Tag Archives: acampadaBCN

Preparant el 12M – 15M

21G Presentació de la 1a banca ètica, autogestionada, assembleària i sense interessos de l’Estat espanyol

Acampada Barcelona

El grup promotor de la iniciativa CASX ens fa arribar la invitació per participar en l’assemblea de constitució de la cooperativa que tindrà lloc el proper dissabte 21 de gener de 17 a 21h a l’espai Àgora Catalunya (Plaça Catalunya 9, 4t 2a, Barcelona).S’agraïrà si podeu confirmar assistència escrivint un mail a  casx@casx.cat

CASX (Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa) és un projecte per constituïr una cooperativa financera, autogestionada, assembleària i sense interessos Aquesta proposta es va formular en la comissió d’economia de la # acampadaBCN (del moviment 15M) i posteriorment ratificada en assemblea general de Plaça Catalunya el 3 de juny del 2011 (http://acampadabcn.wordpress.com/2011/06/04/acta-3-de-junio-20111/ ).


El 7 d’agost 2011 reprenem la proposta, en el marc de les jornades per l’autoorganització que va promoure la Cooperativa Integral Catalana a Calafou, i des de llavors, diverses persones ens hem reunit en 7 ocasions més (8 trobades o reunions en total) , on hem anat desenvolupant la proposta que ara us fem arribar.

Aquí podeu veure el document base de la proposta:
https://n-1.cc/pg/file/read/1086616/cast

A continuació es detalla l’ordre del dia de l’assemblea de constitució:
17h-18: 30h Presentació, resolució de dubtes, via legal de constitució de la cooperativa, relació i diferències amb altres alternatives financeres ètiques com Fiare o Coop57 i presentació de les comissions de treball propostes.
18:30 h-19: 00h Descans, tertúlia informal i recollida de l’interés per participar en el projecte a través d’algun de les comissions de treball proposades.
19h-20h Com ens organitzem, calendari, periodicitat de les assemblees (tant de l’assemblea general com la de les comissions de treball) i dinàmiques de treball en endavant (depèn del nombre de participants, la realitzarem en plenari o en grups de treball aleatoris ).
20h-21h Treball en grups i posada en comú (segons les comissions de treball proposades).
21h Definir la propera convocatòria: dia, hora i lloc.

Aquestes són les comissions de treball proposades:
a-GT acollida, socis i difusió: realitzar el procés d’altes de socis i gestió de quotes, captació de nous socis, …
b-GT gestió econòmica i jurídica: gestió de comptes bancaris i dipòsits, temes fiscals i impostos (IVA, etc …), relació amb l’administració (registre de cooperatives, hisenda ,…), tot el relacionat amb la cooperativa (llibres de comptes, de socis, etc …)
c-GT Coordinació, extensió i comunicació. Preparar les assemblees, gestió de qüestions informàtiques, suport al desenvolupament de nuclis locals i rèplica en altres territoris ….
d-GT projectes: estudi i avaluació de la viabilitat dels projectes (tant econòmica com ètica – principis), elaboració d’informes per a presentació en assemblea general …
e-GT oficina Reducció de DESPESES (inicialment com a part de coordinació)

Existeixen també les següents vies de contacte:

Web: www.casx.cat (encara en construcció)
E-mail: casx@casx.cat
Grup de treball a N-1https://n-1.cc/pg/groups/615621/casx-cooperativa-dautofinanament-social-en-xarxa/
Llista de correu: casx@marsupi.org, per inscriure’s -> https://llistes.moviments.net/listinfo/casx

15-M ocupa otra vez las plazas hasta el día de las elecciones

Por KaosenlaRed

En la noche del viernes unas 300 personas se reunieron en la céntrica plaza de la ciudad condal para protestar contra el sistema económico y político, en el marco de una convocatoria internacional coincidiendo con la fecha 11-11-11, a las 11.11, y un grupo más reducido de ellos decidió pernoctar allí.

La policía no desalojó a lxs “indignadxs” para evitar el “efecto llamada” que tuvo lugar hace unos meses cuando se intentó sacar a los manifestantes de la plaza por la fuerza. No obstante, los agentes se acercaron al lugar para informar que actuarían en caso de que se registran hechos violentos.

Según la convocatoria, la intención de la nueva Acampada es reclamar un cambio del sistema electoral, desafiar a la Junta electoral que pretende prohibir la opinión y la libertad de expresión en espacios públicos, y apoyar a los movimiento sociales de protesta que surgieron en el mundo entero.

