d’avui, cal destacar també la col·lecció d’una vintena de pancartes elaborades pel col·lectiu Antigonia, que mostraven imatges i una breu descripció de camps de reclusió que han funcionat o ho fan encara a diversos països. A càrrec de Daniela Ortiz i José Quiroga, l’exhibició de les peces volia transmetre la idea de que la creació de camps de concentració persisteix com a dinàmica endèmica del món occidental. La institució del camp com a “lloc on es tanca l’altre i se’l desposseeix de tota protecció legal” no es va acabar amb l’horrible episodi dels lager nazis, sinó que ha continuat funcionant a Europa, els Estats Units o Amèrica Llatina. Finalment, els 21 retrats de la lúgubre tradició concentracionària s’han incinerat en una gran foguera.

Vora dos quarts de 7 la convocatòria s’ha acabat amb llençament de pirotècnia i un missatge per a les persones tancades a l’altra banda dels murs “Esteu tancats contra la vostra voluntat per culpa d’un món violent, un món injust i que ha oblidat la lliçó de la Història. Potser no ens podeu escoltar, però us volem fer saber que tots els nostres millors sentiments i desitjos estan amb vosaltres. “Tornarem”, ha estat l’últim crit de les activistes, i així ho faran el 31 de desembre, en el marc de la 16a. Marxa Contra les Presons. A la vegada, conviden a assistir demà a la II Assemblea Estatal de Col·lectius en Lluita Contra els CIE, que es farà a les 11h. a l’Ateneu Flor de Maig (Poblenou).

Revifa el clam social que exigeix el tancament dels CIE

el Triangle
Nombroses entitats denuncien l’opacitat i el foment de la vulneració de drets que suposen els Centres d’Internament d’Estrangers, un any després de la mort de dues persones internades. Dissabte tindrà lloc una acció de crítica per demanar-ne la clausura al CIE de Zona Franca, l’únic d’aquests centres a Catalunya.
Més de 80 entitats, associacions, sindicats i partits polítics han signat un manifest que demana el tancament immediat de tots els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) d’Espanya i en concret del de la Zona Franca de Barcelona [a la imatge, el pati], l’únic a Catalunya. El manifest revela que quasi un any després de les morts d’Idrissa Diallo al centre barceloní i de Samba M. al CIE d’Aluche a Madrid, les circumstàncies d’aquests decessos segueixen essent poc clares, en una evident mostra de l’opacitat que envolta aquests centres, i que les entitats esgrimeixen de nou per exigir-ne el tancament. També denúncien que els CIE fomenten la vulneració de drets dels éssers humans, pel seu model policial de gestió, model que hauria de millorar amb el nou reglament que els canviarà el nom a Centres d’Estada Controlada d’Estrangers (CECE), però que no ho farà perquè ha estat redactat, almenys l’esborrany del mateix, sense escoltar els reclams de les organitzacions socials i de drets humans que exigien que es garantís un horitzó de tancament d’aquests centres i de respecte als drets de les persones internes fins que això succeeixi.

Els CIE són petites presons al·legals per als estrangers sense papers, com ho és el camp de Guantànamo per als suposats terroristes jihadistes, repartides per tot Europa. Allí, i sota control policial, enlloc del judicial, de treballadors socials o de presons, hi van a parar molts estrangers que s’han jugat la vida per arribar al Vell Continent però no disposen de papers. Els drets dels migrants són simptomàticament violats per la gestió policial dels CIE, així com també el dret a la salut o a la llibertat de moviment.

D’entre les organitzacions signants a favor del tancament dels CIE, i en concret del de Zona Franca, destaquen els partits polítics ICV-EUiA i la CUP, els sindicats CCOO, UGT, CGT i COS, la Ferderació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), diverses associacions de barri, entitats de defensa dels drets humans com l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals, la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona o SOS Racisme i altres entitats i organitzacions com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona, Rereguarda En Moviment- Plataforma solidària contra la repressió o Psicòlegs Sense Fronteres. El proper dissabte a partir de les cinc de la tarda hi ha programada una acció al CIE de Zona Franca en la que es pretén envoltar-lo per exigir-ne el seu tancament immediat.

Vídeo: Manifestació “Tanquem els CIE” 24M