Tag Archives: 1uniAV

Vídeo: 1era Universitat d’estiu – Xerrada amb Teresa Forcades

Per Lidia Pujol

Vídeo: 1era Universitat d’estiu – Fòrum contra les retallades

Per Okupem les ones

‘¡Volveremos, por todos los caminos!’

Primera Universidad de Verano: ‘la Victoria es Posible’

Crónica: Omar Rodríguez
Fotos: Ramón Broto

Decía Salvador Allende que ‘mucho más temprano que tarde se abrirán de nuevo las grandes alamedas por donde pase el ser humano libre para construir una sociedad mejor’. El mundo de hoy, el que conocemos y desconocemos, compuesto por tantos atropellos y desigualdades sociales, políticas y económicas, puede y debe cambiarse. Con la fuerza de la calle, con la intransigencia del compromiso ciudadano, con la voluntad política de todas y todos no solo es posible reconquistar las libertades y los derechos que nos han arrebatado, sino que pueden idearse y fortalecerse aquéllas y aquéllos que siempre hemos anhelado. Así lo han afirmado, fogosa y solemnemente, Antonia Castellana, Cándido González y Lluís Rabell en el acto final de la Primera Universidad de Verano: ‘la Victoria es Posible’.

A las 7 de la tarde y ante unas 100 personas, Antonia Castellana, quien participó activamente en la lucha antifranquista y en diversas campañas que se impulsaron contra el régimen, ha iniciado su intervención resaltando que ‘el mundo puede cambiarse’ y que ‘el Baix Llobregat fue durante los últimos años del franquismo y los primeros de la transición democrática la punta de lanza de las movilizaciones sociales’. Si bien ha indicado que se luchó contra una dictadura, la de Franco, y por unos derechos y libertades ciudadanas, en la actualidad batallamos contra otra dictadura mucho más imperceptible y acrisolada: la de los mercados. En esta nueva contienda, no solo hemos de huir de la desafección política, sino que debemos reconfortar nuestras ideas para alcanzar la victoria. Además, y según la ponente, las redes sociales, las modernas y ágiles interconexiones, jugarán un papel decisivo en la configuración de otra sociedad creíble, de otro mundo posible.

Fundador en 1982 de la ‘Corriente Sindical de Izquierdas’, una escisión de CC.OO, Cándido González, quien ha viajado desde Asturias para participar en la Universidad de Verano, no solo ha destacado que ‘las libertades y los derechos promovidos durante la transición democrática fueron un auténtico engaño’, sino que ha afirmado que ‘el capitalismo ya no es capaz de satisfacer las necesidades sociales’. A pesar de la resignación, de la desestructuración del movimiento obrero y de la acometida contra los convenios colectivos, las y los trabajadores se unirán y se organizarán nuevamente. De hecho, el asturiano ha hablado de la actual lucha de los mineros y ha afirmado que ‘en Asturias se está viviendo un auténtico estallido social, un innegable estado de excepción’. Es precisamente en esta contienda, como en tantas otras, donde la represión sobrepasa los límites inimaginables: ‘la gente llora de la impotencia, se vive una represión brutal’, ha asegurado Cándido. Nuestro objetivo común, tal y como ha señalado el asturiano, es el sistema capitalista. Y para desestabilizarlo, deberemos cambiar el ritmo de nuestros pasos para no dirigirnos al precipicio. En este sentido, Cándido González ha afirmado que ‘nunca se pierde ninguna batalla: siempre hay victorias’ y que ‘el sistema no puede enfrentarse contra un pueblo movilizado’.

Claro que hay lucha de clases. Pero es mi clase, la de los ricos, la que ha empezado esta lucha. Y vamos ganando’, aseguró Warren Buffett hace unos meses. Parafraseando al empresario y multimillonario estadounidense, Lluís Rabell, vicepresidente de la Federación de Asociaciones de Vecinos y Vecinas de Barcelona, ha proclamado que ‘es necesaria una respuesta radical para frenar los ataques contra las clases populares’. Además de trazar algunos apuntes de los momentos más significativos del movimiento vecinal, sobre todo durante los últimos años de la dictadura franquista, ha señalado que el mayor reto de todas y todos los ciudadanos es el de configurar una izquierda combativa amplia. Para ello, y para confrontar la oligarquía financiera y el régimen de las mercancías, será esencial, cuanto menos necesario, ‘constituir una estrategia de alianzas políticas entre todas las fuerzas sociales’, ha formulado Rabell.