La idea inicial de lxs indignadxs de Barcelona es permanecer en la plaza Catalunya para mantener abierto un espacio de debate y reflexión con motivo de las elecciones generales.

“Acamparemos durante la noche mientras podamos, pero la intención es que durante el día la plaza funcione como un “ágora”, donde cada ciudadano o ciudadana que quiera venga libremente a proponer ideas y debatir”, señaló Roc, un joven de 21 años que ocupaba hoy el puesto de información del movimiento.

“El objetivo es que la gente cuente con información, libre y transparente, que se pueda debatir en la calle. Es básicamente un ejercicio de reflexión”. añadió.

Roc explicó que de cara a los comicios generales, en los que todas las encuestas señalan como vencedor con amplia mayoría absoluta al candidato del conservador Partido Popular (PP), Mariano Rajoy, sobre el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, el movimiento está trabajando en base a tres líneas principales.

Por un lado, la abstención activa, que implica no votar pero ir hasta la mesa de votación con el DNI; el voto nulo útil, explicar que no hay opción; y la propuesta de votar a partidos minoritarios conocida como “Aritmética 20N”.

Esta última propuesta consiste en votar al tercer partido con mejores opciones para romper la hegemonía bipartidista del PSOE y PP, independientemente de coincidir con los objetivos del movimiento.

Según este compañero, no existe una única línea de actuación porque el 15-M es “un movimiento de cambio de conciencia”. Pero aquí sobran las propuestas”, subrayó.

Los indignados irrumpieron de forma espontánea en la escena política el 15 de mayo de este año (15M) tomando las plaza de las principales ciudades de España, con la madrileña Puerta del Sol y la Plaza Cataluña a la cabeza, para reclamar un cambio de sistema político, económico y social, en la víspera de las elecciones municipales del 22 de mayo.

Tras mantener campamentos durante varias semanas desafiando a las autoridades y las fuerzas de seguridad, con las que vivieron momentos de tensión y violencia, los indignados finalmente decidieron desalojar voluntariamente las plazas.

Desde entonces, se volcaron a las asambleas de barrios y realizaron numerosas actividades de debate, foros, conferencias, y demás iniciativas que afianzaron el movimiento a nivel social, y puntualmente llevaron a cabo manifestaciones en las que exhibieron su fuerza en la calles, la última el 15 de octubre, en el contexto de una protesta global.

¿Qué cambió desde el 15 de mayo? “Creo que el movimiento se internacionalizó, se expandió fuera de las fronteras, y muchos ciudadanos se dieron cuenta de que los problema que tenemos son globales”, explicó a Télam Ana, una joven barcelonesa que participa de la acampada.

“Aquí se reúne que comparte inquietudes y quiere cambiar las cosas, los políticos no nos representan”, sentenció.

Contra la repressió al moviment 15M

Comunicat de l’AcampadaBCN

Avui, dia 3 d’octubre han estat practicades com a mínim tres detencions arrel de la protesta que va tenir lloc el 15 de juny de 2011, a les portes del parc de la Ciutadella de Barcelona.Volem expressar tot el nostre suport a totes les persones que es puguin veure represaliades per aquests fets i el rebuig més ferm al proces jurídico-político que ha obert l’Audiència Nacional.

El conseller d’Interior del govern de la Generalitat, Felip Puig i el magistrat de l’Audiència Nacional Eloy Velasco estan impulsant una operació repressiva, amb la col·laboració de la Fiscalia General de Catalunya, contra un moviment social massiu que està plantant cara a les polítiques de retallades pressupostàries, en àmbits tan importants com l’ensenyament i la sanitat entre d’altres. En lloc de parar atenció al malestar ciutadà envers la crisi i les retallades antisocials, els poders fàctics responen amb la repressió i la criminalització de la dissidència. A aquesta situació cal afegir-hi el paper fonamental que una entitat tan antidemocràtica i poc representativa com Manos Limpias ha tingut en aquest procés. Ells han estat els impulsors del próces, presentant una querella criminal contra el 15-M davant l’Audiència Nacional. A tot això s’hi suma el procés penal que estan patint 6 persones als jutjats de Barcelona per la mateixa protesta.

