Tag Archives: corralito espanyol

Una cinquantena d’afectades per les participacions preferents celebren un judici popular a la banca

Setmanari Directa

Judici popular a la banca. Amb aquesta frase es resumeix l’objectiu de la cercavila de protesta que s’ha organitzat aquest matí de divendres pels carrers de Sant Feliu de Llobregat. Al voltant de 50 persones, la majoria gent gran i jubilades que van dipositar els seus estalvis a diferents caixes i bancs, han seguit la convocatòria de la campanya Estafabanca, que vol denunciar l’engany que han patit més d’un milió de persones a tot l’Estat espanyol. Les caixes i els bancs van vendre productes tòxics (participacions preferents i deute subordinat) a aquestes persones sense informar de que es tractava d’unes operacions perilloses i amb un risc elevadíssim. El resultat d’aquesta situació és que les entitats financeres no tornaran un total de 30.000 milions d’euros a aquestes clients.

La cercavila s’ha iniciat al centre de la ciutat i ha passat pels barris de La Falguera i La Salut. El modus operandi ha consistit en ocupar les oficines bancàries i denunciar que els bancs i les caixes han robat als seus clients i clientes. A l’interior de les oficines, la comitiva ha cridat consignes per assenyalar els culpables d’aquesta situació i denunciar i fer pública l’estafa. S’han pogut escoltar consignes com aquestes: “Banquer recorda, aquí tenim la corda”; “Molta corbata i molt poca vergonya”; “Aquesta crisi és una estafa”; “No hi ha negoci més rodó que jugar amb els nostres diners”, o “Ens enganyen els magnats i ara volen el rescat”. Quan la comitiva entrava a les oficines es demanava parlar amb el director o directora de l’entitat, que rebia informació en forma de fulletons.

Les 50 persones han entrat a les oficines d’Unnim, La Caixa, Caixa Penedès, BBVA i Catalunya Caixa. Cal destacar que l’oficina de La Caixa, quan ha arribat la comitiva, presentava la reixa interior tancada, amb la qual cosa cap representant de la protesta ha pogut accedir a les instal·lacions i parlar amb les persones treballadores i la persona que dirigeix l’oficina.

“No hi ha justícia”

L’estafa de les participacions preferents s’ha definit com el “Corralito espanyol” i en aquest afer s’hi troben implicades “La Caixa” i 52 entitats bancàries de l’Estat espanyol. Durant la protesta de Sant Feliu de Llobregat, les persones participants han destacat que en aquest afer “no hi ha justícia”, una idea que ha quedat resumida amb una de les declaracions d’una de les manifestants: “Els jutjats no han actuat contra les persones que han deixat tantes persones sense els seus estalvis, no hi ha dret”.

Anuncis

El corralito de l’Estat espanyol afecta ja a un milió de famílies

Per Rebeca Mateos Herraiz / Periodismo Humano

Un matrimoni de 80 anys, la dona amb una minusvalidesa del 70%. Els hi van col·locar 95.000 euros -els estalvis de tota una vida- en participacions preferents sota l’argumentació que “era una pena tenir els diners a la vista en el compte en el que cobren la pensió”, en una sucursal de Caixa Nova de Vigo.

Mestressa de casa sense estudis i agricultor jubilat. Matrimoni de 74 anys d’edat, Màlaga. Els comercialitzen unes participacions preferents de 95.000 euros i dos deutes subordinats de 47.000 i 18.000 euros a la CAM. Els ho van vendre com un dipòsit a termini fix. Ara amb la crisi es troben en una situació de necessitat econòmica i no poden recuperar els seus estalvis.

Matrimoni de 85 anys, que només cobra pensió per jubilació del marit, i que tenen dos fills al seu càrrec: una d’ells que té una malaltia psíquica i l’altre és aturat de llarga durada, tots dos de mitjana edat. Tenen 70.000 euros en un termini fix ’doble estalvi combinat’: participacions preferents, deute subordinat i obligacions mediterrani, tot això a la CAM. Tots dos pateixen ansietat i depressió provocada per la situació en què es troben.

I així es podrien anar enumerant, fins a aproximadament un milió, els casos -que se sàpiga per ara- de les famílies afectades pels ’productes tòxics’ que en els últims 10 anys, 52 bancs i caixes d’estalvi espanyoles- sobretot aquestes últimes- han comercialitzat de forma irregular entre els seus clients, sota l’aparença de ’dipòsits a termini fix’ amb rendibilitat garantida, i gairebé sempre davant d’un perfil de consumidor d’edat avançada que buscava completar la seva jubilació amb els estalvis de tota una vida.

La major part dels afectats que han denunciat asseguren que ningú els va informar dels riscos d’aquests productes, especialment de l’escassa o nul·la liquiditat, i de la seva perpetuïtat. S’han trobat amb això quan han anat a retirar els seus estalvis i la seva entitat bancària s’ha negat a donar-los-hi.

“En el meu cas em van dir que havia risc zero i una liquiditat de 48 hores si volia recuperar els diners. Em sento totalment estafada”. Carmen, casada i amb dos fills de 16 i 13 anys, va confiar en La Caixa, entitat en la qual tenia els seus estalvis. “Van jugar amb la confiança personal que aquestes entitats tenien amb nosaltres”. Va ingressar 100.000 euros perquè li fossin rendibilitzant, “sabien que els volia per comprar-me una casa”, però encara no ha pogut recuperar ni un euro d’aquests diners, ni s’ha pogut comprar la casa per la qual tant ella com el seu marit venien estalviant des de feia molts anys.

