Tag Archives: justicia

Jordi Arasa, l’antiavalot més violent del 27M, anirà a judici pels cops de porra a David Fernández

Jesús Rodríguez | La Directa

El jutjat d’instrucció 4 de Barcelona ha obert un procediment de judici de faltes contra Jordi Arasa, el sots-inspector de la unitat d’antiavalots ARRO dels Mossos d’Esquadra. L’acusa de les agressions reiterades amb la porra contra David Fernández –qui a dia d’avui és diputat electe per la CUP-AE– durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig de 2011, qui va denunciar els fets assenyalant-lo amb el seu número de placa i el seu nom i cognoms. Aquesta concreció ha estat determinant per a l’acceptació del procés contra el policia, segons diu el jutge Josep Maria Miquel Porres, qui considera que en la resta de casos no queda acreditat qui van ser els agents autors de les agressions i quines van ser aquestes agressions. És paradigmàtic que el magistrat, malgrat la denúncia presentada per més d’una cinquantena de persones, de l’existència d’un vídeo on es demostrava que Arasa va ser amb diferència l’antiavalot més violent de tota l’operació de desallotjament i després que l’Audiència Provincial tombés la seva decisió de no investigar més els fets, només reconegui aquest cas i mantingui el sobreseïment per a tota la resta. Una mostra de les mínimes ganes d’investigar els fets per part d’aquest jutjat fou el primer auto d’arxiu provisional, on el jutge Miquel Porres deia que no podia determinar si hi havia fets delictius perquè els arxius de vídeo i audio que va rebre no s’obrien des del seu ordinador. El currículum d’Arasa suma altres casos polèmics, com la detenció d’un home que anava en cadira de rodes en el marc d’una manifestació contra els empresonaments de la vaga general del 29M.

El jutge admet la Generalitat com a responsable civil en el judici pel ‘cas Quintana’

el Periódico

El jutge que investiga la querella d’Ester Quintana, la dona que va perdre un ull a Barcelona al final de la manifestació de la vaga general del 14-N, ha admès la personació de la Generalitat com a possible responsable civil subsidiària dels danys causats a la víctima.

El titular del jutjat d’instrucció número 11 de Barcelona ha acceptat que la Generalitat es personi en la causa oberta per esbrinar si la manifestant va perdre l’ull al rebre l’impacte d’un projectil disparat pels Mossos, com ella manté en la seva querella.

La Generalitat va demanar personar-se en el procés judicial, al·legant la pretensió de “defensar els interessos” de l’administració catalana, i el jutge l’ha acceptat com a part però en la figura de responsable civil subsidiària, amb la qual cosa en cas de condemna podria veure’s obligada a pagar la indemnització per les seqüeles sofertes per la denunciant.

L’advocada de la querellant, Laia Serra, ha impugnat l’acceptació de la Generalitat com a possible responsable civil, en un recurs en què qualifica com jurídicament “inaudit” que el jutge hagi admès l’administració catalana com a part, sense haver acordat de moment cap imputació. Segons manté l’advocada en el seu recurs, si encara no hi ha responsabilitat directa en la causa, no es pot acceptar una responsabilitat subsidiària.

Dues versions d’Interior

Després de rectificar en dues ocasions la seva versió inicial dels fets, Interior segueix sostenint que la pèrdua de l’ull de Quintana no va poder ser provocada per un tret dels Mossos, ja que a l’hora i el lloc en què la manifestant va resultar ferida no hi va haver cap llançament de projectils de dispersió.

En el marc de les diligències que va encarregar a l’admetre a tràmit la querella de Quintana, el jutge ja ha rebut un informe del Departament d’Interior que identifica els efectius de les unitats antiavalots que van estar desplegades a la zona el 14-N i està estudiant si els cita a declarar com a imputats.

De moment, per al pròxim mes el jutge ha citat a declarar com a testimonis, tal com li demanava la lletrada de Quintana, set persones que van presenciar els fets, entre els quals figuren manifestants o transeünts sense relació personal amb la querellant i poden donar informació sobre el cas.

Alfon quedará en libertad hoy miércoles a las 15h

la marea

Alfonso Fernández, apodado Alfon, el joven vallecano que permanecía en prisión provisional bajo régimen FIES desde la pasada huelga general del 14 de noviembre, quedará en libertad a lo largo de este miércoles, según ha confirmado a La Marea su madre, Elena Ortega.