Cal destacar que l’Audiència Nacional és una institució hereva del ‘Tribunal de Órden Público’ franquista (TOP), un tribunal d’excepció utilitzat històricament en casos amb un caire clarament polític. Les persones que afrontaran aquest procediment són acusades d’un delicte “Contra les Institucions de l’Estat”, delicte que no ha estat mai aplicat a les múltiples protestes esdevingudes davant dels diversos parlaments autonòmics, el Congrés dels Diputats o el Senat. Tampoc no va passar l’any 1984 quan, cal recordar-ho, una multitud de militants de Convergència Democràtica de Catalunya, congregats a les portes del Parlament, va protagonitzar una protesta molt més contundent que la del 15 de juny, en aquest cas contra els diputats del Partit dels Socialistes de Catalunya. Aleshores, els dirigents convergents no van fer cap referència a la honorabilitat d’una de “les màximes institucions del país”.

Entenem aquestes actuacions no com una acció contra persones específiques -que en tot cas serien bocs expiatoris – sinó com un atac al conjunt del moviment 15M. Un moviment amb un recolzament social molt elevat que encapçala la crítica a l’actual sistema de representació política, així com a les mesures econòmiques d’austeritat neoliberal promotores de segregació i exclusió social.

La convocatòria del 15 de Juny del 2011 va ser una decisió presa a partir del debat públic, obert, transparent i horitzontal que van tenir les multitudinàries assemblees d’aleshores. És per això, que creiem que aquest procés constitueix un atac a tot el moviment.

Aquesta protesta va ser instrumentalitzada i exagerada pel conseller d´Interior Felip Puig i el govern amb imatges hàbilment construïdes, com la de l’arribada del president de la Generalitat i altres membres del Govern en helicòpter al Parlament. L’objectiu de Convergència i Unió (CiU) amb totes aquestes cortines de fum ha estat prou clar: desviar l’atenció pública del que estava passant dins de l’hemicicle, on es debatien uns pressupostos antisocials absolutament il·legítims, en tant que no constaven a cap programa electoral i no van passar per cap referèndum vinculant.

No obstant això, el diumenge 19 de juny una marea humana de més de 200.000 persones va respondre tant al muntatge polític com a les greus retallades socials patides per la població catalana en els darrers mesos, manifestant-se sota el lema ‘El carrer és nostre, no pagarem la vostra crisi’.

Reafirmem, un cop més, el nostre rebuig a les actuacions judicials i policials en curs contra el moviment, reiterem el nostre suport a les persones processades i a les que poden encausar en un futur i anunciem que, lluny d’espantar-se de la persecució, el moviment 15-M continuarà sortint al carrer i treballant per deixar ben clar que “no som mercaderies en mans de polítics i banquers”.

Finalment, fem una crida a concentrar-nos contra l’actuació repressiva i contra les retallades a la plaça de Catalunya de Barcelona, avui dilluns a les 19 hores.

Tots i totes som 15-M.

#15mlliure

Signatures:

Assemblea de Sants, Assemblea de Gràcia, Assemblea del Casc Antic, Assemblea de Poble Nou, Assemblea de Sant Andreu, Assemblea de Clot-Camp de l’Arpa, Assemblea de Drets Socials de l’Eixample, Assemblea de Poble sec, Assemblea de Sarrià-San Gervasi, Assemblea de Sant Antoni, Assemblea del Raval, Assemblea Social Guinardó-Can Baró, l’Àgora lliure de l’Escala, Ateneu art i cultura de l’Escala.

Izquierda Anticapitalista, Revolta Global, En Lluita, CAJEI, COS, Endavant, Maulets, Partit Obrer Revolucionari – POR-Catalunya, Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya.

AcampadaBCN: Assemblea General 1 d’Octubre, Preparem el 15 d’Octubre

Aturem les retallades!

Indigna’t, signa, mobilitza’t! Juntes i junts ho podem fer!

IMPORTANT! Aquesta recollida de signatures està organitzada per AcampadaBCN.
Necessitem les dades (DNI inclòs) per presentar les signatures de forma oficial.
Si no confies en nosaltres… ¿en qui ho faràs? 




El passat dia 15 de juny es van començar a debatre al Parlament de Catalunya els nous pressupostos de la Generalitat per a l’any 2011 i 2012. Amb l’agreujament de la crisi, la classe política havia de triar entre retallar els drets socials de la ciutadania o seguir afavorint el benefici empresarial i de la banca i, un cop més, han triat les retallades socials, que carreguen sobre nosaltres la sortida d’una crisi que no hem creat.

Els milers d’Indignades i Indignats d’arreu del territori no tolerarem que el Govern i la patronal destrueixin els serveis de salut universals i públics sota la falsa excusa que aquesta és la sortida a la crisi. A la degradació que s’està produint en la sanitat se li afegeixen els atacs contra l’ensenyament públic, gratuït i universal i, entre d’altres, contra els serveis socialsLa salut, l’educació i el benestar social no són negocis! Són drets bàsics que han de ser defensats per la comunitat sanitària i educativa, així com per les usuàries i usuaris, que som totes i tots!