“La realitat és que estem davant un producte no sol·licitat ni buscat pels clients, venut irregularment sense atendre de cap manera el que els consumidors volien o els convenia, i sense subministrar la informació prèvia imprescindible, a més que genera importants pèrdues per a l’usuari després d’haver estat col·locat com si es tractessin d’inversions a termini fix, quan es tracta de deute perpetu, no amortitzable, excepte a elecció de l’entitat, i no coberta pel Fons de Garantia de Dipòsits “, assenyala Pau Major, representant dels serveis jurídics de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances d’Espanya (ADICAE), plataforma en la qual s’agrupen prop de 30 mil famílies afectades.

El Banc d’Espanya ha mostrat certa preocupació per l’alarma social que s’està generant, “però no ha pres mesures eficients per resoldre el problema”, indica Manuel Pardos, president d’ADICAE, per a qui a més, “el Govern s’està rentant les mans. Ara el ministre d’Economia, Luis de Guindos, es descalça amb una mesura complexa proposant a les entitats que durant un any puguin mantenir els estalviadors al corralito, sense pagar els interessos del cupó. Si el Govern anterior va permetre la creació d’aquest corralito, l’actual ho està fins i tot protegint ”

Davant la manca de resposta satisfactòria amb els seus clients, ADICAE ha decidit demandar de manera judicial al Banc de Sabadell, BBVA, CAM, Catalunya Caixa, La Caixa, Nova Caixa Galícia, Banco Santander i Banca Cívica i les seves respectives filials, per la massiva comercialització fraudulenta de participacions preferents, amb les que aquestes entitats han contribuït a crear un corralito a l’estalvi a Espanya del que el milió de famílies que són víctimes han invertit, en total, al voltant de 30.000 milions d’euros. “Estem davant el major frau a l’estalvi familiar dels últims temps. Major fins i tot que els d’AVA, Gescartera o Fòrum i Afinsa”, assenyala Pardos.

La col·locació d’aquests productes tòxics es va posar en marxa perquè les entitats necessitaven captar diners en època de crisi optant per la forma més beneficiosa per a ells i pitjor per al consumidor, segons ADICAE. Del que es tractava era d’emetre participacions que els computessin com a fons propis en el seu balanç i enfortissin l’aparent solidesa de l’entitat. En canvi, el consumidor veu totalment immobilitzat el seu estalvi en un producte perpetu i es col·loca com a accionista del banc però sense cap tipus de dret, com ara, el de votar. “Ens hem trobat amb un contracte de participacions preferents de la CAM la data de venciment és el 16 de desembre de l’any 3000“.

La mateixa Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) -davant la qual ADICAE va denunciar l’octubre de l’any passat a 52 entitats bancàries per la venda irregular de participacions preferents- l’abril de 2009 va publicar un fullet informatiu en el qual reconeixia les preferents com “un producte complex i de risc elevat” i advertia els estalviadors que, en cas d’insolvència de l’emissor, és a dir de l’entitat bancària, se situaven en l’ordre de recuperació dels crèdits, “per davant de les accions ordinàries i de les quotes participatives, en el cas de les caixes d’estalvi “. No obstant això, durant tot el 2010 i el 2011 les entitats bancàries les han continuat emetent com a forma de millorar la seva solvència, ja que computen com a fons propis.

La Confederació Espanyola d’Organitzacions de Mestresses de Casa, Consumidors i Usuaris (CEACCU) qualifica de “preocupant” la percepció que dels productes d’estalvi i inversió tenen els consumidors espanyols. Un informe publicat per CEACCU determina la gran vulnerabilitat davant la qual es troben els usuaris quan s’enfronten a la contractació d’aquest tipus de productes, a causa del desconeixement generalitzat, no només de característiques bàsiques d’aquests, com el seu risc o liquiditat, sinó especialment , davant la responsabilitat que la normativa actual imposa al consumidor en el seguiment i adequació de la comprensió sobre el que està invertint. És per això CEACCU publicar ja el 2009, de forma totalment gratuïta, una “Guia pràctica sobre productes d’estalvi i inversió”, que entre altres coses, explica al consumidor en què consisteixen opcions d’inversió com les participacions preferents, els dipòsits estructurats o els fons d’inversió lliure (Hedges Funds), alhora que els ofereix recomanacions i advertències sobre com invertir amb la major garantia.

Davant l’alarma social les entitats financeres-especialment La Caixa, Banc Sabadell, Banco Santander i BBVA-han ofert a centenars de milers de consumidors canviar les seves participacions preferents per altres productes com accions i bons obligatòriament convertibles en accions. “Jo les bescanviï perquè així m’ho va recomanar ADICAE”, diu Carmen, i com ella molts afectats. “Si s’accepta el canvi es tenen unes accions que poden vendre fàcilment en borsa però que no se sap quin valor, a la baixa oa l’alça, poden tenir. Si no es fa el canvi, les preferents es poden vendre al mercat de renda fixa AIAF de mala liquiditat i de venda complicada, amb una pèrdua de valor important “, assenyala ADICAE. El fet que el estalvia s’hagi vist obligat a canviar els seus preferents, no l’eximeix del seu dret a recuperar el 100% dels seus diners. “Jo no estic disposada a renunciar ni a un euro”, adverteix Carmen. Des ADICAE s’exigeix que es restauri qualsevol dany que hagin patit els usuaris a causa del canvi, ja que aquest es va realitzar sense oferir la informació adequada sobre cada un dels productes. En aquest sentit el president de la plataforma ADICAE recomana a les autoritats que “vigilin de prop” el canvi imminent que plantejarà Bankia.