Tag Archives: FAVB

La Favb davant la prohibició de la manifestació contra la violència vers les dones

La Favb acaba d’assabentar-se que la Junta Electoral ha denegat el permís per a la celebració de la tradicional manifestació feminista que, amb ocasió de la Jornada Internacional contra les violències vers les dones, se celebra cada 25 de novembre a Barcelona i a tot el món. “(…) la Junta Electoral -diu la nota emesa per aquest organisme- es pronuncia en el sentit que la manifestació no es pot dur a terme, atès que la data prevista per a la seva celebració coincideix amb la jornada de votació corresponent a les properes eleccions al Parlament de Catalunya”.

Des de la Vocalia de Dones de la Favb volem assenyalar que no és la convocatòria dels col·lectius feministes la que coincideix amb una cita electoral, sinó la crida a les urnes la que es produeix un 25 de novembre. No sabem si aquesta data diu alguna cosa als responsables polítics d’aquest país. La invisibilitat de les dones, de les seves aspiracions a la igualtat, impregna els hàbits d’una societat que segueix sent patriarcal i, ben sovint, les polítiques i decisions dels poders públics. Des d’aquest punt de vista, no ens sorprèn que la Generalitat no hagi estat al cas d’aquesta coincidència.

Els col·lectius feministes de Barcelona, però, conscients de la gravetat de les violències de què són objecte les dones -i que tenen en els crims masclistes la seva expressió més sagnant i visible-, han considerat irrenunciable la necessitat de fer palesa aquesta situació i d’exigir canvis culturals, socials i polítics, unint la seva veu a la de les dones d’arreu del món. De la mateixa manera que el 14 de novembre les reivindicacions d’una Catalunya i d’una Europa socials irrompen amb força a través d’una Vaga General al bell mig d’una campanya electoral, és legítim que les dones puguin fer sentir el seu clam de justícia el 25-N. Ni la vaga atempta contra la lliure expressió de les diferents expressions polítiques -ans al contrari, les clarifica en confrontar-les a l’expressió transversal d’una protesta social-, ni la denúncia de les violències masclistes impedeix el lliure exercici del vot per part de ningú -ans al contrari també, perquè afegeix elements de reflexió i responsabilitat en el conjunt de la ciutadania. Ningú no gosa fer front a l’empenta d’una Vaga General (només localment alguna Junta ha tingut la peregrina idea, ben aviat descartada, de prohibir la manifestació del 14-N). Cal recordar que, coincidint amb les últimes eleccions municipals, la indignació va omplir les places i, fent prevaler els drets civils, va desafiar les prohibicions absurdes i arbitràries de les Juntes Electorals. Potser es considera, però, que resulta més fàcil tapar la boca de les dones.

Des de la Favb volem manifestar la nostra total disconformitat amb aquesta decisió de la Junta Electoral, així com la nostra decepció després d’haver rebut missatges favorables a la celebració de la tradicional marxa del 25-N per part de l’Ajuntament de Barcelona. Correspon als col·lectius feministes valorar la situació i prendre una determinació. La decisió que prenguin serà la nostra i la Favb els farà costat.

Barcelona, 13 de novembre de 2012

Anuncis

Lluís Rabell: «La força del verb és molt limitada»

Helena López | El Periódico.cat

¿Quina Barcelona es trobarà el futur president de la Generalitat?

– Una Barcelona en disputa on s’enfronten dos models de ciutat. Això és degut a la crisi, però també a unes mesures de tipus molt neoliberal tant a nivell autonòmic com local. Mesures que perfilen un model de ciutat molt contrari al nostre model. Tradicionalment la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona [FAVB] ha defensat un model de ciutat democràtica, cohesionada socialment i vertebrada sobre una xarxa potent de serveis públics. Ben connectada i equilibrada entre els diferents barris, amb unes polítiques de justícia social i mediambiental. Per contra, veiem polítiques que estan introduint el risc d’una fractura social. Hi ha indicadors alarmants.

¿Quins indicadors?

– La diferència en l’esperança de vida entre els barris benestants i el Raval ja és de vuit anys. En l’última reunió amb l’alcalde li vam presentar una agenda d’urgència social. Temes tan elementals com els desnonaments o les beques de menjador. Senzillament perquè vam detectar que hi ha nens que si no fan un àpat correcte a l’escola no mengen. Tenim aquesta mena d’indicadors preocupants, mentre l’Administració presenta projectes que en lloc d’afrontar una situació tan greu, mes aviat fomenten encara més les diferències.

¿Eurovegas?

– Per exemple. O la marina de luxe al Port Vell. O l’encara no del tot desterrat projecte del Blau Ictinea. Projectes que en lloc d’abordar la perspectiva d’una ciutat compacta i cohesionada agreugen els riscos de fractura social.

L’alcalde Trias parla sempre de la ciutat de les persones.

– És cert. Però el que nosaltres li volem fer veure és que, tot i aquesta bona predisposició i aquest discurs humanista, i gestos i un increment real de la inversió en serveis socials, la realitat va molt més de pressa i més lluny. Ara mateix, els serveis socials estan completament desbordats. En el tema dels desnonaments, per exemple, demanem intervencions molt més enèrgiques.

¿Enèrgiques?

– Sí. Ens consta que l’alcalde té una interlocució constant amb les entitats bancàries. Però, és clar, la força del verb és molt limitada. Fins i tot la força del verb de l’alcalde de Barcelona. Fan falta mesures que obliguin les entitats a fer aflorar els nombrosos pisos buits de què disposen i transformar-los en un parc de vivendes de lloguer social. Demanem celeritat perquè els desnonaments no esperen. A Catalunya tenim un índex de 102 desnonaments al dia, la majoria dels quals ens passen per sota el nas.

Precisament per afrontar algunes d’aquestes emergències, l’ajuntament ha assumit despeses que són pròpies de la Generalitat, vist que els seus comptes estan una mica més sanejats. ¿És aquest el camí a seguir?

– No, aquesta no és la solució. Però quan hi ha urgència social nosaltres pressionem perquè es resolgui i el nostre interlocutor és el municipi. Però el problema és de fons. Hi ha un problema de fiscalitat molt greu. S’ha parlat molt del pacte fiscal, quan en realitat el problema més greu que tenim és l’evasió d’impostos i una fiscalitat molt regressiva.

Parlant d’una fiscalitat més justa, ¿com valora la implantació de la flamant taxa turística?

– Nosaltres sempre hem estat favorables a la taxa, el que no ens agrada gaire és com s’administra. Pensem que els ingressos d’aquesta taxa haurien d’anar encaminats sobretot a fer sostenible el turisme. A cuidar les zones que més el pateixen.

¿Quin és, als seus ulls, el principal repte del nou president amb Barcelona?

– Saber quin model de ciutat tindrem d’aquí uns quants anys. Una ciutat democràtica i cohesionada socialment o una ciutat Copacabana, neoliberal, crispada i socialment fragmentada.