Alentados por las ponencias, algunos asistentes han sostenido el micrófono durante algunos minutos no solo para plantear ideas y perspectivas de futuro, sino también para animar a todas y todos a participar en una lucha que, por el momento, se muestra larga y difícil y cuyo recorrido estará colmado de obstáculos y de trayectos inciertos. En este sentido, uno de los organizadores del evento ha destacado las diferencias que existen entre ‘conocer el camino y andar el camino’. Asimismo, y parafraseando a Louise Michel, una de las principales figuras de la Comuna de París de 1871, ha sostenido que ‘¡volveremos, por todos los caminos!’ para detener tanto la arbitrariedad y el abuso del capital como la nueva e inflexible coyuntura.

En este trance histórico, caracterizado por las reformas y los ajustes estructurales que imponen los gobiernos, por los recortes en derechos sociales, políticos y económicos, por las privatizaciones de los servicios públicos, por los ataques premeditados contra las clases populares, en definitiva, por la crisis sistémica, deberemos fortalecer el espíritu crítico, desarrollar una movilización social masiva y extendida en el tiempo y organizar un conjunto de alianzas políticas entre las fuerzas sociales para configurar una ruptura con el orden establecido. La historia no la hacen los de arriba, no la hace la minoría que detenta el poder: la historia la hacen los pueblos. Y en esta historia, nuestra historia, resuena un estruendo clamoroso: la victoria es posible.

Fotogaleria: Mercat d’intercanvi i de cooperatives agrícoles i de consum

Fotogaleria del Concert: Rocktambuls

Fotos: Ramón Broto

‘L’egoisme i la cobdícia són els pilars essencials del sistema polític i econòmic actual’

Primera Universitat d’Estiu: El poder de les grans farmacèutiques

Crònica: Omar Rodríguez
Fotos: Ramón Broto

A l’article ‘l’economia en el període de transició’, l’Ernest Mandel assenyalava, entre d’altres aspectes claus, que ‘l’objectiu de la producció capitalista és el de realitzar el màxim benefici i el d’acumular la major quantitat possible de capital’. No obstant això, en aquest procés, en aquesta lògica, les contradiccions i les desconnexions s’accentuen al final de cada cicle productiu. En tot cas, les condicions socials, econòmiques i polítiques, la naturalesa, la vida humana en si mateixa, són secundàries front la incessant cerca de benefici econòmic. Tal és així que, davant de 200 persones, la Teresa Forcades, monja benedictina, teòloga i metgessa, ha parlat al Parc Central de Vallirana de l’enorme poder de les grans farmacèutiques i del seu únic objectiu: guanyar al màxim, encara que la salut de les persones s’exposi davant amenaces incalculables.

A la seva intervenció, Forcades no només ha denunciat que les farmacèutiques indueixen a la població a consumir medicaments de forma abusiva, la majoria d’aquests tal vegada innecessaris, sinó que ha subratllat que la falta i l’ocultació d’informació són els aspectes més controvertibles i els principals causants de la manipulació que pateixen els consumidors. Com a exemple, la ponent ha explicat que ‘la vacuna contra el virus del papil·loma humà hauria de ser optativa, i no obligatòria, com ha succeït en alguns països’. En aquest sentit, ha destacat els perillosos efectes secundaris que aquesta última pot ocasionar a l’organisme de les persones. Així mateix, la injecció contra el virus del papil·loma només es preveu en les joves, per la qual cosa les conseqüències negatives de la vacuna encara poden ser pitjor per a les mateixes.

A més d’una explicació breu i clara dels productes innecessaris i perillosos per a la salut que algunes farmacèutiques treuen al mercat per a enriquir-se amb els mateixos, Forcades ha afirmat que el capitalisme no és ètic a causa d’una sèrie de raons. En primer lloc, perquè menteix quan parla del ‘lliure mercat’, quan en realitat mai ha estat lliure. Per exemple, es taxa la compra del pa o la llet i no la desmesurada especulació financera. De fet, la ponent ho ha qualificat de “feixisme social”: llibertat i solidaritat no poden desvincular-se.