Els polítics menteixen quan diuen que les retallades són inevitables. ¿Per què hem de suportar aquesta situació si tan sols amb el 17,39% del benefici que han obtingut les empreses de l’Ibex-35 n’hi hauria prou per revertir l’impacte negatiu de les retallades socials aplicades al 2010 i 2011? Nosaltres no som responsables d’aquesta crisi, i no estem disposades a pagar-ne els seus costos, menys encara, quan aquells que l’han ocasionat són els principals beneficiaris d’aquestes mesures antisocials.

Per què no, en comptes de retallar en drets socials, s’augmenten els impostos dels rics i de les empresesPer què no gravar les transaccions financeres i, particularment, les que tenen com a únic objectiu l’especulació?

Per què no invertir en aquests moments de crisi en el sector públic per crear llocs de treball sostenibles i adreçar les creixents necessitats i demandes de la població?

Des del moviment dels Indignats i les Indignades a Catalunya fem una crida a continuar la protesta contra les retallades i els pressupostos que el liberalisme salvatge amb la connivència dels polítics ens imposen. Us convidem a reflectir aquí el vostre rebuig i fercircular aquesta iniciativa entre tots els vostres contactes: família, veïnes, amics, companyes de feina, coneguts, etc per a demostrar que aquestes retallades són antidemocràtiques i inadmissibles. També us convidem a unir-vos amb nosaltres en la nostra protesta al carrer per seguir construint propostes i alternatives a això que “li diuen democràcia però no és!”.

Demanda de mínims de l’acampadaBCN

per acampadaBCN

A Barcelona, recopilant la saviesa i les aportacions de centenars de persones, s’estan escrivint col·lectivament diversos documents de treball que parlen dels diferents nivells en què operarem per aconseguir el canvi. Tots ells són documents oberts, en modificació i millora constant.

Aquest és tan sols un d’ells.

Amb la intenció de sumar a aquest document d’altres més concrets i especialitzats, s’han creat múltiples subcomissions de continguts.

Estem canviant el món. Completament.

Mentrestant els polítics que no ens representen segueixen allí, donant bandades i legislant sobre les nostres vides.

Per això els escrivim aquí algunes mesures que puguin entendre fàcilment i que volem que s’apliquin ja. Alerta! És un document de mínims. En realitat el que volem és molt més gran, quelcom que possiblement no entenguin mai.

Així que ho farem saber als i les alcaldes i als plens que s’elegeixin el proper dia 22. Els demanarem punt per punt el que segueix, començant pel punt 1.

1 – NO MÉS PRIVILEGIS PER A POLÍTICS, COMENÇANT PER BARCELONA:

– Retallada dràstica del sou de les i els polítics equiparant-lo al sou de la mitjana de la població.

– Supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, dietes, anys de cotització i pensions (només a Barcelona l’estalvi seria de mig milió d’euros al mes com a mínim).

– Prohibició de pensió superior a la pensió màxima establerta per a la resta dels ciutadans i ciutadanes.

– Supressió de la seva immunitat jurídica i de prescripció per als casos de corrupció. Cessament de les i els polítics corruptes.

2 – NO MÉS PRIVILEGIS PER A BANQUERS I BANQUERES:

– Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries i caixes: aquelles entitats en dificultats han de fer fallida o ser nacionalitzades per a constituir una banca pública sota control social.

– Devolució transparent i immediata a les arques públiques per part dels bancs de tot el capital públic aportat.

– Regulació dels moviments especulatius i sancions a la mala praxis bancària. Prohibició d’inversió en paradisos fiscals.

– Tots els habitatges adquirits per execucions hipotecàries allotjaran, en règim de lloguer social, a les famílies desnonades.

3. NO MÉS PRIVILEGIS PER A LES GRANS FORTUNES:

[N’hi hauria prou amb aplicar el 5% de la retallades que van ser aplicades als funcionaris a les 50 més grans fortunes i se solucionaria el problema del dèficit de l’Estat Espanyol]

– Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries, eliminació de les SICAV.

– No a l’eliminació de l’impost de successions. Recuperació de l’impost de patrimoni.

– Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paradisos fiscals.

– Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions financeres (taxa Tobin).

Amb l’aplicació d’aquests 3 punts s’obté el pressupost per solucionar els quatre següents. Perquè no falten diners, és evident que existeix la disponibilitat econòmica.