“La policía ha debido de entregar el informe y han decidido soltarlo. Es que no había ninguna prueba contra él”, asegura Ortega, repitiendo lo que ha defendido a lo largo de los últimos dos meses. “Hasta que no lo vea no me lo creo”, afirma, tras largas semanas de reclusión de su hijo en la cárcel de Soto del Real.

Esta semana fue trasladado de un módulo para jóvenes a otro donde también están recluidos delincuentes comunes, algunos peligrosos, denuncia su familia. La delegada del Gobierno en Madrid, Cristina Cifuentes, se defendió de las acusaciones de haber mandado al jóven manifestante a una prisión de alta seguridad. “Ha sido el juez quien ha decretado su ingreso en prisión”, comenta en su cuenta de Twitter.

La familia, vecinos y compañeros de Alfon, que han estado a lo largo de este tiempo organizando actos por la libertad del joven, están preparando autocares para ir a recibirlo a la prisión, de donde saldrá, previsiblemente, a las 15:00 horas.

Fernández fue detenido al salir de su casa en dirección a un piquete, en la pasada huelga general, acusado de portar material para fabricar explosivos, algo que tanto él como su familia han negado desde el primer momento. Elena Ortega, en una entrevista concedida a este diario, calificó de “montaje policial” los hechos.

Islàndia condemna dos exbanquers a nou mesos de presó per concedir préstecs fraudulents

Aquesta és la primera sentència a Islàndia contra els responsables d’un dels bancs més importants que van dur l’economia del país a prop del col·lapse.

ACN

Reykjavik

Un tribunal islandès ha condemnat dos exbanquers a nou mesos de presó per haver concedit préstecs fraudulents, segons ha informat Reuters. Aquesta és la primera sentència a Islàndia contra els responsables d’una de les tres principals entitats financeres que van portar l’economia del país a prop del col·lapse el 2008. Els tres bancs islandesos més importants es van ensorrar a causa de grans deutes contrets durant una ràpida expansió a l’estranger. Glitnir va ser el primer a caure després del col·lapse de Lehman Brothers, que va provocar la congelació dels mercats internacionals de crèdit.

Aquest divendres, un tribunal de Reykjavík ha condemnat l’expresident executiu de Glitnir, Larus Welding, i l’excap de finances corporatives, Gudmundur Hjaltason, a nou mesos de presó cadascun. Els fiscals han apuntat que tots dos van aprovar un préstec de manera il·legal a una empresa, propietària de les accions de Glitnir, per reflotar-la. L’operació va tenir pèrdues de 53,7 milions d’euros.

Tres mesos a la presó

La fiscalia havia sol·licitat penes de cinc anys i mig de presó, però finalment els condemnats només hauran de complir tres mesos de presó perquè la resta de pena ha quedat en suspens.

ara.cat

El jutge admet a tràmit la querella d’Ester Quintana contra els antiavalots dels Mossos

El Triangle
Quintana sosté que van ser els membres de la Brimo els qui li van disparar una bala que li va rebentar l’ull. El magistrat no imputa cap agent però insta a la policia que identifiqui els Mossos de les tres furgonetes que estaven a la zona de passeig de Gràcia amb Casp.
El magistrat del jutjat d’instrucció número 11 de Barcelona ha admès dimarts a tràmit la querella interposada per Ester Quintana, la dona a qui van rebentar un ull durant la vaga general del 14-N [a la imatge], contra la Brigada Mòbil (Brimo), els antiavalots dels Mossos d’Esquadra. En el text interposat al jutjat, Quintana assegura que una bala disparada per un agent de la Brimo és la causant del seu ull rebentat, versió que sostenten també diversos testimonis i mitjans. Interior manté, però, que els Mossos no tenen res a veure amb la pèrdua de l’ull de l’Ester perquè no van disparar, segons la seva pròpia versió, a l’hora en que Quintana va ser ferida ni al lloc, el passeig de Gràcia cantonada amb carrer Casp. Diversos vídeos han modificat ja la versió del conseller Puig, i n’hi ha d’altres que encara no han estat explicats.