En segon lloc, perquè el capitalisme parteix d’una idea tètrica: la millor forma d’estimular a les persones és l’ incentiu econòmic. En aquest sentit, la ponent ha afirmat que ‘l’egoisme i la cobdícia són els pilars essencials del sistema polític i econòmic actual’. Finalment, perquè les relaciones entre ocupador i empleat assalariat són totalment desiguals: si per 10 hores treballades es produeix un benefici de 1000 euros, el treballador rep una part ínfima d’aquest guany.

En el debat, que s’ha prolongat fins les 9 de la nit, s’ha ressaltat que existeixen medicaments per a tot, fins i tot per al singlot; que necessitem més informació per consumir de forma moderada i responsable els medicaments; que els ‘fàrmacs fantasmes’, és a dir, els medicaments que s’aconsellen són molt perillosos i que, segons la Teresa Forcades, ‘no necessàriament estarem millor amb més vacunes: de fet, com més ens vacunem, més anticossos necessitarem’.

‘La solidaritat internacional ha estat una necessitat bàsica per al progrés i l’alliberament de les societats’

Primera Universitat d’Estiu: Presentació de la campanya BDS

Fotos: Ramón Broto
Crònica: Omar Rodríguez

Antonio Gramsci va escriure una vegada que ‘l’Estat és sobirà en la mesura en que és la mateixa societat ordenada’. Aquesta declaració, aparentment simple en la teoria, es torna veritablement complexa en la realitat. En tot cas, aquest ordre és, en general, imposat per mantenir els privilegis i els interessos d’una minoria. Sense anar més lluny, la creació de l’Estat d’Israel l’any 1947 no només va significar l’engegada d’una organització artificial que responia als interessos d’un sector determinat, sinó que va marcar l’ inici de la neteja ètnica, l’espoli de les propietats i la imposició d’un estat d’apartheid contra el poble palestí. Establir una solidaritat internacional compromesa amb aquest poble i desenvolupar una pressió contra les elits israelianes serà essencial per a l’alliberament de Palestina, o al menys així ho ha assenyalat el Jorge Sánchez a la presentació de la campanya ‘Boicot, desinversions i sancions contra l’Estat d’Israel’.

En un Molí de Can Batlle obert per a l’ocasió, el Jorge ha començat la xerrada amb un recorregut històric de la solidaritat internacional dels pobles. Des de la fundació, l’any 1864, de la AIT (Associació Internacionals dels Treballadors), passant per la Segona República espanyola i les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, el Maig del 68, la Guerra del Vietnam, la Revolució Sandinista, entre d’altres esdeveniments cabdals, ‘la solidaritat internacional ha estat una necessitat bàsica per al progrés i l’alliberament de les societats’, ha destacat el Jorge Sánchez. Sobre la base d’aquesta última idea, i segons el ponent, ‘es conforma, primer a l’Estat espanyol, posteriorment a Catalunya, una xarxa solidaria amb el poble palestí’.

Després de realitzar un breu i delimitat context històric de la fundació de l’Estat d’Israel i dels crims comesos contra Palestina, el Jorge ha explicat les principals mesures que la campanya BDS pretén impulsar per acabar amb l’ocupació del poble palestí i el mur que divideix el territori, perquè es reconeguin els drets fonamentals dels ciutadans palestins i perquè es respectin els drets dels refugiats i es promogui la seva tornada. D’una banda, l’iniciativa projecta un boicot cultural, acadèmic, esportiu i un bloqueig comercial de tots els productes fabricats i exportats d’Israel. Per l’altre, procura intimidar a les grans empreses i a les multinacionals perquè deixin d’invertir al territori israelià. Finalment, la campanya planteja sancions perquè Israel compleixi amb les seves obligacions i respecti els drets humans.

En el debat, entre d’altres aspectes rellevants, s’ha destacat que l’Estat d’Israel no representa als jueus. De fet, el ponent ha afirmat que ‘al món viuen 16 milions de jueus; no obstant això, només 7 viuen a Israel’. El paper de la dona i la seva situació al món àrab i la religió han estat uns dels altres temes més notoris de la discussió. L’acte ha finalitzat a la 1 del migdia després de mitja hora de controvèrsia col·lectiva.