4. SOUS DIGNES I QUALITAT DE VIDA PER A TOTHOM:

– L’economia al servei de les persones i no al revés.

– Establiment d’un màxim salarial així com d’un mínim.

– Reducció de la jornada de manera que tothom pugui gaudir, pensar i conciliar la seva vida personal amb la vida laboral, sense reducció de sou. Aquesta reducció de personal permetrà un repartiment de tasques que acabarà amb l’atur estructural.

– Retirada de la reforma de les pensions.

– Seguretat en el treball: impossibilitat d’acomiadaments col·lectius o per causes objectives a les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalització a les grans empreses per assegurar que no cobreixen amb treballadors temporals llocs de treball que podrien ser fixes.

– Reconeixement del treball domèstic, reproductiu i de cura.

5. DRET A L’HABITATGE

– Expropiació dels habitatges en desús que no s’han venut per augmentar el parc públic d’habitatge en règim de lloguer social.

– Declaració de les ciutats com a lliures de desnonaments i desallotjaments.

– Penalització de les pràctiques de mòbbing (assetjament imobiliari).

– Donació en pagament dels habitatges per cancel·lar les hipoteques, de forma retroactiva des de l’inici de la crisi.

– Prohibició de l’especulació immobiliària.

6. SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT:

– Retirada de les retallades plantejades pel govern de la Generalitat. Retirada dels plans d’austeritat i de retallades que afectin els serveis públics a nivell estatal, europeu i global.

– Reestabliment dels serveis que ja han estat retallats en sanitat i educació.

– Increment del personal sanitari i d’infraestructures per acabar amb les llistes d’espera.

– Increment del professorat i d’insfraestructures per a garantir la ràtio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de suport.

– Garantir realment la igualtat d’oportunitats per a l’accés a tots els nivells d’educació, independentment de la procedència socioeconòmica. Destinar els recursos públics únicament a l’educació pública. Escola laica i de qualitat.

– Finançament públic de l’investigació per garantir la seva independència.

– Transport públic assequible econòmicament a totes les persones, de qualitat i ecològicament sostenible (AQUEST PUNT NO S’HA ACABAT DE CONSENSUAR. FALTA DISCUSSIÓ/DEBAT)

– Serveis públics i gratuïts d’atenció a la infància i a les persones amb necessitats especials de cura.

– Prohibició de la privatització dels serveis públics.

– Sotmetre la nostra pertinença a l’OTAN a referèndum.

7. LLIBERTATS I DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA:

– No al control d’internet. Abolició de la Llei Sinde.

– Protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació i de la seva independència. Eliminació de les traves legals que impedeixen exercir el dret d’emissió dels mitjans comunitaris lliures i sense ànim de lucre. Eliminació dels monopolis de facto dels espais radioelèctrics.

– Ús de software lliure en les institucions públiques per adequar-les a l’era digital amb costos sostenibles.

– Retirada de l’ordenança del civisme: retirada de tota ordenança que limiti les llibertats de moviment i expressió.

– Referèndums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran envergadura (incloses les directives europees).

– Eliminació de les redades a migrants no regulars i retirada de la Llei d’Estrangeria actual i tancament dels CIEs. Dret de vot per a migrants.

– Modificació de la Llei Electoral (AQUEST PUNT NO S’HA ACABAT DE CONSENSUAR. FALTA DISCUSSIÓ/DEBAT)

– Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna als partits polítics: llistes obertes, elecció directa dels regidors (AQUEST PUNT NO S’HA ACABAT DE CONSENSUAR. FALTA DISCUSSIÓ/DEBAT)

– Pressupostos participatius aprovats per la ciutadania.

A continuació es farà al·lusió al tancament d’algunes indústries i cossos professionals. Demanem la conseqüent recol·locació d’aquests professionals o la reconversió de l’activitat industrial dels sectors anomenats.

8. MEDI AMBIENT

-El sistema econòmic no pot estar basat en el creixement indefinit. Això no és sostenible.

– Sobirania alimentària, foment de l’agricultura dels camperols, no de les multinacionals.

– Foment de l’agricultura agroecològica. Suspensió dels transgènics en base al principi de precaució, fins a resoldre les incerteses sobre els impactes en el medi ambient i la salut. Per una reforma agrària.

– Consum responsable i comerç just. Evitar els monopolis en la distribució garantint l’accés de tots els productors.

– Amb totes aquestes mesures i d’altres, complir uns objectius de reducció d’emissions de CO2 que vagin més enllà dels del protocol de Kyoto. Per una veritable justícia climàtica.