En la querella presentada per Quintana es demanava la imputació d’un escopeter i del cap de la unitat de la Brimo, mesura que ha estat rebutjada pel jutge per “prematura”, tot i que no descarta que això succeeixi en un futur. De moment, el magistrat ha determinat la necessitat d’identificar els membres de la Brimo que integraven les furgonetes Dragó 40, Dragó 403 i Dragó 424 i qui era l’escopeter de cada vehicle. De fet, a petició del mateix jutge, membres d’afers interns dels Mossos ja han estat interrogant durant les últimes setmanes els agents de la Brimo per conèixer quines unitats estaven a la zona aquell dia, i són ells qui han referit la presència d’aquestes tres unitats.

També ha sol·licitat el dictàmen pericial mèdic de les lesions, tot i tenir ja en el seu poder l’informe mèdic de la lesió de Quintana, i ha demanat a diverses cadenes de televisió, als establiments amb càmeres de seguretat i a una productora que li proporcionin totes les imatges que tinguin de la zona de passeig de Gràcia amb Casp entre les 20:00 i les 21:30 del 14 de novembre. A més a més, tindrà en consideració tant els vídeos com els diversos testimonis presencials aportats per l’equip legal de Quintana.

200 jueces firman en contra del indulto a los ‘mossos’ condenados por torturas

“La decisión del Gobierno es impropia de un sistema democrático de derecho, ilegítima y éticamente inasumible. Por ello no podemos dejar de manifestar nuestro rechazo a un uso tan desviado de la institución del indulto y advertir que sus efectos, en términos comunicativos, son devastadores”. Más de 200 jueces de toda España, incluyendo dos del Tribunal Supremo (Perfecto Andrés Ibañez y Joaquín Gimenez) y una vocal del Consejo General del Poder Judicial (Margarita Robles) han firmado un documento para protestar por el indulto concedido el pasado viernes a cuatro miembros de los Mossos d’Esquadra condenados por torturar a un hombre al que confundieron con un atracador.

En el texto, “contra el indulto como fraude en defensa de la independencia judicial y de la dignidad”, consideran la actuación del Gobierno como una “afrenta contra el Poder Judicial” que “dinamita la división de poderes” y “un menosprecio a los miles de agentes de policía (de cualquiera de sus cuerpos) que en todo el Estado cumplen a diario con sus funciones democráticas, que no son otras que defender y promover los derechos fundamentales de la ciudadanía”. “Reducir esas penas, además, parece incentivar comportamientos que deben ser expulsados de cualquier cuerpo policial”, añaden.

Los cuatro mossos fueron sentenciados en 2008 como autores de un delito de torturas, condena que fue confirmada (salvo en algún extremo) por el Tribunal Supremo. El pasado febrero, el Gobierno emitió un primer indulto rebajando la pena a dos años de cárcel y cambiando la de inhabilitación por la suspensión. De esta forma, se pretendía que no ingresaran en prisión (la pena suele suspenderse cuando no es superior a los dos años y no hay antecedentes) y que pudieran volver al cuerpo policial como si nada hubiera sucedido.

Pero la Audiencia Provincial de Barcelona, que no había informado favorablemente al indulto (a pesar de que el Gobierno sostiene que en estos casos siempre actúa de conformidad con la opinión del tribunal sentenciador), acordó el cumplimiento de la pena que quedaba. El Ejecutivo, entonces, y para evitar la cárcel a toda costa, aprobó el viernes un segundo indulto que sustituía la pena de prisión por la pena de multa. De esta forma, la Audiencia de Barcelona ya no podía hacer ninguna otra interpretación que supusiera días de cárcel para los cuatro condenados por torturas.

Los 200 jueces y magistrados plantean toda una serie de cuestiones sobre la razón de ser del indulto, y la obligación del Gobierno de no comportarse de forma injusta cuando lo concede (como, a su juicio, ha sucedido inequívocamente en este caso). “El indulto implica afirmar la falta de necesidad de la ejecución de la pena”, indican. “Solo se justifica cuando el cumplimiento de aquella no desempeñe finalidad preventiva, resocializadora o retributiva alguna, o cuando resulte desproporcionada. No existe motivo alguno para un doble indulto como el que el Gobierno ha concedido. Los hechos declarados probados son muy graves y contrarios a la dignidad humana. Conceder un indulto en estas circunstancias supone realizar un uso grosero y desviado de la institución”.

Los jueces consideran, además, que esta decisión supone que el Ejecutivo está “usurpando” el papel del Poder Judicial, “trasladando a la judicatura un mensaje inequívoco de desprecio al situarla en una posición subordinada en el orden constitucional”.

El documento hace una reflexión específica sobre la tortura, y lo que significa indultar delitos de este tipo: “Es uno de los peores actos realizables contra la dignidad de la persona. El Tribunal Europeo de Derechos Humanos ha condenado al Estado Español por no investigar estos hechos. El Gobierno ha dado un paso más. Cuando la justicia actúa, investiga y condena, el Gobierno indulta. Desde luego, parece difícil explicar ante ese Tribunal Europeo semejante comportamiento”. “Todas las personas, sin excepción, están sujetas a las leyes”, concluyen. “Este signo distintivo del Estado constitucional marca la diferencia con los regímenes autoritarios, donde los detentadores del poder están exentos del cumplimiento de las normas”.

500 persones es manifesten a Barcelona en el dia contra la violència de gènere tot i la prohibició de la Junta Electoral

Maria Corrales | La Directa

El 25-N, dia Internacional contra la violència de gènere, es va viure també a través de la desobediència. La prohibició de la Junta Electoral davant la convocatòria històrica de fa més de 20 anys, ja que aquest any coincidia amb les eleccions al principat de Catalunya, no ha impedit que més de 500 persones assistissin, ahir a la tarda, a la manifestació de Barcelona sota el lema “Cap silenci davant la violència masclista. Dones lliures en països lliures”.

La marxa havia estat desconvocada finalment a última hora per les pròpies organitzacions feministes davant la negació al recurs presentat contra la decisió de la Junta electoral. Així, es va fer una crida a assistir a la protesta de forma individual “autoconvocades per nosaltres mateixes”, com s’ha dit al finalitzar el recorregut a la Plaça Sant Jaume, darrera d’una pancarta que no anava signada per cap associació.

La protesta va començar a les 18:00h a la font de Canaletes i va transcórrer sense incidents fins al Palau de la Generalitat on es van llegir diversos manifestos. Amb aquests, es va denunciar la decisió de la Junta, la cruesa amb la que les dones estan patint el context econòmic, la violència masclista física i psicològica, la nova llei de l’avortament i es va fer una crida a la defensa del dret al propi cos i es va apostar per la organització com a únic mètode factible davant la societat patriarcal. A més a més, també va haver un parlament a favor de la solidaritat amb el poble Palestí i totes les dones que allà pateixen la violència diària derivada de la ocupació israeliana.

Llum Ventura, de 71 anys i membre de l’associació de Dones llibertàries de Catalunya vinculades a la CGT, considera “una aberració” que la Junta hagués prohibit la manifestació d’aquest dia tant assenyalat. “Amb els anys que fa que lluitem contra la violència masclista, per un dia que tenim ens veten la convocatòria. Això és censura”. Aquesta opinió és compartida per la Núria Bazaga de 31 anys i militant de la mateixa organització, que comenta que “és una ‘estranya coincidència’ que les eleccions s’hagin convocat justament avui”. Per la seva banda, Claudia Mestres, estudiant i activista del moviment universitari de 20 anys, comenta que aquesta prohibició “no s’agafa per enlloc, ja que la manifestació no està convocada per cap partit”.

Identificacions al col·legi electoral de Mas

No obstant això, aquesta no va ser la única desconsideració de les administracions davant la diada. Ahir al matí, cinc noies que es trobaven al col·legi electoral on Artur Mas havia d’anar a votar per tal de protestar davant la censura i visibilitzar la violència patriarcal contra les dones, van ser identificades i tractades agressivament per agents de la policia catalana. El grup de dones portaven la boca tapada amb esparadrap i adhesius on es llegia “25N també és el dia contra les violències de gènere”.

La diada contra la violència de gènere ha transcorregut així en un dia revestit de jornada electoral. Leopol Magrinyà, assistent a la manifestació de Barcelona de 63 anys, assegura que això ha tingut lloc en un context on “les dones pateixen la crisi amb molta més cruesa perquè tenen menys oportunitats” i en qual “la situació de tensió social es repercuteix en més violència contra les dones”. Per a Núria Bazaga, “si aquest no és el moment de la revolució feminista, aquesta no arribarà mai”.